Matías Díaz Padrón (Valverde, El Hierro, 1935) va morir ahir als 87 anys després de més de sis dècades d’incansable treball i investigació. Doctor en Història de l’Art, conservador en cap de pintura flamenca i holandesa al Museu del Prado, professor universitari i membre de l’Académie Royale d’Archéologie et d’Historie de l’Art de Bèlgica i de la Reial Acadèmia de Sant Miquel Arcàngel de Santa Creu de Tenerife, el seu currículum i inventari de publicacions i èxits és gairebé inabastable. Estava considerat entre els especialistes de l’art del segle XVII més importants del món, encara que les seves troballes també comprenen les pintures murals del segle XIII al monestir de Valbuena i nombrosos estudis relatius a la pintura flamenca del segle XV i XVI.

Díaz Padrón passarà a la història, entre altres motius, per haver estat capaç de donar dimensió internacional al art flamenc. Va participar molt activament a la creació del prestigiós Institut Moll, centre de recerca de pintura flamenca creat per Premsa Ibèrica. «Va ser la seva ànima màter i actualment era president honorari. És un centre molt important per la seva vigència i activitat. Compten amb Ana Diéguez, probablement una de les millors investigadores d’avui dia, i tenen la seva pròpia revista, Philostrato. Està molt actiu i és, sens dubte, una de les herències acadèmiques de Díaz Padrón », va destacar el també historiador canari Lorenzo Lima, especialitzat en el mateix període. El seu treball com a conservador a el Museu del Prado li va permetre conviure, des de molt aviat, amb les obres de mestres de la talla de Rubens, Van Dick o Jordaens. Va tenir cura d’aquestes importants obres a la pinacoteca nacional i per les seves mans hi va passar, a més, moltíssima bibliografia. Matías Díaz Padrón va escriure més de quaranta monografies i més de 350 articles a revistes especialitzades. D’entre el seu extens catàleg de publicacions en destaquen tres que són claus per a qualsevol historiador: El Siglo de Rubens al Museu del Prado, el primer estudi global on va catalogar tota l’obra flamenca del presigiós museu; Van Dick en España i Jacob Jordaens en España. Aquests últims, de la mà d’Editorial Prensa Ibérica.

I el llistat dels seus reconeixements continua: comanador de l’Ordre de Leopoldo II de Bèlgica; premi Europa Nostra de recerca 2014 per la seva monografia Van Dyck en Espanya; Màster d’Or pel Fòrum d’Alta Direcció; Premi Gabarrón 2007 per la seva aportació a la història de l’art i la conservació restauració i Medalla d’Or de Canàries 2002. El Museu del Prado va mostrar ahir el seu pesar per la mort de qui fos conseller tècnic i cap del Departament de Conservació de Pintura Flamenca i Escoles del Nord fins al 1700: «Vam tenir la sort de poder comptar amb el seu coneixement durant més de tres dècades en què va desenvolupar una ingent activitat investigadora i docent, afavorint, amb el seu rigorós treball i sensible dedicació, el millor coneixement i conservació d’una de les col·leccions cardinals del Prado com és la pintura flamenca moderna i, especialment, la indeleble empremta de Rubens i el cercle».