Gervasio Sánchez ressegueix els seus passos a la guerra de Bòsnia

El Sarajevo dels anys 90, immers en la cruenta guerra de Bòsnia-Hercegovina, i el Sarajevo actual, amb el pòsit que n’ha quedat trenta anys després es donen cita aquests dies a Banyoles en una exposició del fotoperiodista Gervasio Sánchez. El fotògraf, premi Nacional de Fotografia, commemora les tres dècades del conflicte amb Sarajevo, guerra i pau, una mostra a l’espai expositiu municipal de Can Tarradas en què retorna a través de les fotografies a escenaris, edificis i persones que van viure la guerra del 92 al 95 i en mostra l’evolució tres dècades després. 

Fins al 24 de febrer, cinquanta fotografies agrupades en vint-i-vinc parelles confronten el blanc i negre de la devastació bèl·lica que va captar Gervasio Sánchez durant la guerra amb una imatge a color del seu estat actual, un treball fruint d’una recerca de l’autor resseguint els seus propis passos pels escenaris d’aquell enfrontament. 

Sánchez ha tingut una intensa relació professional amb la zona dels Balcans que ha quedat recollida en imatges, cròniques i també en format audiovisual, com el documental Álbum de posguerra. El fotògraf reconeix que la guerra de Bòsnia-Hercegovina és una part «inqüestionable» de la seva vida professional i personal i afegeix: «segueixo somiant en els continus bombardeigs i veient la por en els rostres dels seus habitants». 

Activitats complementàries

L’exposició Sarajevo, guerra i pau, que s'inaugura aquest dijous i es pot visitar amb entrada lliure, es complementa amb diverses activitats paral·leles. 

Demà a les 12 del migdia i a les 7 de la tarda, el mateix fotògraf farà dues visites guiades per explicar el contingut de la mostra.

El dijous 26 de gener, a les 7 de la tarda es farà una conferència al Museu Darder sota el títol L’impacte de la guerra en la literatura i el cinema, a càrrec de la bosniana banyolina Snezana Andelic. Andelic oferirà un recorregut pels principals títols, tant llibres com pel·lícules, que han reflectit l’experiència traumàtica de la guerra de Bòsnia-Hercegovina.

Finalment, el dijous 23 de febrer, també al Museu Darder i a les 7 de la tarda, hi ha previst el col·loqui De Bòsnia a Banyoles, 30 anys després, amb testimonis i especialistes que debatran sobre l’experiència de la guerra. 

I és que entre els anys 1992 i 1995 moltes famílies bosnianes es van haver de refugiar a Catalunya fugint de l’horror i Banyoles va ser una d’aquestes ciutats d’acollida, a través de l’entitat Associació Col·lectiu Bòsnia al Pla de l’Estany.