L’esperit juganer de Gabriel Casas i Galobardes abans de la foscor

El Museu del Joguet exposa imatges de joguines, la majoria inèdites, d’un dels millors fotògrafs catalans dels anys 30

Va retratar els jocs familiars i els ambients populars de Barcelona fins que va ser represaliat pel franquisme 

Gran Certamen Infantil de Trajos al Teatre Novetats de Barcelona, febrer de 1930.

Gran Certamen Infantil de Trajos al Teatre Novetats de Barcelona, febrer de 1930. / Fons Gabriel Casas i Galobardes (ANC)

Alba Carmona

Alba Carmona

Nines i ninots, disfresses, carraus per matar jueus, botigues i parades plenes com un ou de joguines, la màgia dels Reis d’Orient del 1936 i, fins i tot, la mascota de la Revolució, ja en plena guerra, van passar per davant l’objectiu de Gabriel Casas i Galobardes, un dels grans fotògrafs catalans dels anys 30. Una exposició al Museu del Joguet de Figueres recull ara la fascinació del fotògraf per les joguines amb una tria d’imatges seves, la majoria inèdites, amb el joc com a protagonista.

Comissariada per l’escriptor i crític literari Julià Guillamon, Gabriel Casas i Galobardes. Fotos amb joguets, mostrarà fins al 6 de gener una cara diferent del fotògraf, un dels retratistes de la modernitat barcelonina entre l’Exposició Internacional de 1929 i la Guerra Civil.

Al costat d’Antoni Campañà, Agustí Centelles o Josep Gaspar, Gabriel Casas i Galobardes (1892-1973) va ser un dels fotògrafs més destacat de la dècada dels anys 30. Publicava les seves instantànies, pagades a tant la peça, a la premsa de Barcelona, i en el cas de la seva especialitat, els esports, també a la de Madrid.

Represaliat pel règim franquista, que el va empresonar i li va prohibir exercir com a fotoperiodista, la seva obra va caure en l’oblit fins que la seva filla Núria la va recuperar. Núria Casas, que ha mort recentment, va cedir milers de plaques de vidre del seu pare a l’Arxiu Nacional de Catalunya l’any 1995.

Guillamon s’ha capbussat en aquest fons per rescatar algunes de les moltes imatges que el fotògraf va captar de joguines, canalla jugant o gent gran que no havia perdut les ganes de fer-ho.

Per una banda, la mostra posa al descobert les joguines dins l’ambient lúdic familiar, en una família menestral dels anys de la República, ja que que Gabriel Casas i Galobardes va fer moltes fotografies de la que seria la seva esposa, Maria Formiguera, amb una nina que li havia regalat ell mateix, i també de la seva filla Núria, amb un gronxador, nines o peluixos.

Per l’altra, el Museu del Joguet fa evident l’atracció del reporter per les joguines i la mainada que fotografiava per feina a Barcelona, en uns anys, els trenta, en què els joguets comencen a popularitzar-se tot i que no eren a l’abast de tothom.

La campanya de Nadal dels majestuosos magatzems El Siglo, curses de joguina per la Diagonal o un carnaval infantil davant del Teatre Novetats de Barcelona apareixen a les fotografies exposades a Figueres, en una mostra organitzada conjuntament pel Museu del Joguet i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Casas i Galobardes, testimoni únic del món popular dels anys trenta, recull les fires, les festes al carrer, els envelats, les barraques de festa major plenes de jocs o els Reis d’Orient i els seus patges.

La mostra culmina amb un apartat sobre la mascota de la Revolució, El més petit de tots (1937), obra de l’escultor Miquel Paredes editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb qui Casas i Galobardes va col·laborar.

L’exposició va acompanya d’un llibre de fotografies amb els textos de Guillamon, que s’ha encarregat de l’edició.