Qui era Berenguera de Vilamur?

Maria Jover i Gerard Franch presenten demà a Girona un espectacle que, unint història i intel·ligència artificial, convida a reflexionar sobre la veritat, la mentida i les percepcions

La batalla del relat, el què ens expliquen, com ho fan i fins a on ens ho podem creure és un dels puntals de la peça

Gerard Franch i Maria Jover en l'estrena de "Berenguera" a la Fira Mediterrània.

Gerard Franch i Maria Jover en l'estrena de "Berenguera" a la Fira Mediterrània. / Txus Garcia/Fira Mediterrània

Alba Carmona

Alba Carmona

De la troballa, fa dos anys, d’un poema anònim recollit dins una antologia poètica publicada fa més d’un segle feta pels artistes Maria Jover i Gerard Franch n’ha sortit la descoberta d’un personatge fascinant, la poeta medieval Berenguera de Vilamur, nascuda al segle XIII al comtat de Girona, i les ganes de difondre’n la història. Ho fan a Berenguera, un espectacle que juga amb la intel·ligència artificial i que convidarà l’espectador a reflexionar sobre la història i la versemblança d’allò que ens expliquen aquest dijous a Girona. La cita és a l’Auditori de La Mercè, dins el cicle Paranormals que el Teatre Municipal dedica a l’escena menys convencional. 

Berenguera, que combina llenguatges com el cant, la poesia, la música en directe, les projeccions o la dansa sense oblidar l’humor, aporta llum sobre la trobairitz, mística i científica Berenguera de Vilamur, sobre qui els dos creadors i intèrprets han fet una «exhaustiva recerca».

Amb la col·laboració d’especialistes com Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona, o Laura de Castellet, experta en les trobairitz, molt menys conegudes que els seus homòlegs masculins, els trobadors, els dos intèrprets acosten al públic la figura «d’una sàvia absoluta, que no només es va centrar en les lletres, sinó també en la ciència, l’astronomia o la farmacologia».

«Berenguera de Vilamur era una avançada al seu temps, una referent per a moltes que han vingut després, i el fons ens serveix per parlar d’aquelles dones que van compartir tot aquest coneixement amb els seus coetanis, però que han estat silenciades per la història», assegura Jover.

I és que la batalla del relat, el què ens expliquen, com ho fan i fins a on ens ho podem creure és un dels puntals de Berenguera, un espectacle que vol «qüestionar el posicionament de l’espectador» i «generar-li incomoditat», assenyala Franch.

«El públic s’ha de preguntar per què a vegades és més important la forma que el fons del que percebem. Que cadascú pensi en quins mecanismes fa servir per destriar el que és cert del que és fals, i això tant serveix quan parlem d’història com de les fake news o del ChatGPT», subratlla Franch.

«Volíem anar més enllà d’explicar la biografia de Berenguera, animar a pensar sobre la veritat i la mentida i el pes del llenguatge en la versemblança», explica Maria Jover.

Un projecte nascut a Girona

Berenguera es va començar a gestar a El Galliner i al festival Z del 2022 se’n va veure en un primer tastet. La cita gironina dedicada a nous talents escènics els va obrir les portes de la Fira Mediterrània de Manresa i l’Estruch, la fàbrica de creació d’arts en viu de Sabadell. Aquesta empenta i una residència al Teatre Municipal de Girona van ser l’impuls definitiu per un muntatge que després de l’estrena a la Fira Mediterrània, s’ha vist també a Barcelona i està tancant dates pels mesos vinents a les comarques gironines.

En paral·lel, els seus creadors juntament amb Marta Margarit, estan treballant en un nou projecte de teatre visual sobre memòria històrica.

Subscriu-te per seguir llegint