Aquell refugi d’artistes amagat del món

El llibre «Tossa, Babel de les Arts (1933-1936)» de Rafael Benet veu la llum mig segle després gràcies a Glòria Bosch i Susanna Portell 

L'editora Glòria Bosch; el diputat de Cultura de la Diputació, Jordi Camps; l’alcalde de Tossa, Martí Pujals i el director de la col·lecció Josep Pla, Joan-Lluís Lluís.

L'editora Glòria Bosch; el diputat de Cultura de la Diputació, Jordi Camps; l’alcalde de Tossa, Martí Pujals i el director de la col·lecció Josep Pla, Joan-Lluís Lluís. / Eddy Kelele

Alba Carmona

Alba Carmona

Ho tenia tot a punt: el títol, Tossa, Babel de les Arts (1933-1936), una etiqueta que ha passat a la història per referir-se al bullici cultural internacional del paradís blau als anys trenta; el mític article del 1934 a la revista Art on s’hi referia i també les columnes que havia escrit a La Veu de Catalunya, el 1933, protagonitzades per alguns dels artistes, molts jueus, que hi havien arribat buscant un recer.

El 1967, passat ja el sotrac de la guerra que ho va parar tot, Rafael Benet volia recopilar aquells materials i sumar-n’hi de nous. Fins i tot tenia editor i prologuista, el crític Rafael Santos Torroella, però el projecte no va arribar a bon port. Més de mig segle després, l’obra del pintor que escrivia veu la llum gràcies a Glòria Bosch i Susanna Portell, que han tingut cura del rescat del material i l’edició, en un nou volum de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona.

Retrat de Rafael Benet, de Georges Kars (1933), que il·lustra la coberta del llibre.

Retrat de Rafael Benet, de Georges Kars (1933), que il·lustra la coberta del llibre. / Fons Rosa Benet

Pintor, crític i historiador de l’art, Rafael Benet (Terrassa, 1889 - Barcelona, 1979) va contribuir a fixar, a través de la seva obra artística i dels seus textos, la imatge d’aquella vila que bullia d’art, i com a activista cultural, va ser un dels impulsors l’any 35 del primer museu d’art contemporani de l’Estat, el Museu de Tossa de Mar, eternament tancat per obres.

A partir de l’ordenació i els comentaris que havia planificat publicar en un volum el mateix Benet l’any 1967, les dues estudioses de la Tossa dels anys 30 recuperen la memòria d’aquell recòndit poble mariner que va servir de refugi en temps de la persecució nazi i la crisi europea a artistes i escriptors com Marc Chagall, André Masson, Dora Maar, Georges Bataille o Nancy Johnstone i que va enamorar també Josep Palau, Joan Colom o Pere Créixams, un dels responsables de convertir Tossa en un conclave de l’art.

El retrat d’aquell espai segur, lluminós i fraternal en què el nom d’un creador en porta a un altre, i d’aquest a un altre perquè hi eren tots; però també les reflexions del pintor i crític sobre la transformació de la Costa Brava, el procés de gestació del Museu Municipal, els dies previs i l’esclat de la guerra ocupen ara les pàgines de Tossa, Babel de les Arts (1933-1936).