Aquesta era la trenta-cinquena vegada que el mestre del cant Matthias Goerne actuava a Vilabertran. Des de ben jove quan encara no era una de les figures més destacades dels lieder ja hi participava. En aquesta trentena edició de la schubertíada, Goerne hi tindrà diverses actuacions com a cantant i també com a professor.
El tàndem d’aquest concert no cal dir que és una autèntica meravella. Goerne és un baríton amb un timbre nobilíssim en tots els registres, però el més important és com diu aquestes cançons-monument de Schubert. Va cantar les peces que conformen el Schwanengesang amb la solidesa d’un semidéu del cant. Per la seva habilitat en l’expressió de cada espai musical reporta tota la veritat musical que es pot esperar de la interpretació d’aquestes pàgines inoblidables. Té la calidesa necessària, el poder líric i el dramatisme més ferotge si cal per donar llum a unes músiques que serveixen per explicar bona part dels ressorts de la condició humana. Schubert va congregar un estol d’amics del seu art que es recrea cada any a Vilabertran amb grandíssims artistes. Molts d’aquells adeptes van escriure que va ser una experiència irrepetible que mai oblidarien i afortunadament es manté el fil de sentiments incommensurable en els schubertians d’ara. L’emoció d’aquest concert va ser irrepetible i quedarà en el record perquè l’entrega de Goerne i el gran art en l’acompanyament d’Alexander Schmalcz són insuperables.
