«Era un artista còsmic, ho tenia tot». Així descriu Domènec Boïgues, guitarrista de l’Orchestra Fireluche a Pau Riba. Corprès i amb la veu trencada, Boïgues recorda que la primera referència musical de Riba li va arribar de ben petit, quan els seus germans feien sonar els discs del cantautor a casa. Rebobinant endavant, el guitarrista rememora la primera trobada entre el conjunt de La Cellera i Riba, que es va produir l’any 2013 gràcies al disc «Tants caps, tants joguets»: «La col·laboració en aquest disc va crear molta química entre tots. Recordo que nosaltres li teníem molt respecte perquè era tota una figura i va ser tot molt humà, molt familiar i molt bonic». Per Boïgues, el llegat de Pau Riba és tan gran que «cal que s’investigui bé». El músic subratlla la qualitat de les seves lletres, que titlla de «meravelloses» així com dels seus poemes: «Crec que s’hauria d’estudiar i de valorar bé, perquè el llegat que deixa és molt gran i no se l’ha reconegut prou».
La darrera col·laboració de Riba ha sigut amb el conjunt de La Cellera de Ter amb els qui la setmana passada va acabar de gravar un disc titulat «Segona Florada». Aquest àlbum, la segona col·laboració després del treball «Ataràxia» gravat el 2019, havia de ser presentat en el festival Strenes de Girona el 9 d’abril. Per Boïgues, Riba ha sigut en tot moment «un exemple de professionalitat», mentre que a nivell personal el guitarrista es queda amb «el seu riure murri, la seva afabilitat i la seva saviesa en tots els sentits». A tall d’anècdota, insisteix que era una persona «meticulosa», tant que fins i tot dissabte «quan ens vam reunir a casa seva per tocar i acomiadar-nos, encara ens dirigia», conclou.
El darrer testimoni
El músic i productor de l’estudi Soundclub de Salt, Lluís Costa, ha viscut l’últim esprint de Riba amb la gravació del disc «Segona Florada». Costa explica que va conèixer a l’artista en el marc d’un concert amb el músic Adrià Puntí a Badalona: «Jo feia de guitarrista amb l’Adrià i recordo que em va fer molta il·lusió que un galàctic com ell vingués al concert i que gaudís».
Anys més tard, Costa ha pogut viure Pau Riba de prop gràcies a la gravació de l’àlbum de l’Orchestra Fireluche. «Vam començar el desembre i, de fet, havíem de començar abans, però es va ajornar perquè va ser quan li van diagnosticar el càncer i no veiem clar poder-ho fer pel seu estat de salut... Però es va revifar, va començar a gravar les veus i hem anat gravant fins dimecres passat, que va ser la darrera sessió. Va ser el dia que va cantar millor», recorda Costa, que afegeix que «era encantador. Conèixer’l m’ha fet créixer més i m’he assabentat de coses que no m’hauria imaginat, com que va veure en directe a Jimi Hendrix, que havia actuat a Nova York i altres coses de la seva vida que no sabia i que ara recordaré com un tresor».
El productor conclou que el disc «Dioptria» (1969) quedarà com «una bíblia de la música catalana» i afegeix que «tot i que s’ha mort, la seva ànima perdurarà per sempre gràcies a tot el llegat musical que ens ha deixat».
