«Em falten persones racialitzades i trans que ho petin a l’escena catalana»

Nascuda un primer de maig de finals dels noranta, Maio Serrasolsas, coneguda artísticament com a Maio, imprimeix en la seva música el caràcter reivindicatiu amb el qual va créixer al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar. El pròxim dissabte 14 d’octubre arribarà a La Mirona de Salt per presentar Suau (Propaganda pel Fet!), un segon disc d’estudi que surt publicat aquest divendres i amb el qual la cantautora parla de ritmes de vida, d’amor, desamor i de dols, al mateix temps que reivindica els drets del col·lectiu LGTBI, al ritme d’un elegant pop filtrat amb sintetitzadors al qual hi afegeix gotes de reggaeton i punk electrònic.  

Quins conceptes mouen els deu talls d’aquest nou àlbum? 

El disc té com quatre línies. La primera és amor o enamorament. La segona té a veure amb el dol, i no només en clau d’amor sinó també en general, atès que hi ha una cançó que parla de l’avi. Una tercera parla de memòria. I una quarta és més reivindicativa o política. Tot i això, totes les cançons estan vinculades entre elles.

Com a societat, necessitem suavitzar aquest ritme accelerat en el qual vivim el dia a dia?

Rebaixar la velocitat en la vida és una cosa que intento aplicar-me sovint. Sobretot perquè vivint a Barcelona és molt necessari. Quan vaig viure a Girona i a l’Empordà, el ritme era diferent. Però sí que sento que quan intentem anar més a poc a poc, tenim més temps de gaudir de totes les coses boniques que ens envolten.

La cançó Història d'un vagó, basada en una història real que vas viure en primera persona, reivindica una manera de lligar que sembla oblidada...

Soc molt partidària de lligar analògicament, tal com es feia abans. En aquest tema parlo d’una història d’amor que vaig viure fa uns anys. Em sembla preciós trobar la complicitat amb algú i enamorar-te en un tren. 

Miralls és una punyent crítica a les violències estètiques.

Tothom pateix d’una manera o altra aquestes violències. Existeix una pressió molt gran cap al cos. Però hi ha persones que la pateixen més. No és el mateix si ets una persona grassa, racialitzada o si aparentes ser homosexual.

I aquesta violència no ha de ser necessàriament física...

El que vull explicar amb la cançó és la necessitat de trencar amb aquests marcs estètics i que hi ha molts tipus de violència. No cal que sigui una pallissa. Només que algú t’estigui ignorant ja és molt violent. Se’ns exigeix acceptació i la realitat és que no ens donen un bol de cereals d’autoestima per esmorzar, més aviat és al revés.

Quins artistes han inspirat aquest nou repertori?

La veritat és que a mi m’inspiren més els artistes pel que fa a lletres. M’inspiro més llegint novel·les que no escoltant pop. Les meves referències per fer aquest disc són tant musicals com literàries o fins i tot cinematogràfiques. Amb el disc anterior vaig voler provar moltes coses i al final on em vaig sentir més còmode va ser en el pop. Per això he volgut continuar per aquest camí.

La teva germana Júlia et va ensenyar a tocar la guitarra. A ella li va ensenyar en Pau. Com és això de compartir la passió musical en l’àmbit familiar?

És increïble. Les meves germanes són persones a les quals admiro, estimo i m’inspiren. Ens acompanyem molt en els processos creatius. Quan en Pau fa una nova cançó me l’envia, i quan jo en componc un els l’envio a en Pau i la Júlia. La seva opinió m’importa més que qualsevol altre. Ginestà és el meu grup preferit.

Falten referents LGTBI en el món de la música?

Sempre hi ha hagut artistes lesbianes i gais, el que passa és que no podien ser tan visibles abans. Penso que no hem d’oblidar que les persones del col·lectiu LGTBI hi som, però a mi em falten persones trans, racialitzades o amb discapacitats físiques que ho estiguin petant a l’escena catalana. Se’ns ha obert la porta a algunes persones, però succeeix que són persones de pell blanca, amb cossos bastant normatius i de famílies autòctones. Crec que és interessant pensar en tota aquella gent que estem deixant enrere. Hi som moltes, però no totes.

Subscriu-te per seguir llegint