Isaki Lacuesta (Girona, 1975) reconstrueix les seqüeles psicològiques d'una parella de supervivents de l'atemptat a la sala Bataclan de París en la pel·lícula 'Un año, una noche'. La cinta, que s'ha presentat aquest dilluns a la secció oficial a competició de la Berlinale, comença els minuts posteriors a l'entrada dels terroristes en el concert que el grup Eagles of Death Metal oferia al popular local musical la nit del 13 de novembre del 2015. El film segueix a partir de llavors l'evolució dels protagonistes al llarg d'un any, mentre retorna amb flaix bacs als moments viscuts a l'interior de la sala. "Tots ens podem reconèixer en els protagonistes, que intenten refer-se i recuperar la intensitat vital ", ha explicat Lacuesta a l'ACN.
El racisme, el sentiment d'odi o la negació d'uns fets que van impactar de ple en la societat francesa són els sentiments que el director gironí trasllada a l'espectador partint de testimonis reals de l'atemptat i del llibre 'Paz, amor y death metal', de Ramón González. Precisament, González és un dels dos membres de la parella real que inspira la pel·lícula, que a la gran pantalla interpreten Noémie Merlant i Nahuel Pérez i que compta amb la participació de Quim Gutiérrez. També hi apareixen C. Tangana, Natalia de Molina i Enric Auquer.
En l'entrevista a l'Agència des de Berlín, el director gironí reconeix que va decidir tirar endavant la pel·lícula perquè creu que "interpel·la tothom" mogut per la sensació que el que tothom sap dels atemptats no es correspon sempre amb la realitat de qui els ha patit. "Els detalls i les vivències d'aquella nit i de l'any següent no n'havíem sentit a parlar mai", reflexiona Lacuesta.
En aquest sentit, considera "admirable" la necessitat que senten els dos protagonistes de recuperar la "intensitat vital". "Necessitaven tornar a aprendre a estimar, cantar, follar i escriure i no hi volien renunciar", afegeix.
A diferència del llibre, però, el film adopta els dos punts de vista de la Céline i el Ramon, dues maneres diferents "d'abordar experiència de l'atemptat" i que poden ser reconeixibles per l'espectador. "Ell decideix canviar de vida, malgrat que en els estàndards socials tenia una vida exitosa, i ella decideix decideix no dir res a ningú perquè no se la tracti de supervivent. Entén que qualsevol canvi a la seva vida és una victòria dels terroristes", ha detallat en una entrevista a l'ACN des de Berlín.
El risc del racisme
El director d''Un año, una noche' reconeix que no volia evitar cap dels sentiments dels protagonistes reals dels fets i volia retratar també la por que sentien la majoria de tenir pensaments racistes. "Parlaven de la sensació de pensar que un mateix no és racista però que, després d'un atemptat, ha tingut sentiments racistes. És una por terrible adonar-te que hi ha alguna cosa dins teu que fa que no siguis la persona que voldries ser", opina. Per això, l'equip del film es va servir de converses amb professionals i especialistes per abordar el tema per traslladar-lo a la gran pantalla d'una manera "delicada" i que fer una pel·lícula "racista".
Segons Lacuesta, volia portar al públic una pel·lícula "plena de llum", que alternés els moments de dolor amb els de "color". "Volíem gravar la muntanya russa d'emocions sencera", conclou, alhora que reconeix que el film marca un canvi de registre en la seva filmografia.
