«Hyper_O», un orgue com no l’havies sentit (ni vist) mai

Música electrònica, arts visuals i... un orgue. L’instrument que divendres ocuparà l’escenari de la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona té tubs disposats com un orgue convencional i emet so gràcies a l’aire, però no sonarà, ni de bon tros, com un orgue qualsevol. El pianista i compositor Carles Viarnès hi estrenarà Hyper_O, un arriscat projecte construït a partir de modes gregorians on pren protagonisme l’hiperorgue, un orgue de tubs tradicional dotat de tecnologia midi, una eina que permet que l’instrument es relacioni amb un entorn digital, obrint al màxim el ventall de sons i textures que en surten.

«El resultat és que puc treure’n unes sonoritats i execucions que fins ara no s’havien sentit mai amb l’orgue, perquè se li poden fer fer coses que una persona no pot fer, com ara repeticions de notes molt ràpides o arpegis infinits», explica Carles Viarnès, que al concert de Girona farà dialogar aquest instrument amb les arts visuals d’una de les millors visualistes del país, Alba G. Corral, en un espectacle que al juny es veurà al festival Sónar.

Gairebé per casualitat, Viarnès va topar ara fa un any amb un hiperorgue de cambra desenvolupat per Albert Blancafort, un orguener amb llarga trajectòria i que lidera la investigació en aquest camp a Catalunya. Són dos mòduls d’una seixantena de tubs cadascun, d’uns dos metres i mig d’alçada, que el músic manipula a través de teclats controladors, passant-lo per efectes i filtres per generar un discurs contemporani en un context electrònic.

«Estem acostumats a escoltar l’orgue i associar-lo a una estètica determinada, amb un punt místic, monumental o ambiental... i, en canvi, l’hiperorgue, el resultat és un altre, perquè l’he tractat com un instrument més dels que jo tinc habitualment», explica el músic, que generalment treballa amb piano i sintetitzadors i que atresora una obra en què l’electrònica té una presència destacada.

«Aquest orgue l’he tractat com si fos un sintetitzador més, però amb un so molt especial, i l’he introduït en un context electrònic, amb bases rítmiques», assenyala. Reconeix, això sí, que s’ha deixat guiar totalment per l’hiperorgue, tant a l’hora de composar com d’enregistrar les peces: «les possibilitats d’aquest instrument et porten cap a uns llocs inexplorats, el so és tan potent que et guia sol».

«Jo tenia amb una idea preconcebuda, però manava l’orgue, perquè té molta personalitat», explica sobre la gestació del disc, que surt també aquest divendres, amb el segell de Bankrobber. Està enregistrat, mesclat i produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i masteritzat a Brooklyn per Heba Kadry.

El resultat és un treball amb set composicions originals que porten associat cadascuna un dels set pecats capitals i que tenen com a embrió musical els modes gregorians, les escales que es feien servir a l’edat mitjana per compondre cant gregorià. Perquè, més enllà de l’hiperorgue, l’altre protagonista del projecte és Gregori El Gran, el papa que va classificar i sistematitzar els modes gregorians i que va instaurar els set pecats capitals.

Un missatge, dos llenguatges

Per a traslladar al directe el projecte, Viarnès compta amb l’artista Alba G. Corral, amb qui col·labora des de fa deu anys. Junts duran sobre l’escenari Montsalvatge una aliança entre música i arts visuals, «expressant un mateix missatge des de llenguatges diferents». Com que l’ordinador de l’artista també rep les ordres midi, pot generar contingut al moment, i les seves il·lustracions reaccionaran en directe al so que emet l’hiperorgue.

Aquests dies són al Centre Cívic de Porqueres, fent una estada per acabar de polir l’espectacle, coproduït per Bankrobber i La Marfà, que al juny també es veurà a Barcelona. 

Abans, però, Viarnès durà Hyper_O a un altre lloc especial: l’Orgelpark d’Amsterdam, on hi ha l’epicentre de la recerca en hiperorgues a Europa, amb un gran teclat que controla dos orgues alhora, un orgue romàntic i un orgue barroc, per fer-los dialogar entre ells.

Subscriu-te per seguir llegint