«El llatí no el vam salvar, és mort i remort, i el català va pel camí»

Professor de -poca broma- Llatí i Grec en un institut gironí, Albert Prat debuta en la literatura amb «La ciutat de les mosques» (La Gamberra), un recull de relats amb bona dosi d’ironia, la majoria dels quals, amb Girona com a escenari

Professor de Llatí i de Grec, i ara escriptor. Amor a les causes perdudes?

Totalment, des de ben petit. Estudiar llengües clàssiques i voler publicar en català, són causes força perdudes.

Quina és més perduda?

Anem camí que ho siguin totes dues. Bé, el grec encara es parla, però el llatí no el vam salvar, és mort i remort. I el català va pel camí.

Deu ser una manera de treballar poc, no deu tenir alumnes.

N’hi ha pocs, però n’hi ha. Ara bé, és cert que haig de corregir menys que els meus companys (riu). Així tinc més temps per escriure.

Els adolescents que encara s'interessen pel grec i el llatí en són tan devots defensors com els professors, uns talibans, estan per la causa

De debò queden adolescents que s’interessen pel llatí i el grec? 

Sí, tio. I els que hi ha, en són tan devots defensors com els professors. Uns talibans, estan per la causa.

Veu malament el futur del català?

Hi ha estudis que diuen que cada cop es parla menys. Si no es parla, no es publica, i sobretot, no s’introdueix a les xarxes socials, que és on està pitjor, i no es cuida... No dic que tingui els dies comptats, però potser sí els anys. O els segles.

Bé va desaparèixer el llatí, i no ha passat res. I què, si desapareix el català?

Que ens fotrà als qui volem publicar en català. A banda d’això, res més. De fet, cada dia moren llengües, però trobo que cal defensar les que estan en perill.

El llenguatge inclusiu està bé, però dut a l’extrem, queda ridícul

El llenguatge inclusiu -cito del seu llibre- és «una ridícula obsessió»?

Sí, de fet surt un personatge que porta aquesta mania fins a l’extrem de parlar d’ell mateix en femení.

Com els dirigents de la CUP. 

Això no ho sé. El llenguatge inclusiu està bé, però dut a l’extrem, queda ridícul. Ara bé, que cadascú faci el que vulgui.

Com trampeja la correcció política?

No em preocupo de no molestar ningú. Si algun personatge hagués de dir una cosa incorrecta, la diria sense problema.

Que tu creïs un personatge racista que apallissa gais i immigrants, no vol dir que siguis així.

La gent confon sovint el que diu el personatge i el que pensa l’autor.

Per exemple, a mi m’agrada molt Céline. Com a persona, era abjecte, però la seva obra és magnífica. Que tu creïs un personatge racista que apallissa gais i immigrants, no vol dir que siguis així.

A les iniciatives solidàries s’hi troba gent estranya?

S’hi troba gent estranya, sí (riallada). Però també s’hi troba molt bona gent. És un tema que em tenia encuriosit, per això el protagonista d’un relat és un activista... ben estrany. N’hi trobes, sí.

Ha desitjat mai una flequera, com un altre dels seus protagonistes? 

Una flequera i una cambrera.

La majoria de les seves històries transcorren a Girona.

Passen aquí perquè és la ciutat on he viscut tota la vida. Llevat d’uns anys a Salt, per això Salt també hi surt.

Què li sembla Girona?

En quin sentit?

Que es quedin al centre., ja en tenim prou de ciclistes, de botigues per a ciclistes i de baretos per a ciclistes que et foten vuit euros per un te i un croissant.

Vostè mateix.

Que és un bon lloc per viure, però que s’hi pot fer molt més. És una ciutat que darrerament s’ha tancat molt en el centre i en el turisme, en un tipus concret de turisme. I ha oblidat una mica els barris. O molt. Ho reivindico d’alguna manera al llibre, els protagonistes són de barri, i els escenaris són els barris. No va de la Girona literària ni de la Girona turística.

Trobo a faltar un relat sobre cicloturistes, que són els amos de la ciutat.

Em vaig proposar que no hi sortissin, no els puc suportar (riu). Que es quedin al centre. Ja en tenim prou de ciclistes, de botigues per a ciclistes i de baretos per a ciclistes que et foten vuit euros per un te i un croissant.

Tingui en compte que seria te i croissant especial per a ciclistes.

El bar del meu barri és d’un marroquí, que em fot un te collonut i un croissant igualment collonut, per dos o tres euros.

Vaig demanar un cafè descafeïnat en un bar de ciclistes i em van dir que d’això no en tenien, només cafè orgànic, infusions estranyes i no sé quines merdes

No deu anar bé per anar en bici.

Segurament que no. Un dia vaig demanar un cafè descafeïnat en un bar de ciclistes i em van dir que d’això no en tenien, només cafè orgànic, infusions estranyes i no sé quines merdes. Com que, a més, ja sabia que em clavarien, vaig dir: saps què?, me’n vaig.

Subscriu-te per seguir llegint