Leila Claud: «Simplement, m’agrada fer música, no encaixo dins d’una sola capsa»

Amb només 20 anys, la cantautora de Cadaqués pujarà sobre l’escenari de la sala La Mirona el próxim 12 d’agost dins del cicle musical el Periscopi, un projecte que vol donar visibilitat a artistes emergents

Foto promocional de Leila Claud, cantautora de Cadaqués.

Foto promocional de Leila Claud, cantautora de Cadaqués. / Saskia Claud

Carla Ventura

Envoltada de música, així va créixer Leila Claud, una jove artista de Cadaqués, que d'aquesta manera va descobrir la seva passió quan era ben petita, amb una gran i important influència per part de la seva família. També podria dir-se que l'herència va jugar un paper essencial, els seus avis havien estat músics.

Amb només vint anys, la cantautora forma part del cicle musical per a artistes emergents que està impulsant La Mirona aquest estiu, el Periscopi, i el pròxim 12 d'agost a les 21 h serà ella qui pujarà a l'escenari de la sala de concerts de Salt. L'objectiu d'aquest projecte és donar visibilitat a aquelles persones que es dediquen a la música i encara no han tingut l'oportunitat de veure els seus noms en cartells d'esdeveniments, ja sigui en sales com en festes majors o festivals. «És essencial donar veu a grups emergents, perquè sense nosaltres no hi hauria continuïtat de noves veus...», apunta la cantautora empordanesa.

L'inici d'un llarg camí

Però la seva curta, i alhora no tan curta carrera, ja es pot remuntar a quan tenia 6 o 7 anys. «Van regalar-li un cajón flamenc a la meva mare pel seu aniversari i gràcies a això vaig decidir fer classes de percussió», d'aquesta manera Claud explica com va començar en aquest món. El cajón, la bateria i tots els instruments que tingués a l'abast van acabar entre les seves mans durant els set anys que va estar formant-se, però ben aviat va començar a ampliar els seus interessos.

«Em vaig mudar a un poble petit i no tenia massa cosa a fer, així que vaig aprendre a tocar la guitarra de manera autodidàctica», continua la història. Entre Jam Sessions esporàdiques, trobar la seva pròpia veu i crear un petit grup musical amb amigues, Claud també va començar a escriure lletres entre melodies. De totes maneres, no va ser fins que va tornar al lloc on va néixer que va descobrir que volia ser cantant, que la música era allò a què volia dedicar-se durant la resta de la seva vida. «Estava formada, havia estudiat, però a partir d'aquell moment vaig començar a voler professionalitzar-me de veritat», explica.

I així ho va fer. Amb petites col·laboracions, participant en micròfons oberts i buscant oportunitats, Claud va acabar a Girona, on va fer un petit estudi, va aconseguir l'acreditació per poder tocar pels carrers de la ciutat i va descobrir el Periscopi. «Vaig inscriure'm i em van agafar!», diu, i afegeix que «estic molt motivada, jo he anat a veure concerts de persones que tinc com a referents a La Mirona» i ara serà ella qui actuï davant del públic

Un estil sense capsa

A l'hora de definir el seu estil, Claud es mostra camaleònica, «tot depèn de l'àmbit, no sé com definir el meu estil exactament», diu, però sí que sap veure les dues tendències artístiques que més la caracteritzen. «Quan actuo en solitari, quan som jo i la guitarra, faig música d'autor... d'aquella que és important escoltar-ne la lletra. Però en l'àmbit de percussió i en col·laboracions, tot al meu voltant es torna festa i ball». Aquests pols oposats fan d'ella una artista emergent polifacètica, amant de la música en totes les seves formes. «Simplement, m'agrada fer música, no encaixo dins d'una sola capsa».

Quan pensa en projectes futurs també ho té clar. «M'agrada ser cantautora, però utòpicament, la idea és crear una banda. El que vull és tenir un projecte en comú amb altres artistes... res m'agrada més que aprendre d'altres persones», explica. Tot i això, aquí no s'acabarien els seus concerts en solitari. 

Subscriu-te per seguir llegint