Freddie De Tommaso afiança el seu idil·li amb Peralada

Va venir a la primavera, va cantar i, amb un debut d’alçada, va convèncer del tot. Tant, que ahir va repetir i va confirmar el seu idil·li amb Peralada. Si a l’abril el tenor italo-britànic Freddie De Tommaso va ser l’encarregat de cloure la primera edició de Pasqua del festival, ahir va encetar la d’estiu, també amb una actuació a l’església del Carme i en un format diferent de l’habitual.

La cita aposta per noms com Diana Damrau, Serena Saenz i Xabier Anduaga i pels recitals lírics intimistes -amb excepcions com una nit dedicada a la música antiga amb Jordi Savall i una altra de flamenc amb Ana Morales, que substitueix el lesionat Israel Galván- en la seva edició més reduïda. Està concentrada en nou dies, amb onze propostes repartides entre l’església i el mirador del castell mentre els jardins estan en obres per encabir-hi un gran auditori permanent que, si tot va bé, estrenarà l’any vinent.

El festival va confiar la inauguració de la 37a edició, que, tot i celebrar-se en petit comitè augura grans nits per als amants del bel canto, a una estrella lírica de nova fornada que acumula èxits i ovacions des que va guanyar el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas l’any 2018.

Projecció poderosa

Amb una projecció poderosa, un timbre ple d’harmònics i només trenta anys, el tenor líric spinto és una de les veus més disputades del moment. A De Tommaso se’l rifen els millors auditoris del circuit operístic i ja l’han aplaudit coliseus com la Royal Opera House de Londres, l’Ópera de Viena o l’Scala de Milà.

Acompanyat per la pianista Audrey Saint-Gil, el tenor va desgranar davant dels assistents que omplien el temple un repertori 100% verdià, combinant algunes de les àries més populars de Giuseppe Verdi, provinents de títols com La Traviata o Il Trovatore, amb altres obres del compositor més desconegudes pel gran públic, com La mia letizia infondere d’I Lombardi i Ah! Si, ben dite... Tutto parea sorridere d’Il Corsaro, les dues peces amb què va obrir el vespre.

De Tommaso, que es va mostrar «absolutament encantat» d’inaugurar el certamen, va anar de menys a més, tancant la primera meitat amb una lluïda ària de Luisa Miller, després d’evocar el Verdi de les cançons de cambra amb La seduzione i Stornello.

Tres de les sis Romanzas, More, Elisa, lo stanca poeta, Il solitaria estanza i Nell’orror di notte oscura, les va guardar per a la segona part del recital, que va arrencar lluint autoritat vocal amb aplaudits fragments de La Traviata i Aroldo.

Entre ovacions, Freddie De Tommaso es va acomiadar -abans dels dos bisos- de l’auditori empordanès amb Forse la soglia attinse... Ma se m’è forza perderti..., d’Un ballo in maschera, l’òpera amb què s’estrenarà al Gran Teatre del Liceu l’any 2024. A l’espera de veure la reacció del públic barceloní, està clar que al de Peralada ja el té al sac.

Subscriu-te per seguir llegint