«No s’envia un missatge de llibertat sexual, sinó d’estar disponible»

A «Un final feliç» la blanenca Roser Atmella retrata, a través de la narració d'una nit de rave, la generació que ara té 18-20 anys: com estimen i com es relacionen, què pensen i a qui s'escolten, en què creuen més enllà de les sèries i tiktoks

Espero que «Un final feliç» no transcorri en una perruqueria xinesa.

He, he, en absolut. No es tracta d’això, sinó d’aquesta idea que tenim que les coses han d’acabar sempre bé, en especial les històries d’amor.

Alguna vegada ha acabat bé una història d’amor?

Una cosa és la realitat i l’altra, la ficció.

El que ens diu la realitat és que en la vida hem d’anar fent, que les relacions són molt complicades i les hem d’anar construint en el dia a dia

A la realitat, vull dir.

A vegades sí, i a vegades no. El que ens diu la realitat és que en la vida hem d’anar fent, que les relacions són molt complicades i les hem d’anar construint en el dia a dia. Per tant, no sé si la idea de final feliç en les relacions, s’ajusta a la realitat.

Quinze anys sense treure una novel·la: s’ho agafa amb calma, oi? 

És una manera de dir-ho (riu). Una cosa és escriure, i l’altra és publicar. D’altra banda, durant aquests anys he publicat en literatura infantil, que a vegades és una literatura que queda una mica arraconada.

Li sap greu haver arribat tard a viure les raves?

Gens de greu! Ja sóc d’una altra època, aquesta mena de música i aquestes festes m’atabalen una mica. 

La gent de vint anys s’ho passa molt malament

Li agradaria tornar a tenir vint anys?

No, molta festa i molta cosa, però és una edat molt complicada. La gent de vint anys s’ho passa molt malament.

Doncs miri que la de seixanta...

A la vida, la gent s’ho passa bé i s’ho passa malament. Però avui el jovent té molts reptes, i en alguns moments, també molta confusió.

Què és el més difícil de ser jove avui? 

No hi ha una sola cosa. A la novel·la parlo de la dificultat que tenen els joves, en especial les noies, per culpa del que proposa la indústria cultural en els temes de l’amor i la sexualitat. Ho tenen molt complicat, i se’n parla poc.

Parlo de la dificultat que tenen els joves, en especial les noies, per culpa del que proposa la indústria cultural en els temes de l’amor i la sexualitat

Vol dir que la nostra educació sexual era millor que l’actual?

No crec que fos millor. Tant abans com ara, l’educació sexual està molt basada en el silenci. Ara es mostra molt de sexe explícit tant a les sèries com a les pel·lícules, però a casa i a l’escola hi ha silenci. Això hauria de canviar.

És curiós, semblaria que avui se n’hauria de poder parlar més lliurement.

Jo diria que hi ha més silenci del que sembla.

Els entén als joves, quan parlen?

No em sembla que en trenta anys els joves hagin canviat tant. Sí que avui tenen molts estímuls, que la societat els proposa moltes coses, però el seu perfil psicològic no és tan diferent de com érem nosaltres.

Què li espera a aquesta generació? 

Vostè ho sap?

Es mostra molt de sexe explícit tant a les sèries com a les pel·lícules, però a casa i a l’escola hi ha silenci

No en tinc ni idea.

Doncs jo tampoc. No sé què els espera, però sé que tenen molts reptes. En alguns aspectes són molt més conscients del que ho érem nosaltres, coneixen perfectament la situació econòmica del món i que la societat els ho posa així de difícil. D’altres temes han d’anar adquirint consciència, i a vegades això es fa rebent bufetades de la vida.

Quant fa, que no acaba una festa a la sortida del sol?

Ui, això per mi ja pertany a la prehistòria.

Sap si encara surt, el sol?

Si ho veig, és perquè em llevo aviat, no perquè vagi a dormir tard (riu).

Ha escrit una novel·la perquè la llegeixen els joves o els grans?

La protagonista és jove, però no és una novel·la juvenil. Si la protagonista fos una nena, seria una novel·la infantil?

La pretesa llibertat sexual, el pretès alliberament, a vegades es converteix en una pressió perquè es mantinguin relacions sexuals

Touché.

Crec que conté una dura crítica a com la societat viu la pretesa llibertat sexual, el pretès alliberament. A vegades es converteix en una pressió perquè es mantinguin relacions sexuals, sembla que s’insti a perdre la virginitat. Trobo interessant reflexionar sobre què se’ls dóna als joves com a models amorosos.

Què se’ls dóna?

 Sembla que el missatge que s’envia no és tant de llibertat sexual com d’estar disponible. Que és una cosa molt més lletja.

Subscriu-te per seguir llegint