Un museu pot ser, ja de per sí, un lloc interessant per a un infant de sis anys. És un espai laberíntic on els pares passegen en silenci i les llums, més que il·luminar la sala, es centren en enfocar uns objectes antics i estranys. En un museu un nen o nena de sis anys s'endinsa en un món que escapa a la seva comprensió. Sí, ben mirat, pot ser un indret ideal per passar-hi l'estona. Ara imaginem que, a més, algú encomana a aquests nens una missió. En aquest món estrambòtic i desconcertant, tenen l'objectiu de fer de detectius i trobar els tresors que s'amaguen entre les obres d'art. Tenen llicència per tocar, remenar i voleiar per les sales sols o en companyia d'altres nens en la seva mateixa situació per aconseguir la recompensa final: unes estrelles que es pinten i que serviran per decorar un bonic arbre de Nadal. La bona estona té molts números de convertir-se en aventura memorable.
Aquest és l'objectiu de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona, que aquesta setmana ha engegat una nova edició del «Nadal al Museu», un conjunt d'activitats enfocades al públic familiar per omplir les sales dels 26 museus que conformen la Xarxa. Fa quatre anys que aquesta institució treballa en una variada oferta d'atraccions per fer passar estones memorables als més petits durant les festes nadalenques. I funciona. Segons Ramon Buxó, director de la Xarxa, des que es va crear aquest programa han passat pels museus gironins unes 400 famílies.
Enguany la novetat ha estat aquest joc de petits detectius, però aquesta és només la punta de l'iceberg d'una enorme oferta d'activitats, totes elles relacionades amb la temàtica de cada museu. En alguns equipaments hi ha tallers enfocats a l'elaboració de fanalets de reis. Altres establiments organitzen recitals i contes de Nadal, decoracions nadalenques, fabricació de joguines, cuina de plats típics de festes, creació de figuretes, s'ensenyen a preparar cotillons, es fan casals, pessebres i audicions musicals. Avorrir-se és complicat.
En aquests últims quatre anys els museus de la Xarxa han guanyat experiència i ara busquen consolidar l'èxit inicial. Tal com explica Buxó, «volem reforçar la motivació de visites de públic familiar, i que aquest públic repeteixi, que segueixi venint als museus». El programa Nadal al Museu es va concèbre no tant per la falta de públic infantil als equipaments culturals com per buscar una manera d'aprofitar una època de vacances per atraure famílies dins i fora del Nadal. Des dels seus inicis, aquestes institucions culturals han constatat coses sorprenents, com ara que sovint són els nens els que tenen una major capacitat d'arrossegar els adults als museus, i no pas al revés.
Gràcies a les visites escolars els infants descobreixen que el museu és un lloc divertit i estimulant, fan córrer la veu a casa seva i hi acaben tornant amb els pares. Aquesta és la motivació que alimenta la Xarxa. Oferir un entorn on els nens puguin passar una gran estona que els faci tornar. «La idea neix per crear una iniciativa que pogués ser comuna en tots els museus per consolidar una oferta a través d'un programa que creiem que dona bones vibracions i que pot donar respostes» subratlla Buxó, revelant l'altra de les línies mestres de la Xarxa: involucrar els museus gironins en un projecte comú.
Actualment, engloben el projecte de la Xarxa els següents museus: Museu Etnològic del Montseny. La Gabella (Arbúcies); Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, Museu Darder. Espai d'Interpretació de l'Estany (Banyoles); Terracotta, Museu de terrissa i ceràmica industrial de la Bisbal, Museu Municipal Josep Aragay (Breda); Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries; Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries; Museu de l'Anxova i de la Sal (l'Escala); Museu del Joguet de Catalunya (Figueres); Museu de l'Empordà (Figueres); Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona; Museu d'Art de Girona; Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol (Girona); Museu d'Història de Girona; Museu d'Història dels Jueus (Girona); Tresor de la Catedral de Girona; Museu Municipal de Llívia; Museu del Mar de Lloret de Mar, Museu de la Garrotxa (Olot); Museu dels Sants d'Olot; Museu del Suro de Palafrugell; Museu de la Pesca de Palamós; Museu Etnogràfic de Ripoll; Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols; Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) i Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret.
Un dels assumptes cabdals sobre la taula de la Xarxa de Museus és unir els museus i fer que treballin en objectius comuns. El projecte d'atraure públic infantil els dies de Nadal n'és l'exemple principal, per ser el més antic i el de major envergadura. Però no és l'únic. La Xarxa de Museus de les Comarques de Girona té diversos objectius comuns que passen per la posada al dia de les museografies, l'organització de serveis educatius, i l'elaboració de propostes homogènies com l'accessibilitat als museus, el treball documentatiu, etc.
Són, en aquest sentit, pioners en treballar en equip. Girona va ser la primera província catalana en tenir una Xarxa que englobés els principals equipaments municipals. El bon treball de l'entitat ha fet que actualment a Lleida, Tarragona i Barcelona s'estiguin gestant ara projectes similars.
En qualsevol cas, Buxó té clar que la unió fa la força i augura un panorama optimista al sector museïstic gironí. «Encara pateix el costipat de la crisi, falten recursos sobretot de personal. Però els que gestionen aquests museus solen ser persones molt implicades en la conservació del patrimoni. La Xarxa és una agrupació molt potent de diferents museus, de diferents temàtiques i de diferents poblacions amb un patrimoni tangible important».
