L'oncle artista de la tenista Paula Badosa: «Quan era rellotger ja feia petites formes amb les peces que sobraven»

Joan Badosa Codolar -com a artista, utilitza el cognom del seu avi matern- va néixer a Castell d’Aro i després va passar mitja vida a Suïssa, fent de rellotger per la marca Breguet. Quan es va jubilar va anar a l’Argentina, on encara viu i on ha començat una prometedora carrera d’escultor

Com es passa dels rellotges a l’escultura?

Quan feia rellotges, posava a sobre d’una taula totes les peces que em sobraven. Amb elles feia petites formes, i pensava: un dia m’agradaria fer-ho en gros.

Un moment: a l’hora de muntar un rellotge li sobraven peces?

Ha, ha, em refereixo a les peces que canviava, perquè s’han trencat o són velles. Més endavant, vaig veure una exposició de figures de ferro. Em va encantar.

Hi havia milers de ferros vells i rovellats, als que podia donar una altra vida

A mi m’encanten moltes coses, i no m’atreveixo a fer-les.

Fa un any, quan vaig anar a l’Argentina, vaig adonar-me que hi havia moltes ferrovelleries. Hi havia milers de ferros vells i rovellats, als que podia donar una altra vida. I vaig aprendre a soldar.

Com a rellotger, ja soldaria. 

Peces minúscules. Allà vaig aprendre a soldar amb elèctrodes, amb fil... De moment faig escultures per posar a sobre la taula, per adornar un pis... Potser un dia em decideixo a fer coses més grosses.

Com va anar a parar de Suïssa a Argentina?

Per una nòvia. La meva actual parella.

De moment faig escultures per posar a sobre la taula, per adornar un pis... Potser un dia em decideixo a fer coses més grosses

Cherchez la femme.

Només arribar, quan veia un ferro, pensava quina figura en podia fer: «potser torçant per aquí, agafarà aquesta forma...». Quasi tot el que faig és abstracte, m’agrada que la gent imagini.

D’on treu el material?

Vaig a deixalleries, a veure què trobo. 

Algú acabarà pensant que pateix vostè la síndrome de Diògenes.

Ja miro de no recollir coses perquè sí. Això sí, quan tinc una idea, busco el que necessito. Si no, necessitaria tot un magatzem. Sóc força ordenat, deu ser gràcies a la rellotgeria.

Sóc força ordenat, deu ser gràcies a la rellotgeria

No ha aprofitat per buscar en aquests contenidors que tenim al costat? 

He, he, quasi. Vaig tenir la sort que al poble on visc, a prop de Córdoba, l’ajuntament em va deixar una sala per exposar quinze dies. Com a artista emergent. Va agradar molt. Ara mateix tinc quatre peces a la Universitat Catòlica de Córdoba.

Ha fet ja alguna venda?

Tres peces. Acabo de començar.

Més barates que els rellotges que reparava, els Breguet?

(Riu) A veure si un dia aconsegueixo que valguin igual. Del meu taller havien sortit Breguet d‘entre 250.000 i 350.000 euros. I no eren dels més cars.

A veure si un dia aconsegueixo que les meves obres valguin igual que els rellotges Breguet. Del meu taller havien sortit que costaven entre 250.000 i 350.000 euros

Què li aporta l’escultura?

És apassionant, estic quatre hores al taller i sembla que n’hi hagi passat una.

I jo que pensava que un rellotger controla fins i tot els segons que passen. 

Ui, no. Traient òxid, que sembla una feina avorrida, hi passo hores, m’encanta. Ara començo a treballar xapes velles. M‘agrada barrejar-hi fusta vella, erosionada. Allà l’agafo dels rius. Aquí, del mar.

Tempus fugit, com deien els rellotges?

Em penso que som nosaltres, els que marxem. El temps es queda. Però sí que passa de pressa, sí. En el cap no ho noto, però físicament... A la nostra edat, fem un mal gest i ja l’hem cagat (riallada).

Vagi amb compte, torçant ferro.

De moment no hi ha perill, fins que no ataqui peces més grosses. 

Al lloc on vaig arribar a estudiar rellotgeria a Suïssa, només hi ha pagesos i rellotges, així que vaig proposar-me aprovar en quatre anys i marxar

Abans m’ha explicat com va anar a parar a Argentina. I abans, a Suïssa?

El meu avi tenia una rellotgeria a Palafrugell, i com que els estudis no m’anaven bé, em va pagar els estudis de rellotger a Suïssa. I això que jo no volia. Imagini, de Platja d’Aro a una vall suïssa de 7.000 habitants. Només hi ha pagesos i rellotges, així que vaig proposar-me aprovar en quatre anys i marxar. Però em vaig enamorar d’una noia i m’hi vaig quedar.

Cherchez la femme, la preqüela.

Em vaig separar, vaig tornar aquí, i com que el meu germà feia de model, també en vaig fer un temps. La qüestió era no treballar gaire (riu). Després vaig tornar a Suïssa, en total hi he passat 25 anys. 

A la meva neboda li he fet l'escultura d'una raqueta en forma de coet, encara no li he pogut enviar, es titula 'Open del espacio'

La seva neboda Paula Badosa ja té alguna escultura de l’oncle?

Encara no li he pogut enviar, però li vaig fer una raqueta en forma de coet. Es titula Open del espacio. Si abans la venc, ja n’hi faré una altra (riallada).

Subscriu-te per seguir llegint