Una veu lluminosa i emocionant

Erika Baikoff venia per primera vegada a la Schubertíada de Vilabertran amb un repertori extraordinari format per obres de Korngold, Marx, Rimski-Kórsakov, Thaikovski i Rachmaninov. De fet l’escriptura lírica d’aquestes peces és la que s’adapta millor a la seva veu més que no pas Schubert, del qual va oferir dues peces que va interpretar amb solvència, val a dir. 

Tanmateix, on excel·leix Baikoff és en la línia melòdica més lírica amb una veu perlada, hàbil en els pianíssims i en general en el concepte d’allunyar-se de l’òpera i portar els esforços cap a la cançonística. I això ho va fer extraordinàriament bé, sobretot amb les obres de Thaikovski i Rachmaninov amb una seguretat i delicadesa més que notables. 

Erika Baikoff, una nova jove promesa per obrir la 31a Schubertíada de Vilabertran

La seva línia canora s’adaptava molt bé a l’exigència d’aquestes partitures plenes de sofisticació. 

Baikoff va fer gala d’una veu lluminosa i plena. No és una veu de grans volums dramàtics però el rigor i la suficiència en la comprensió de cada compositor la converteixen en una intèrpret molt notable. 

Hi va haver transport de l’emoció musical i això és importantíssim per un artista. Baikoff ho va aconseguir sense un timbre de veu inoblidable -encara que molt apreciable- de la mà d’un excel·lent pianista: James Baillieu que va secundar amb mestria uns acompanyaments ben perfilats.

Subscriu-te per seguir llegint