«Per fi El Canal ja té cara i ulls» era una de les frases més repetides en una de les noves sales d’assaig de l’equipament saltenc. I ho deien els representants de les administracions implicades, que de posar-se medalles en saben, però també la gent del sector, com ara responsables de companyies o el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, a qui es veia molt satisfet després de les explicacions donades pel responsable de l’equipament, Xavi Díaz, que va arribar al càrrec l’estiu del 2021 i que aquest divendres ha presentat el nou projecte de gestió del centre d’arts escèniques. 

I és que quinze anys després del naixement del projecte i quan ha passat una dècada de la seva inauguració, el 2012, sembla que El Canal ja té clar què vol ser i com hi vol arribar. El temps dirà si aquesta vegada és la bona o si el d’ahir és un anunci més en l’extenuant camí cap a les eleccions municipals. 

El 2022, «l’any zero» de Díaz com a director, El Canal ha manejat un pressupost de 944.000 euros, que ha destinat en bona part (42%) a acabar espais que, tot i ser indispensables per a la creació escènica no existien, com ara dues sales d’assaig, però també a activitats i suport a la creació (37%), amb nou coproduccions d’artistes com Mal Pelo, Joan Català o Marga Socias i l’acollida de 21 residències artístiques. «El Canal ja és present», remarcava Díaz. 

Per a l’any 2023, el pressupost ja confirmat és de 600.000 euros, aportats sobretot per l’Ajuntament de Salt, ja que des del 2019 és un equipament municipal, però també per la Diputació (200.000) i l’Ajuntament de Girona (60.000). L’objectiu és acabar arribant als 800.000 -s’està a l’espera de l’aportació de la Generalitat, que l’any passat va ser de 180.000- i destinar-ne el 56% a activitats i produccions.  

I és que tant Díaz, com els representants dels dos ajuntaments, l’ens provincial i el govern català coincidien en assegurar que El Canal ha de ser un «projecte nacional», que incideixi en la producció escènica del país, més enllà de les comarques gironines. 

«Avui és un dia important per a les administracions, però sobretot pel sector, perquè venim de molt lluny. No ha sigut ràpid, però el projecte que us havíem de presentar havia de ser ferm», deia l’alcalde saltenc, Jordi Viñas, davant de membres de companyies, dramaturgs, empreses importants del sector cultural gironí, com Alter Sinergies o RGB i responsables de teatres com La Planeta o el Teatre de Lloret, a més de membres del CoNCA. 

«Estructura «inoperativa»

El Canal ha estat anys embarrancat en un model de gestió que va començar lligat a Bitò Produccions (Temporada Alta) i que incloïa un consorci amb els Ajuntaments de Salt i Girona i la Diputació. Aquest consorci es va dissoldre el 2019 i Salt en va assumir la gestió directa. «L’estructura prevista era inooperativa, pensada des dels despatxos polítics», reconeixia Viñas durant l'acte.

Suport a la producció

El principal eix de treball d’El Canal serà el suport a la producció, posant recursos tècnics i econòmics al servei de companyies professionals. Ho farà, segons Díaz, amb concursos anuals -no per subvenció, sinó a través de contractes-, com ara una convocatòria anual per a companyies residents que inclourà tant la residència com un contracte de coproducció de com a màxim el 25% del pressupost de la peça; un programa d’espais de creació que inclourà la residència i l’acompanyament tècnic però no dotació econòmica i un programa de recerca i innovació escènica. El 70% del pressupost per aquest àmbit es destinarà a les concurrències i el 30% restant s’atorgarà per criteris artístics, «per ser flexibles i poder aprofitar oportunitats que es presentin». 

Altres línies de treball seran el suport a la creació, especialment a la dramatúrgia, i la formació, amb sinergies amb centres com El Galliner o les escoles de la Coma Cros, o l’ajut en la distribució, amb acords estratègics amb teatres municipals, Fira Tàrrega o l’ICEC i l’Institut Ramon Llull, per promoure la internacionalització. 

Pel que fa a l’exhibició, El Canal no tindrà una programació teatral estable, més enllà del que hi programin festivals com Temporada Alta. «No volem competir amb altres teatres, volem que les produccions que surtin d’aquí nodreixin les seves programacions», aclaria Díaz. «El que invertiríem en caixets s’ha de destinar a la producció, i El Canal acollirà activitats que surtin de les residències. Volem crear comunitat entorn de les arts escèniques», deia el seu responsable. 

En aquest sentit, avançava que la voluntat és «acostar-se a la ciutadania a través del circ», una idea en què també jugaran un paper important l’Escola de Circ que hi ha des de fa uns mesos a la nau Guixeres, el Col·lectiu de Professionals de Circ i l’Ateneu Popular Coma Cros. De fet, vol adequar l’antic magatzem com un espai per a projectes de circ i arts de carrer.