Festival Z: L’aparador gironí per a l’escena més jove

El Festival Z va néixer fa tres anys de la mà de l’Escola Universitària ERAM, promoguda per la Fundació Joan Bosch, adscrita a la Universitat de Girona, amb seu a Salt i dedicada a la formació en l’àmbit de les arts escèniques. El seu objectiu era, i és, proporcionar una plataforma a joves creadors de menys de 30 anys per mostrar les seves propostes, ja sigui en forma de muntatges acabats, de treballs en procés o de simples esbossos. I d’acompanyar tot plegat de debats i anàlisis sobre aquest trànsit de l’activitat acadèmica a la professional, i sobre altres qüestions relacionades amb les arts escèniques. Entre dijous 6 i diumenge 9 de juliol, diversos espais de Girona i Salt seran l’escenari per als 17 projectes de la tercera edició de Z, «7 espectacles, 4 creacions en procés i 6 embrions escènics». I també s’hi faran debats, i trobades i altres activitats, algunes de les quals sobre el lema elegit per a la present edició de Z, «Unicorns a la vista», que pretén «celebrar, reivindicar i visibilitzar la pluralitat i diversitat que existeix en el món de les arts escèniques».

Eva Ferré, coordinadora de l’àrea professional del certamen, explica que el festival neix de l’encàrrec que rep Jordi Duran, director executiu de Z, d’impulsar un projecte que ajudés a la professionalització dels joves que acabaven els seus estudis en arts escèniques. «L’ERAM, que penja de la Fundació Joan Bosch com ho fa el Festival Z, volia afavorir el pas d’aquests joves de l’àmbit formatiu al professional, que sovint és molt difícil de fer, i va demanar a Jordi Duran que hi treballés».

Inicialment, aquest pas es va intentar aconseguir amb trobades entre professionals i exalumnes o alumnes d’últim any, per «donar-los informació sobre la manera d’elaborar un currículum, sobre com demanar una subvenció, coses pràctiques d’aquesta mena... Però ens vam adonar que aquesta informació la podien obtenir per altres vies, en oficines municipals de suport, per exemple...». En canvi van detectar que faltaven, afegeix Eva Ferré, «espais d’exhibició que apostessin per donar unes condicions dignes en totes els sentits, econòmiques i materials, a les companyies més joves»

En aquest sentit, afegeix que «la presència de creadors de menys de 30 anys en les programacions estables de Catalunya és esfereïdora, és un percentatge molt baix, sobretot en els projectes en els quals la presència de persones de menys de trenta anys sigui en llocs de presa de decisió. A vegades trobem una mica més de presència de joves entre els intèrprets, però domina una mirada adulta, que ja està bé que hi sigui, però es troba a faltar aquesta mirada jove».

Aquesta reflexió va ser l’embrió de la primera edició del Fetsival Z, que neix l’any 2021: «Un cop vist el problema, vam decidir que no tenia sentit lamentar-se’n, sinó que el que s’havia de fer era crear aquest espai perquè les persones de menys de 30 anys hi poguessin exhibir les seves creacions en el camp de les arts escèniques».

Eva Ferré es mostra convençuda que en la seva curta però intensa existència, el certamen «ha estat un espai molt útil en aquell sentit, s’ha convertit en una baula entre la sortida del món acadèmic i el ple ingrés en el professional, un moment en el qual no tens un paraigües econòmic, en el qual no formes part del circuit... Quan ets en aquest punt d’inflexió, trobar-te amb altres persones que també hi passen, i compartir-hi espais d’exhibició i de reflexió, i també amb professionals, és molt enriquidor».

Per a ella, en un festival com Z «es creen complicitats i aliances que afavoreixen que projectes que molt bé podrien no haver arribat a ser en unes altres circumstàncies, acabin essent, i tenint una vida i un recorregut en ocasions molt important».

Un dels espectacles que va passar pel Festival Z i que ha tingut un recorregut remarcable és Un segundo bajo la arena, un muntatge del col·lectiu Desasosiego, nascut de l’escola universitària ERAM, que va arrencar com a treball de classe i ha acabat recollint premis i elogis de la crítica, sumant adeptes gràcies al boca-orella i fent temporada a Barcelona, a més de tenir compromisos fins i tot fora de Catalunya.

Eva Ferré assenyala que «tant de bo que el festival deixés de ser necessari algun dia, però veiem que això és una utopia i la nostra idea és mantenir-nos, aprenent, canviant i adaptant-nos cada any al que sigui necessari, però entenem que el certamen continua essent una bona eina».

A l’hora de fixar algun patró que pugui caracteritzar la creació d’aquests joves de menys de 30 anys als quals ofereix el seu aparador el Festival Z, Eva Ferré admet que «hem anat veient que l’etiqueta de creació jove no vol dir res més que la gent és jove, però hi ha tantes propostes joves com persones joves que creen. Hi ha joves que s’interessen per llenguatges diferents, per temes diferents, per continguts diferents, i precisament això és el que ens agrada, que es vegi que no hi ha una sola manera ‘jove’ de crear».

L’eclèctica programació del Festival Z (es pot consultar a www.festivalz.org) inclou espectacles de dansa, teatre musical, màgia, teatre, circ, monòlegs, teatre físic, etc., sobre també una gran diversitat de temes, avalant les paraules d’Eva Ferré. Els espais on s’han programat muntatges són, a Girona, el Teatre Municipal, la sala La Planeta, la plaça del Pallol i el Centre Cívic Sant Narcís; a Salt, El Canal-Centre d’Arts Escèniques, Escola Universitària ERAM i el Passeig de Teresa Pons Tomàs; i també la Casa Marès de Pujals dels Cavallers, a Cornellà del Terri, on diumenge s’hi farà una «excursió escènica (...) que inclou pícnic i el gaudi de quatre peces de teatre breu en un context rural presentades en col·laboració amb el Festival Píndoles».

El lema del festival, que canvia cada any, és aquesta vegada «Unicorns a la vista», i busca, segons l’organització, «celebrar, reivindicar i visibilitzar la pluralitat i diversitat que existeix en el món de les arts escèniques». El tema va ser elegit en una enquesta que el festival va plantejar als seus seguidors a través de les xarxes socials. Quan se li demana a Eva Ferré si han detectat que en les arts escèniques catalanes hi manquen aquesta diversitat i aquesta pluralitat, respon que «buscarem espais per fer-nos aquesta pregunta i mirar de respondre-la».

De fet, al Canal s’hi han programat dos debats que aparentment seran l’espai on plantejar-se i respondre aquelles preguntes. Divendres se n’ha convocat un amb l’interrogant «Hi cabem? La diversitat a la formació superior en arts escèniques», i dissabte serà el torn de «Creació i representació LGTBIQ+ a les arts escèniques catalanes».

Subscriu-te per seguir llegint