Eusebi Ayensa fa aflorar tota la poesia amagada a l’arxiu de Kavafis a Atenes

Un dels hel·lenistes catalans de referència, el figuerenc Eusebi Ayensa, acaba de publicar una versió íntegra en català de la poesia de Konstandinos Kavafis (Alexandria, 1863-1933), el poeta més important de la Grècia moderna. L’ambiciós projecte, amb prop d’un miler de pàgines repartides en dos volums, és el fruit d’una intensa recerca a l’arxiu del poeta a Atenes, d’on Ayensa ha fet aflorar una quantitat ingent de material inèdit que fins fa pocs anys no estava a l’abast dels estudiosos. El resultat d’aquests vuit anys d’investigació, editat a Catalunya per Flâneur, ja ha despertat interès a Grècia, i Ayensa treballa també en una edició en grec que veurà la llum l’any vinent.

L’antic responsable de l’Institut Cervantes d’Atenes i Frankfurt i actual director del Camp d’Aprenentatge d’Empúries remarca la vigència de la literatura de Kavafis, «un veritable poeta del segle XXI, amb un missatge totalment contemporani» que va «molt més enllà d’Ítaca», el poema traduït per Carles Riba i versionat per Lluís Llach amb què es va fer conegut aquí.

I és que, apunta, els seus versos són «un antídot contra la intolerància», perquè «defensa el mestissatge i la convivència entre persones de cultures i estatus socials diferents» i «descriu unes relacions molt humanes, en què més enllà de l’homosexualitat, parla d’un amor i d’una enyorança que són universals».

L’empordanès, que remarca que «més que un traductor, és un filòleg que tradueix», ha invertit cinc anys a treballar en l’arxiu Kavafis a Atenes, tancat als investigadors fins al 2011 i els darrers tres en el pas dels versos al català, una tasca per a la qual ha comptat amb l’assessorament de Jordi Llovet i Jaume Almirall.

Eusebi Ayensa ja havia traduït els textos de Kavafis en prosa per Edicions del Reremur i Cal·lígraf, però s’ha enfrontat ara a una empresa molt més gran per aportar nova llum a la poesia d’un dels autors que més ha llegit i estima, «perquè a cada relectura diu coses noves». 

Aquesta versió integral de l’obra poètica de Kavafis neix de l’estudi dels seus documents personals, ara en mans de la Fundació Onassis, i la posterior traducció al complet d’una obra que no es va publicar mai en llibres, sinó en revistes, calendaris o fulls volants que l’autor alexandrí repartia entre amics i coneguts i que revisava constantment, «d’una forma delirant».

«Era un escriptor molt meticulós, amb un tarannà amb un punt excèntric i molt primmirat, que no va voler perdre el control de la seva obra i per això mai va acceptar els oferiments de publicar-la completa en forma de llibre», explica l’especialista, que apunta a tall d’exemple que la primera edició de la seva poesia reconeguda no va aparèixer fins al 1935, dos anys després de la seva mort.

L’edició de Flâneur inclou un primer volum titular Poesia completa I: Poemes canònics, és a dir, els 154 que el poeta grec va reconèixer en vida, completats amb notes, versions anteriors i comentaris, materials que ajuden a entendre què volia transmetre amb els versos i que surten de la «pedrera inesgotable» que és l’arxiu de Kavafis, farcida d’informació manuscrita amb una lletra especialment enrevessada i abreviatures en grec i anglès difícils de desxifrar.

Poesia completa II: Poemes refusats, reservats, inacabats i en prosa, el segon volum, recull els poemes que l’autor va especificar que no s’havien de publicar, una vintena de peces incompletes i d’altres que va desestimar, perquè eren versos de joventut en què no es reconeixia. També l’integren notes d’ús personal en què explicava què hi havia darrere dels poemes; primeres versions molt diferents del que se n’acabaria publicant i comentaris adreçats al seu germà John, el seu primer traductor a l’anglès.

A l’espera de presentar els llibres el 7 de maig a Girona, acompanyat de Miracle Sala, la feina d’Eusebi Ayensa amb la poesia de Kavafis no s’atura. Una editorial grega s’ha interessat per editar els dos volums a Grècia i ja treballa en un encàrrec que entoma «amb molta il·lusió, però també molta responsabilitat» per acostar tota aquesta documentació inèdita als compatriotes del poeta.

Subscriu-te per seguir llegint