Dualitat fantàstica

La primera antologia d’Spècula, «Tàndems fantàstics», reuneix una desena de relats escrits a quatre mans per autors com Mar Bosch i Adrià Pujol o Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla

A dalt, Jordi Casals, Isabel del Río, Víctor Garcia Tur, Laura Tomàs Mora, Elena Bartomeu, Jaume Valor, Quim Gómez. A baix,  Iván Ledesma, Àlex Santaló, Ricard Ruiz Garzón i Alícia Gili.

A dalt, Jordi Casals, Isabel del Río, Víctor Garcia Tur, Laura Tomàs Mora, Elena Bartomeu, Jaume Valor, Quim Gómez. A baix, Iván Ledesma, Àlex Santaló, Ricard Ruiz Garzón i Alícia Gili. / Emma Casals

Alba Carmona

Alba Carmona

Dos escriptors, un relat i la idea de la dualitat com a única premissa ha estat el punt de partida de Tàndems fantàstics, de la jove editorial Spècula. Per a la seva primera antologia de contes, el segell independent capitanejat pel figuerenc Jordi Casals ha escollit vint autors que militen en el gènere fantàstic per escriure una desena de narracions a quatre mans.

Mar Bosch i Adrià Pujol o Roser Cabré-Verdiell i Víctor Garcia Tur són algunes de les parelles que signen aquests deu relats tan diversos com ho és el gènere fantàstic, que poden anar des del realisme màgic al pulp, amb històries protagonitzades per clons, pilots espacials, dobles o la intel·ligència artificial.

Spècula, que tot just va publicar el seu primer llibre, Les causes invisibles de Jaume Valor, el setembre del 2022, acaba de treure el seu cinquè títol, un volum que segueix la tradició dels relats de gènere fantàstic. «Ens venia molt de just perquè som fans del relat, encara que publicar-ne en aquest país sempre és arriscat», reconeix Jordi Casals, que no ha volgut plantejar l’antologia com un aiguabarreig de contes escrits per avançat, sinó que ha partit d’un encàrrec comú per als autors implicats.

«En el fantàstic i en gèneres com el còmic hi ha molta gent que treballa a quatre mans, i ens feia gràcia aglutinar molts autors fent una cosa diferent, per això els vam proposar que treballessin per parelles i tots es van engrescar de seguida tot i el risc d’haver d’escriure amb algú altre. La majoria no ho havia fet mai, però es nota que ho han gaudit molt», diu l’editor.

Així, malgrat que hi ha parelles tan evidents com els figuerencs Maria Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla, que estan casats, o Alícia Gili i Edgar Cotes, que ja havien treballat plegats abans, n’hi ha que han sorgit per afinitat o per admiració mútua, com Elena Bartomeu i Laura Tomàs. Spècula també ha unit Ricard Ruiz Garzón i Inés Macpherson; Ivan Ledesma i Quim Gómez i Enric Herce amb Hector Rivadeneyra Moll, per exemple.

En alguns casos, explica l'escriptor i editor, unir dues veus amb referents comuns o estils similars ha servit per generar una tercera veu totalment nova i inesperada. «Jaume Valor sempre ha escrit ucronies, i l’altre gran escriptor d’ucronies en català és l’Albert Villaró, per això ens va semblar fàcil emparellar-los. Sorprenentment, el resultat no ha sigut un relat ucrònic», diu.

L’altre exemple que posa és el de Marc Pastor i Isabel del Rio, que l’han «sorprès» amb un relat d’humor fantàstic protagonitzat per dimonis.

D’aquests duets de plomes n’han sortit relats de tota mena de subgèneres: històries de terror, space opera, literatura de l’estrany, humor passat de voltes o una narració costumista com la que Cuartiella i Soldevilla titulen Figueres germinada. «La dualitat dona molt de si», conclou Casals.

Subscriu-te per seguir llegint