Pierre Lemaitre torna a la llibreries amb la novel·la «El ancho mundo»

L'escriptor francès Pierre Lemaitre ha iniciat una nova sèrie de novel·la històrica i aventures amb El ancho mundo, que es mou entre París, Beirut i la Indoxina, inspirada, ha dit, en el fulletó vuitcentista amb el qual «els novel·listes inventem les sèries de televisió». Si a Los hijos del desastre, que va tancar la seva anterior trilogia, abordava el període d’entreguerres, a El ancho mundo (Salamandra) se centra al moment immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, els anomenats «trenta anys gloriosos», amb la guerra de la Indoxina, les colònies franceses a Orient Pròxim i la realitat econòmica i social en el París de la reconstrucció nacional com a escenaris.

Lemaitre recorre ara a la saga familiar dels Pelletier, el patriarca dels quals regenta una fàbrica de sabons a Beirut i els fills dels quals abandonen la capital libanesa per instal·lar-se a París (Jean, François i Hélène) i a Saigon (Étienne). En una entrevista amb EFE realitzada a Bordeus, Lemaitre assenyala que El ancho mundo és «una novel·la d'aventures amb passions en moviment, en contrast amb la novel·la psicològica, en la qual aquestes passions són silencioses, contingudes». No oculta la seva feblesa per la literatura folletinesca del XIX de la qual es declara «hereu»: «Vaig créixer amb els fulletons de Dumas, i ja havia jugat amb el fulletó en les novel·les policiaques, però en aquest nou llibre he decidit sistematitzar-ho».

L’escriptor gal explica que «les sèries televisives són avui el gran proveïdor de ficció, sobretot, per als joves, i les sèries fan fulletons, alguna cosa que han après dels novel·listes, que vam ser els que ens inventem les sèries de televisió». En el fulletó del XIX, assegura, ja es troben els elements característics de les sèries: «el procediment de tallar la història, els girs argumentals amb sorpreses i el suspens perquè el lector tingui ganes de seguir el següent capítol, la següent temporada».

Lemaitre remarca que no és historiador, sinó novel·lista, i que el seu interès són els «angles morts» de la història perquè «el cinema i les novel·les han tractat abundantment la resistència i l'ocupació». La novel·la tindrà una versió al cinema, doncs ja compta amb finançament i «ara s’està buscant director i adaptador, amb l'objectiu de començar a rodar a la primavera».