Savall a la cort de Peralada

Amb "La nit dels tres reis" de Le Concert des Nations porta el festival fins al Versalles barroc

Jordi Savall, acompanyat de Le Concert des Nations, durant l'actuació al Festival Castell de Peralada 2023

Jordi Savall, acompanyat de Le Concert des Nations, durant l'actuació al Festival Castell de Peralada 2023 / Toti Ferrer / Festival Castell de Peralada

Alba Carmona

Alba Carmona

Del Versalles del Barroc a l'Empordà del segle XXI, el mestre Jordi Savall va dur dilluns la música que s'interpretava a la cort dels reis Lluís XIII, Lluís XIV i Lluís XV al festival de Peralada. La vetllada a l'església del Carme, batejada com La nit dels tres reis, era la tercera ocasió de Savall al certamen, aquesta vegada com a intèrpret, amb la seva viola de gamba baixa de set cordes Barak Norma de 1697, i dirigint els sis músics de Le Concert des Nations.

Amb el temple ple, Savall i Le Concerts des Nations van desplegar un programa que va arrencar de 1641, amb la Suite del Ballet d'Stockholm de Guillaume Dumanoir. Posteriorment, van arribar obres dels grans mestres de la viola, com Monsieur de Sainte-Colombe, le père, que va introduir la setena corda a la viola de gamba, donant-li "amplitud" per poder abastar tots els sons que produeix un humà al llarg de les diferents etapes de la vida, segons va explicar Savall.

També el seu alumne avantatjat, Marin Marais, va formar part del repertori amb Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe i Couplets de Folies d'Espagne.

Couperin Le Grand i Jean-Féry Rebel, amb diversos passatges de Les éléments, van ser altres mestres evocats a Peralada, en un recital carregat de l'elegància i la sofisticació de la música antiga que Savall manté ben viva.

L'actuació va acabar amb part de la Sonate VIII à Trois (Re major, Op. 2, núm. 8) de Jean-Marie Leclair.

L'ovació entusiasta del públic va ser corresposta amb dos bisos, presentats amb detall per Savall, tot i que part de les explicacions no van arribar del tot bé a la platea. El primer va ser una peça de 1560 que va tenir molt d'èxit el 1601, quan es va interpretar en una festa que va reunir tots els instruments del moment, en el que es podria considerar l'embrió de l'orquestra barroca, i el segon, una composició per a clavecí concertant de Jean Philippe Rameau amb què el mestre igualadí i els seus músics van acabar d'invocar l'esperit versallesc a tocar del castell de Peralada.

Subscriu-te per seguir llegint