CRÒNICA

Una llum embruixa l’Auditori de Girona

Judit Neddermann enlluerna amb la seva veu al Festival Strenes de Girona

Judit Neddermann en un moment del concert a l’Auditori

Judit Neddermann en un moment del concert a l’Auditori / GEMMA MARTZ

Jordi Roura

Jordi Roura

Fins i tot quan s’equivoca, Judit Neddermann té encant. «Li va passar a Adele en directe per televisió, amb milions de persones davant. Soc molt perfeccionista i m’he equivocat en la lletra», va reconèixer amb un somriure just després d’aturar de cop la interpretació d’Els teus ulls, una cançó dedicada a la seva parella, una de les fonts d’inspiració del seu nou disc «Lar». Va ser l’anècdota de la segona nit del festival Strenes de Girona, i serveix per posar de manifest això, que per tenir encant el millor és no ser postís. Sigues només tu mateix i no perdis mai la humilitat.

Neddermann, fent un símil fàcil, va enlluernar l’Auditori per demostrar que els seus 10 anys de carrera l’han consolidat com una de les veus més lluminoses del país. I l’Strenes ha sigut testimoni de primera mà del seu creixement artístic. «Vaig venir per primera vegada al cafè Context davant 50 persones i cada cop que he tornat he anat a un escenari més gran i amb més gent», va recordar.

Dissabte va omplir el festival amb les cançons d’un nou treball ple de vida i color, de marcat aire brasiler i amb cançons en català, castellà i portuguès. Un plaer pels sentits, amanit amb uns músics de primera, artesans en temps d’electrònica, pantalles de led i xou. Música per escoltar.

El concert va arrencar amb «La llave de la alegria» i ja allà Neddermann i el seu grup van demostrar el poder del seu so, en especial la percussió. Els temes del nou disc van centrar l’espectacle, una cosa que la cantautora va agrair especialment al públic: «té molt mèrit haver vingut a escoltar unes cançons que no coneixeu». Neddermann, mentre desgranava temes com «Celebrar», «Primavera» o «Pau», va confessar que viu un gran moment artístic i personal, que el cor li explota d’emoció, i que hi ha temes al nou disc inspirats en Sílvia Pérez Cruz, el seu gos Maní o els seus orígens. Hi va haver temps també per temes més antics com «Els ocells» o «Luesia», el tema que va acabar el recital quan ja superavem l’hora i tres quarts d’actuació.