«Barbie» pinta de rosa els cinemes gironins

Veure com s’omplia el cinema de rosa ahir no sorprenia gaire a ningú. Era el primer dimecres, el primer dia de l’espectador des que es va estrenar -el passat dijous- Barbie, la pel·lícula que s’ha convertit en el gran fenomen de l’estiu. Ha estat una setmana de veure com les sales de tot el món s’omplien en una imatge que no es veia des d’abans de la pandèmia. I Girona no ha estat l’excepció. «Avui hi ha molta gent. Sabia que s’havia fet una bona campanya de màrqueting, però no esperava tanta afluència», assegurava Mari, que esperava a les seves companyes de feina, amb qui venia a veure la pel·lícula en la primera sessió als Ocine Girona. «La veritat és que soc aquí perquè hem decidit fer-ho juntes, si no segurament no hauria vingut, però potser em sorprèn», afegia.

A les 16 h es projectava en ATMOS la primera sessió el cinema gironí, i mitja hora abans la cua per comprar entrades s’anava fent més llarga. Si bé no tothom anava a veure Barbie, aquells que es feien veure més eren definitivament seguidors de la famosa nina de Mattel. Samarretes, pantalons, i fins i tot ulleres i altres accessoris de color rosa destacaven entre el públic. I aquesta indumentària no és casualitat, el màrqueting ha creat sensació en l’estilisme d’aquest 2023.

L’Anna i la Judith, ho tenien clar: «hem decidit venir per tot el que hem pogut veure per les xarxes i com s’ha anunciat Barbie». A banda d’això, totes dues explicaven com la nina formava part del record de la seva infància, fet que les va animar encara més a acudir al cinema. El mateix li passava a Maravillas, de 43 anys. «Vinc a rememorar la meva infantesa, m’agrada la nina des de ben petita i a la meva filla també». Doncs, potser això també forma part del fenomen, la unió entre generacions que ha creat aquesta pel·lícula. Perquè a l’altra banda hi ha la Gabriela, de 17 anys, que s’identifica amb Maravillas i que parla de venir al cinema com d’un «retrobament amb mi mateixa, amb quan era petita i ja m’agradava la Barbie».

Entre l'apoderament i la pressió estètica: és la nova Barbie un referent positiu per a les nenes?

Per altra banda, el missatge ha estat un dels aspectes més discutits de la producció dirigida per Gretta Gerwig. Milions de persones que l’han vista han patit una gran decepció o han quedat meravellades, tot depèn de les expectatives que tenien. Pot ser per a la seva declaració feminista i pel seu enfocament a la dona, que encara no és apte per a tots els públics. «Les meves amigues em van dir que la van veure i els va agradar. També em van dir que és una pel·lícula enfocada al feminisme, i això és una cosa que m’ha motivat a venir a veure-la», explicava Júlia, de 19 anys.

M'han dit que és una pel·lícula enfocada al feminisme, i això m'ha motivat a venir a veure-la

Júlia

— 19 anys

Barbie ha acabat convertint-se en un missatge de feminisme dins del feminisme, i és impossible demostrar el contrari perquè la pel·lícula no se n’amaga. Sense haver-la vist, la gent ja s’ho espera, ja ho ha sentit a dir. Només veient el tipus de públic quedava més clar qui necessita escoltar més el que la nina ha de dir; les nenes, noies i dones. «Vinc a veure Barbie perquè he sentit que és una crítica a la idealització de les dones», deia la Maria, de 17 anys, qui semblava molt interessada per veure com es desenvolupava aquesta temàtica en la pel·lícula d’una de les nines més controvertides de la història pel que fa a l’estigma dels cossos no normatius.

Un missatge per a tots

Això no significa que no hi hagués homes, nois o nens ahir esperant per veure aquesta producció a Girona, ni que no hi hagués unes quantes noies que preferissin veure Oppenhaimer, l’altra gran èxit cinematogràfic del moment. Traient-nos de sobre els prejudicis i els estereotips, hi havia de tot per a tot. «He vingut a veure la pel·lícula pel títol, quan et diuen que faran una pel·lícula de Barbie et quedes en shock i et preguntes de què anirà. Espero passar l’estona i que sigui entretinguda. No tinc grans expectatives, però potser m’emporto una sorpresa», deia en Jordi, de 17 anys, que juntament amb dues noies i un noi més, s’havien preparat de cap a peus per ser els més estilosos de la projecció d’ahir.

Espero que sigui una pel·lícula entretinguda. No tinc grans expectatives, però potser m'emporto una sorpresa

Jordi

— 17 anys

Què ha tingut aquesta producció per arribar a tal èxit? Podria ser el que ja s’ha comentat, el màrqueting, el pink fever, el missatge feminista i body positive, o potser tot a la vegada. Les crítiques estan completament polaritzades, però així la directora sap que ho ha fet bé: ningú obté el que espera. 

Subscriu-te per seguir llegint