«Abans de les crítiques per la llengua ja passàvem les lletres pel Softcatalà»

La calçotada (Halley Records) és un títol indiscutible per al que representa Figa Flawas i el seu nou disc, el seu segon després de Joves tendres (2022). No sols perquè són un duo alegre -a les veus Pep Velasco (1997) i a la producció Xavier Cartanyà (1998)- de Valls, quilòmetre zero d’aquesta festa gastronòmica de digestió turbulenta, com hauran recordat ja segur a aquestes alçades de la temporada, sinó que han presentat un àlbum mirall a aquestes llargues jornades d’estovalles a quadres amb pots de romesco i algun porró d’attrezzo imprescindible, taques a la camisa, col·legues i familiars juganers i, clar, amb banda sonora amanint converses i sobretaules sense mitges tintes.

Doncs a pensar i crear aquestes cançons han jugat Figa Flawas en un àlbum que és un batibull de molts ritmes executats amb destacable precisió: de la salsa -ejem, en una cançó titulada així, La salsa, en una picada d’ullet molt fàcil al romesco- fins a la rumba o la bachata. «Era una bona manera de convidar a la gent a entrar al nostre univers musical, i l’hem desenvolupat amb un relat a partir d’una festa que ens toca de prop», exposa Velasco. «Hi ha moments d’alegria, felicitat, de compartir... Però en una jornada llarga de ‘calçotada’ també hi ha moments per a la discussió, per exemple», segueix Cartanyà. «Entenem la nostra música com alguna cosa que li pot agradar a molta gent que, potser, al principi ens veu amb prejudicis», afegeix el productor.

La calçotada és un disc llarg, de 20 temes, que vol ser un reflex d’aquestes jornades sense hora de tancament. «Pensàvem que, ara que ja tenim l’atenció de la gent, ho podíem fer. Podíem permetre’ns aquest clima d’àlbum més experimental», descriu Velasco, que destaca la «recerca», de ser «esponja de gent que sap més», que han fet per poder afinar els ritmes que no tenien en els seus llibrets.

A La calçotada, àlbum que presenten aquesta nit a La Mirona de Salt (22.30h, dins del Festival Strenes), hi ha picades d’ullet a referents passats, amb samples de Lluís Llach i Raimon, aquest últim amb part de Al vent a Es ven, tema que reflexiona sobre la indústria musical en el qual Velasco, animal camaleònic, rapeja: «lluitant pels teus somnis mentre t’estampaves; no has cuidat prou la gent que tant t’estimaves; deixes la ciutat, perds els teus amics; i ara busques la veritat enmig dе l’oblit». «M’ha interessat conèixer la ‘nova cançó’... Jaume Sisa, Pau Riba. De Pau Riba crec que connecta molt amb el que està passant avui dia el que ell deia que volia destrossar la cultura catalana», sentència somrient Velasco, cantant capacitat per a la teatralitat, com a mostra en les seves cançons -«cada tema és com un personatge, canvi de màscara»-. D’escenes anteriors a la seva, col·labora a Xalalà l’il·lustre Lluís Gavaldà, que els pot servir d’enllaç a altres generacions més enllà de la seva. Han notat recel amb representants d’escenes catalanes anteriors? «No és generalitzat, però per algun costat sí i, per un altre, afecte i abraçades», respon Velasco.

Figa Flawas, guanyadors del concurs Sona9 el 2022, són part d’aquesta ona de joves bandes i artistes catalans -alguns d’ells sota el col·lectiu no oficial ‘la banda del pati’- que estan conquistant a un públic que semblava decantar-se per música no necessàriament en català. «El creixement d’un ha ajudat l’altre i a fer créixer una escena», resumeix Cartanyà. «El fenomen de ‘la banda del pati’ és imprescindible perquè obre públic i premsa», afegeix Velasco.

Segons ells, també ha servit per a oblidar alguns prejudicis, com el de la llengua, o el debat estilístic: es pot fer reguetón en català, sí. Tot això els ha valgut crítiques per com utilitzen la llengua, encara que, al mateix temps, entitats com Ómnium s’agafin a ells per a acostar-se al públic jove. «Simplement, reflectim la manera que utilitzem la llengua a nivell oral», diu Velasco. «Fem música des de la quotidianitat, no des de l’academicisme», suma Cartanyà. Els afecta l’hora de treballar? «Abans de les crítiques ja passàvem les lletres pel Softcatalà [corrector ortogràfic en línia]. Érem conscient que una paraula era un barbarisme, però forma part de la quotidianitat», tanca el vocalista.