Navegant emocions amb Damien Rice

Hi ha artistes que necessiten poca cosa per omplir un escenari. És el cas de l’irlandès Damien Rice, que escudat amb la seva guitarra i amb un bombo als peus en va tenir prou per hipnotitzar divendres al vespre als assistents al festival de Cap Roig. La Costa Brava acompanyava de fons una estampa presidida per Rice a dalt de l’escenari i secundada per la imponent presència del castell del rus, construït a principis del segle XX per encàrrec del coronel rus Nicolás Woevodski. 

Tocades les deu l'artista va aixecar el teló amb Delicate un tema intimista que va recollir als presents mentre els més despistats arribaven tard a la seva fila amb la copa de chardonnay a la mà. L'irlandès va seguir amb Elephant i, com qui va navegant poc a poc a poc mar endins, el públic es va anar deixant portar per la sonoritat folk i les notes acústiques de la seva guitarra que traspuaven tots els colors possibles d'aquesta paleta de sentiments que acompanya el repertori de l'artista.

Quan va ser l'hora de Volcano, Rice va desvetllar la primera de les sorpreses de la nit: Francisca Barreto. La joveníssima violoncel·lista brasilera va espurnejar al públic amb la seva veu i el seu violoncel i, un cop va ser dalt de l'escenari, ja no en va sortir. Junts van seguir les balades de Tell me who is behind those eyes o Amie. Rice, qui ha desaparegut del mapa musical en més d'una ocasió -després de l'èxit de vendes seu disc 9 va decidir deixar-ho tot i dedicar-se al mar per aprendre a navegar i a fer submarinisme. També va fer un segon hiatus que es va allargar per la pandèmia de la covid-19- va interactuar amb el públic constantment amb anècdotes que van fer el concert distès.

Va sonar Older Chests i també ho va fer Cannonball mentre alguns dels presents abandonaven el recinte ignorant la màgia del moment per anar a reomplir la copa. Fins que va arribar la segona sorpresa de la nit: l'aparició de Sílvia Pérez Cruz. Alguns dels presents, avispats i seguidors de Rice a les xarxes socials, havien vist que la cantautora de Palafrugell havia acompanyat al músic com a artista convidada en tres dels seus concerts recents i, sense cap cita en l'agenda de la palafrugellenca que ocupés la vesprada, tot feia apuntar que hi havia números de veure-la dalt de l'escenari. I així va ser.

El públic va rebre a la filla pròdiga amb una ovació i aquesta els va retornar l'agraïment tocant una cançó inèdita amb Rice que gravaran pròximament. Ambdós es van asseure seguidament al piano per tocar 9 crimes a quatre mans. El recital va continuar amb Coconut Skins i I Remember. I com qui no vol la cosa, com una migdiada ben posada després d'un dinar contundent, va sonar l'alarma i va ser l'hora de plegar veles. Per fer-ho, l'artista va escollir una de les seves cançons més icòniques: The Blower's Daughter. Els llums es van apagar i aquesta balada va ser el punt final a una nit de navegar el marc emocional de Damien Rice. 

Subscriu-te per seguir llegint