22 de gener de 2021
22.01.2021
Diari de Girona

La màgia que amaga el paper

Jordi Pericot mostra al Centre Cívic de Santa Eugènia de Girona centenars de figures de paper que ha creat durant els últims anys de dedicació a la tècnica d'origen japonès de l'origami

22.01.2021 | 23:31
Jordi Pericot mostra una de les seves creacions d'origami al Centre Cívic de Santa Eugènia.

Centenars de figures de paper, de diferents colors i mides, i que representen tota mena d'animals, objectes, persones i figures geomètriques, omplen aquests dies vitrines i parets al Centre Cívic de Santa Eugènia de Girona, a Can Ninetes. Totes aquestes peces han estat creades per un veí del barri, el delineant Jordi Pericot, que mostra d'aquesta manera el treball que ha fet els últims anys en el món de l'origami, l'antiga tècnica de plegat de paper de llarga tradició japonesa. «Afavoreix la relaxació i la creativitat», assegura Pericot sobre l'origami, més enllà del valor artístic d'unes figures que extreuen la màgia (i és molta) que pot contenir un simple full de paper.

L'origami té una enorme popularitat al Japó, i també en molts altres indrets del món. La cerca a Google de la paraula ofereix prop de 250 milions de resultats, i el mateix cercador d'Internet obre les portes a més de trenta-cinc milions de vídeos dedicats a aquesta tècnica, que en català rep també el nom de papiroflèxia: «Tècnica de construcció d'objectes decoratius en paper plegat sense tallar, enganxar ni afegir cap element», defineix el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i Pericot matisa que «sí que s'autoritza l'ús de tècniques com ara el remullat o l'ús de papers especials per donar forma al paper a l'hora d'elaborar les peces». En qualsevol cas, el que caracteritza l'origami davant d'altres tècniques per a la manipulació del paper és que aquest no pot ser retallat, ni tampoc enganxat amb productes aliens.

Un miler de grues de diferents colors en una de les parets de l'exposició. Marc Martí

La relació de Jordi Pericot amb l'origami arrenca molts anys enrere: «M'havia agradat molt de petit, assegura». De fet, el paper en general sempre ha estat molt relacionat amb la seva activitat professional com a delineant, i també amb els seus interessos personals, molt vinculats a la història i l'art: Jordi Pericot ha participat, amb Jaume Prat, en diverses recerques històriques sobre les fortificacions de Girona, i sobre els refugis antiaeris de la ciutat durant la Guerra civil, que han generat publicacions remarcables. I arran d'aquests treballs va crear a més retallables diversos (fins i tot en va fer un del pont del Dimoni de Santa Eugènia), i va dibuixar plànols d'edificis, construccions i fins i tot de moments històrics€

Aquesta relació amb el paper la mantindria arran de la seva col·laboració amb l'artista Max Varés (1945-2015): «Vaig fer retallables de diverses obres seves, com ara la Creu dels Àngels, o la Creu de la capella del Camp Nou, i també vam fer retallables dels manaies de Girona, amb els quals ell hi tenia molta relació, i fins i tot el prototip d'un casc de manaia fet de paper per a la mainada, que lamentablement no es va portar a la pràctica».

Figures de paper que representen el mestre Ioda, personatge de la saga de Star Wars. Marc Martí

Va ser precisament la mort de Max Varés la que acabaria portant Jordi Pericot de nou a l'origami: «Em va afectar molt, la seva desaparició, no tenia ganes de gaire res. I va ser llavors quan vaig recuperar el gust per agafar un paper, començar a plegar-lo i veure què pot passar». Perquè precisament aquest punt d'aventura derivada de la imaginació és un dels elements que Pericot destaca més de l'origami: «Quan ja comences a dominar-lo una mica, agafes un paper i a mesura que vas fent plecs vas veient cap a on pots anar, què pot sortir, quines figures diferents pots crear, i això motiva molt». En el seu cas, ha arribat a fer més de 600 models diferents de figures (n'ha catalogat gairebé 500), i té a casa seva encara més peces de les aproximadament dos mil que exhibeix a Can Ninetes, en una exposició que es pot visitar fins el 12 de febrer.

De la Xina al Japó


L'origami, segons explica Jordi Pericot, és una tècnica que es practica al Japó des de temps molt remots, encara que havia nascut a la Xina, el país on es va inventar el paper, al segle I o II. Malgrat això, al Japó va arrelar de manera molt intensa tot primer entre la noblesa i les classes acomodades, i més endavant en totes les capes de la societat, de manera que a partir del segle XIV la seva pràctica ja s'havia generalitzat. Una mica abans, al segle XIII, el paper i amb ell l'origami arriben a Occident de la mà de Marco Polo. I encara que l'art de plegar paper d'entrada no té gaires adeptes, perquè aquí es continua preferint l'ús del pergamí al del paper, poc a poc també es va anar popularitzant, encara que sense arribar als nivells de presència social que sempre ha tingut al Japó, on regalar una figura d'origami es considera l'expressió d'un desig de bona sort i d'una llarga vida. A més, el mateix nom d'origami parteix de dues paraules japoneses: oru, que vol dir plegar, i kami, que és el paper.

Un jove observant algunes de les vitrines de la mostra al Centre Cívic de Santa Eugènia. Marc Martí

És precisament al Japó on apareixen els grans renovadors d'aquest art, entre els quals Jordi Pericot cita Akira Yoshizawa (1911-2005), considerat un dels pares de l'origami en tant que va convertir un passatemps popular en una manera de crear art: «Va introduir unes tècniques i unes formes de treballar el paper que permeten aconseguir resultats gairebé escultòrics», explica Pericot sobre l'artista japonès.

Paradoxalment, les noves tecnologies han estat en les últimes dècades un dels grans aliats de la definitiva expansió pel món d'aquesta tècnica tan antiga, tan basada en la manipulació física i tan aparentment allunyada de les noves tecnologies: però el cert és que els avenços de la informàtica a la dècada de 1980 van obrir la porta a crear noves figures d'origami, i a fer dissenys que aprofitessin millor el paper, i en els últims temps la irrupció d'internet i de les xarxes socials ha contribuït a difondre coneixements sobre l'origami d'una manera del tot impensable fa només unes poques dècades. Aquestes fonts, i també molts llibres, a més de la paciència i la dedicació, són les eines que ha fet servir Pericot (a més de molt paper) per anar bastint una obra que ara creu que ha arribat el moment de donar a conèixer: «Vaig parlar amb els responsables del centre cívic per veure si els semblaria bé muntar aquesta exposició i em van dir que sí, que endavant, que era molt interessant».

Jordi Pericot posa amb figures d'origami del dimoni, i amb un retallable dissenyat per ell mateix del Pont del Dimoni de Santa Eugènia. Marc Martí

Encara que no té constància de l'existència a les comarques gironines de cap associació o grup dedicat específicament a l'origami, sí que en diferents localitats s'organitzen periòdicament activitats i tallers que hi tenen relació, especialment dedicats a la mainada: «És que és molt adequat per a la mainada», assegura Pericot, per a qui «els ajuda a millorar la seva capacitat de concentració i també de manipulació d'objectes, a més que els permet fer volar la imaginació». Molts experts també recomanen l'origami, per motius molt similars, per a les persones grans. Per tot plegat Jordi Pericot no descarta que en el futur es pugui dedicar a impartir tallers d'aquesta mena si troba algú interessat.

Mentrestant, ell continua creant figures d'origami, una tècnica que ofereix un enorme ventall de possibilitats: «Pots fer figures d'animals, objectes, persones, figures geomètriques, pots fer origamis bicolors, d'altres en els quals uneixes mòduls per crear figures més complexes, d'altres que es poden manipular, d'altres de grans dimensions, d'altres de més petits»... L'exposició és precisament un mostrari de la gran diversitat que permet aquesta tècnica: una figura del mestre Ioda de Star Wars hi comparteix espai amb tota mena d'animals i de figures geomètriques, o amb estris com una càmera de fotos, globus aerostàtics, arracades, punts de llibre, capsetes...

Pericot acabant de plegar una grua. Marc Martí

Pericot té figures (un drac negre de grans dimensions, per exemple) a les quals ha hagut de dedicar més de mitja hora, o fins a tres quarts d'hora de feina: «Hi ha practicants de l'origami que s'hi poden passar encara més estona, en segons quines figures amb desenes i desenes de plecs, hores i hores, però jo no tinc tanta paciència», admet.

Una vitrina amb figures geomètriques. Marc Martí

Una de les parets de Can Ninetes apareix coberta per un muntatge amb un miler de grues de paper de diferents colors, penjades de cordills, formant una mena de mural que homenatja una nena japonesa que va morir a conseqüència de la radiació provocada per l'explosió de la bomba atòmica a Hiroshima, l'any 1945: «La nena es deia Sadako Sasaki i per culpa de la radiació va patir leucèmia, la qual cosa li va comportar una llarga hospitalització. Mentre era ingressada, li van explicar una llegenda japonesa que diu que a la persona que fa mil grues d'origami se li concedeix qualsevol desig. Ella va voler-ho intentar, però només en va poder fer 644 abans de morir, i van ser les seves amigues les que van completar el miler». Sigui o no certa la història (hi ha qui diu que la nena sí que va fer les mil grues, encara que va morir igualment, i va ser enterrada amb algunes d'aquestes figures), Pericot ha volgut fer-la present a la seva exposició, i amb ella la grua, aquesta au que és l'animal més popular en l'origami al Japó, com aquí ho és la famosa pajarita, que també hi té el seu espai; de fet totes dues, de grans dimensions, comparteixen paret a la mostra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook