El prestigiós director Declan Donnellan agafa les regnes de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic per aixecar un emblema del teatre espanyol, La vida es sueño, i fer seus els dubtes de Calderón de la Barca. La peça, que arriba avui i demà al festival Temporada Alta, és una coproducció de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic amb LaZona i Cheek by Jowl, la companyia que Donnellan capitaneja. Conegut per la seva capacitat per convertir clàssics en obres d’actualitat, Donellan ha apostat per incidir en l’incertesa existencial del text, perquè assegura que «rere cada misteri n’hi ha un de nou». 

De Calderón de la Barca en destaca «la seva ironia, que comença des del mateix títol, perquè la vida no és un somni. És perillós dir que la vida és somni, encara que la gent ho diu i es pren la vida com si fos un somni que poguessis comprar en un supermercat».

Donnellan ha treballat en projectes a Rússia, França o Itàlia i ara per primera vegada dirigeix actors espanyols, tot i que La vida es sueño és el seu segon clàssic del Segle d’Or, després que fa trenta anys dirigís Fuenteovejuna.

Insisteix que li hagués agradat posar en escena més clàssics espanyols amb producció espanyola, «però la política teatral espanyola és complicada». Detalla que tot i haver tingut moltes trobades per oferir-li projectes interessants, «al cap de poc temps aquestes persones ja no eren aquí, perquè hi havia hagut eleccions i havien hagut d’abandonar el seu lloc, deixant els projectes a mig fer».  «A Espanya, la gent entra i surt molt ràpid dels càrrecs culturals, això no passa en el sector cultura britànic, allà només passa amb els primers ministres», ironitza.

Aquest projecte que arriba a Catalunya després d’haver-se estrenat la setmana passada a Sevilla es va començar a gestar el 2019, quan van nomenar Lluís Homar director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. «Després va arribar la pandèmia, però sorprenentment aquesta vegada tot ha arribat a bon port, malgrat que encara tinc por de despertar-me a Girona i descobrir que tot ha estat un somni», va dir ahir.

Pel britànic ha estat un «honor» tirar endavant l’espectacle. «Ningú m’ha fet sentir com un estranger que s’immiscuïa en els clàssics espanyols, sinó que s’han mostrat contents que algú pogués oferir una mirada diferent sobre ells», assegura.

Per la seva banda, el director del festival, Salvador Sunyer, remarca la capacitat de Donnellan d’acostar-se als textos clàssics «no com una operació de recuperació», sinó de «fer teatre popular sense perdre el fet elevat».