El sector cinematogràfic de Catalunya veu la victòria a la Berlinale d’Alcarràs, de Carla Simón, com un revulsiu històric sense precedents per al cinema català. Fa anys que reivindiquen que el talent hi és, però que falten polítiques de suport que garanteixin projectes catalans i rodats en català de gran envergadura, ja siguin «comercials» o «petits i intimistes», com Alcarràs, explica la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell. La cineasta Neus Ballús, que va estrenar a la Berlinale la seva òpera prima, defensa que no cal «ajustar-se a paràmetres globalitzats» per fer-se un lloc en el panorama internacional, mentre que la productora de Pa negre Isona Passola, confia que serveixi per recuperar el «tren perdut» fa una dècada.
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català va assegurar que aquest és un èxit «molt i molt gran», que una pel·lícula rodada en català com Alcarràs guanyi l’Os d’Or a Berlín. «La pel·lícula va agradar molt, però guanyar en els festivals és molt complicat», adverteix. Colell també posa en valor el fet que, malgrat ser una cinta «petita i intimista», sigui «molt ambiciosa» a nivell de producció, amb xifres poc vistes en el cinema català, especialment, els últims anys. En aquest sentit, reivindica que el cinema no només ha d’apostar per produccions «comercials», sinó «més autorals» però amb xifres producció homologables. «Alcarràs ens portarà moltes sorpreses», adverteix.
Per la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, sovint no és que els directors no vulguin rodar en català, és que «no poden». «Això no pot ser, s’ha de poder triar. Moltes de les que s’han rodat en castellà ho volien fer en català i no han pogut per falta d’inversió», adverteix. Per això, demana seguir d’exemple Corea del Sud que, servint-se de l’èxit de Paràsits i El joc del calamar, han catapultat la indústria cinematogràfica del seu país.
La directora de cinema Neus Ballús augura que el premi d’Alcarràs és un moment que canviarà la història del cinema català. «És una fita històrica per al cinema en català i català. Portem molts anys dient que hi ha molt talent i que no cal fer el cinema en una altra llengua o en un altre país. I que no cal ajustar-se a uns paràmetres de continguts globalitzats», va apuntar. Per Ballús, l’èxit de Carla Simón demostra que la «singularitat» i l’»excepcionalitat» estan al costat del cinema català. «Només cal que ho mirem bé i amb efecte, com ha fet la Carla Simón», va concretar.
La cineasta, que també es va estrenar a la Berlinale amb la seva òpera prima Sis dies corrents, va explicar que el premi de Simón és el «clímax» del cinema català després que hi hagi hagut diverses produccions que han tingut «aproximacions» en festivals internacionals. «És un moment brillant com a col·lectiu», va assenyalar.
Ballús va reivindicar que les pel·lícules que es fan amb «honestedat» i amb una «història local» també necessiten un pressupost i un suport institucional per tirar endavant. «Algunes institucions han començat a creure en un canvi del punt de vista dels cineastes. Ens falta que la indústria realment faci una aposta a nivell pressupostari cap a pel·lícules no considerades industrials», va considerar. Però per Ballús també cal que el públic i els espectadors canviïn la mirada cap al cinema català. «Necessitem que es superi el sentiment d’inferioritat respecte a la cultura que es produeix al país i que comencem a entendre que es fan coses de primer nivell», ha sentenciat.
La fita pren el relleu de l’èxit global que fa una dècada va aconseguir Pa negre. En aquest sentit, la productora, guionista i directora de cinema Isona Passola també celebra el guardó. «Ens porta on hauríem d’haver estat fa molt temps. Hi ha un gran talent al cinema català», va defensar. La productora va afirmar que Alcarràs és una proposta «senzilla però molt creativa».
El film arribarà als cinemes el proper 29 d’abril. Ho farà amb el prestigi del guardó de Berlín, venuda a mig món, i somiant fins i tot en els Oscar de l’any que ve.
