Neus Mar, la veu femenina que ha sacsejat el món de l’havanera

La palafrugellenca Neus Mar (Martínez, abans que se submergís al món de les havaneres) és una de les poques veus femenines que s’han atrevit a endinsar-se en un gènere dominat, per herència o influència, per homes. 

El salt al món de les havaneres, confessa l’ara veïna d’Esclanyà (Begur), va ser fruit de la casualitat: «Des de ben petita que a casa sempre escoltàvem havaneres, els meus pares em portaven a veure Peix Fregit i Port-bo, i d’això ja fa quaranta anys», rememora, mentre es deixa arrossegar uns instants per aquells plàcids records. L’any 1995, i té la data gravada a la memòria, va viure de primera mà com la cantant zamorana María Salgado enlluernava el públic a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. «Em vaig emocionar, era la primera dona que sentia cantant havaneres», assegura, vibrant. Fins i tot va comprar-se el casset, però encara, i no seria fins vint anys després, no va plantejar-se ser ella, qui s’enfilés a l’escenari. «Vaig sentir molta admiració per la seva manera d’interpretar, però no em vaig plantejar posar-me a cantar havaneres», sosté.

Però duia la música a les venes. De fet, la primera vegada que va pujar a l’escenari tenia 8 anys. Des d’aleshores, havia fet i desfet quilòmetres fent música de ball en festes majors amb Tràiler, La Gramola (on va conèixer a la seva parella, que era el bateria) i Casablanca; amenitzant cerimònies de casament o fent petites incursions al món del jazz. Però en néixer la seva filla, va baixar dels escenaris. «La meva idea era fer només de mestra de música», confessa. Al 2006, una trucada li canvia la vida. «Em va trucar el grup l’Empordanet per posar la veu femenina a un espectacle d’havaneres perquè volien fer cançons que a la Cuba del segle XIX cantaven les dones», recorda. Tot i que finalment l’espectacle va quedar en un calaix, Neus Mar va conèixer al cantant, compositor i estudiós de l’havanera, Càstor Pérez. «Li vaig proposar crear un espectacle d’havaneres cubanes del segle XIX cantades per dones, per poder explicar els seus orígens», explica. L’espectacle es va dir L’Essència de l’havanera i es va estrenar al 2008. 

Neus Mar i Càstor Pérez també van fundar el grup Cubacant, que es va dissoldre al 2010 amb la mort de Pérez. Al 2013, en un context en què la presència femenina al món de l’havanera era molt minoritària (el grup Les Anxovetes va néixer aquell mateix estiu), Neus Mar va començar el seu camí com a veu femenina en solitari, acompanyada del guitarrista Emilio Sánchez. Aleshores, va crear la seva pròpia formació i va enregistrar un treball discogràfic, que va batejar tal i com se sentia: A Contracorrent. «La meva sensació era que anava a contracorrent, perquè tots tenim massa instal·lat al subconscient que les havaneres són un cant masculí», assenyala la cantant.

Càstor Pérez i Josep Bastons

Tot i que el camí a vegades ha fet pujada, l’han acompanyat (tant dins com fora de l’escenari) noms com Càstor Pérez o el mestre Josep Bastons. «Ha estat un suport molt important per mi, que m’ha ajudat a tenir més acceptació», celebra. Tot i això, a vegades hi ha reticències. «Encara em sento a dir que aquesta manera de fer havaneres no és la tradicional, que surt molt del que sempre s’ha fet», lamenta. Amb tot, reconeix que «el camí és molt més difícil per una dona, has de ser molt exigent, però quan descobreixes l’acceptació, el viatge és preciós».

Compaginar la vida de cantant amb la seva professió (és mestra de música de l’escola Vedruna de Palafrugell) i la seva vocació, la família, sovint és «complicat»: «Sempre he intentat buscar l’equilibri, però quan un fa el que li agrada, una cosa complementa l’altra», celebra. Tot i que l’estiu és l’època forta de cantades (des del juny ja n’he fet més d’una trentena, des de Platja d’Aro a Tarragona), durant l’any és el moment crear i preparar espectacles. Al setembre va estrenar l’espectacle teatral Dones de sal, un homenatge a les dones del mar que ahir es va poder veure a Begur i que l’1 de setembre es representarà a Campllong. També ha estat artífex de les produccions Íntimament Llach, Cançons per canviar el món o Trencadís.

Un relleu generacional «difícil»

El relleu generacional al món de l’havanera el veu «difícil» perquè «els joves tenen influències externes i tot el que ens identifica com a poble està en perill». I més encara la incorporació de veus femenines. «Les que hi som hem de ser molt valentes i tirar endavant», assenyala. «Tots els gèneres musicals evolucionen, ho han fet el jazz i el flamenco, i l’havanera també ha d’evolucionar», defensa, i afegeix que «lluny de fer-nos por, les formacions diferents a les tradicionals enriqueixen el gènere».

Subscriu-te per seguir llegint