Sebastià Alzamora: "Tot el que es comença a coure al segle XIX és allò que encara estem discutint avui"

L'autor publica 'El Federal', un relat sobre la insurrecció d'uns dos mil homes contra la Corona espanyola el 1869

L'escriptor Sebastià Alzamora presenta el seu nou llibre 'El Federal' a la llibreria Ona de Barcelona

L'escriptor Sebastià Alzamora presenta el seu nou llibre 'El Federal' a la llibreria Ona de Barcelona / Eli Don/ACN

ACN

L'escriptor Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) ha publicat 'El Federal' (Proa), un llibre que relata l'episodi històric del Foc de la Bisbal, en el qual uns 2.000 homes es van aixecar contra la monarquia absoluta a la Bisbal de l'Empordà l'any 1869. Segons l'autor es tracta d'un fet "molt interessant", ja que els seus protagonistes van ser "pioners" en diverses idees que en l'actualitat continuen en un primer terme. De fet, una de les coses que van sorprendre més a Alzamora va ser descobrir que hi havia més "punts de contacte" dels que creia amb el món actual. "La diferència principal és que l'evolució tecnològica no era tan aclaparadora, però tot el que es comença a coure al segle XIX és allò que encara estem discutint avui", assegura.

El 6 d'octubre de 1869, a la població de la Bisbal de l'Empordà va esclatar un combat entre uns 2.000 homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Aquest episodi porta per nom Foc de la Bisbal, i va ser un aixecament de caràcter revolucionari que pretenia posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República federal. Al capdavant de la revolta hi havia el diputat i alcalde Pere Caimó, un idealista fill d'indians contraris a l'esclavitud, educat en les idees més avançades del seu temps.

Ell, la seva esposa Isabel Batalla i la sindicalista pionera Isabel Vilà són els protagonistes de la història recollida per Alzamora, que posa sobre la taula l'enfrontament entre despotisme i idealisme, els privilegis dels senyors contra els valors de progrés i justícia social, així com el conflicte entre la llibertat i el poder. Tot i no tractar-se d'un episodi "oblidat", l'escriptor posa en valor la necessitat de recollir un episodi de gran rellevància, sobretot per la vigència dels temes que el travessen com el racisme, l'explotació, el sindicalisme, el feminisme i el debat de si l'estat espanyol ha de ser una monarquia o una república.

Tot plegat, sosté, s'estructura al voltant del seu protagonista, Pere Caimó un personatge de "gran interès" que un moment molt concret lidera un moviment que vol donar una nova solució a la qüestió nacional. "El relat se situa en un moment transitori en que es decideix acabar de tombar la monarquia" detalla. El fet més paradigmàtic, però, esdevé que finalment no es produeix un alçament a nivell nacional, però sí que passa al municipi de la Bisbal de l'Empordà on, de fet, arriben a guanyar els revolucionaris.

"L'acaben fent ells sol, potser perquè la velocitat de transmissió de la informació no va acabar de funcionar, unes 2.000 persones del poble ras, que guanyen les tropes", recorda, "tot i que aquesta victòria no acaba tenint cap tipus de recorregut". Al llibre, també explica el xoc d'aquestes persones amb altres de més riques, que "es desentenen" del moviment i, fins i tot, troben la manera d'esquivar "una situació que els resulta inestable".

Una història que vol "anar al gra"

La forma en que Alzamora ha volgut tractar aquest fet històric ha estat "anant al gra", ja que reconeix que volia explicar les coses "molt ben explicades". D'altra banda, reconeix la seva sorpresa en descobrir que hi ha molts temes que són "contemporanis", més enllà de l'esclat tecnològic que sí que reconeix que és més propi del segle XX. "Idees, debats, qüestions... que estan presents en la història de la humanitat", conclou.

Pel que fa al seu interès pel tema, l'autor de 'El Federal' diu que li va fer arribar la història una persona que hi tenia una "relació directa". A partir d'allà, l'escriptor es va documentar a l'arxiu del municipi baixempordanès de Sant Feliu de Guíxols. "Vaig tenir accés a coses que difícilment hauria conegut d'una altra manera i em sento molt afortunat en aquest sentit", reconeix.

També diu que es va poder treure una "espina" que li va quedar amb la publicació de 'La Malcontenta', que no va quedar com li hauria agradat. En quant a projectes futurs, admet que hi ha un parell de idees que ara mateix té en ment i que es veu capaç d'explicar com a narrador.