14 de març de 2021
14.03.2021
Diari de Girona

Paisatges de la Costa Brava al cor de Londres

Una exposició en una cèntrica galeria de la capital britànica reuneix un quadre de Portlligat d'Eliseu Meifrèn, un de Tossa de Laureà Barrau i un de Begur de Francesc Gimeno; també n'hi ha un de Bellcaire de Modest Urgell

14.03.2021 | 00:07
Els quadres de Portlligat (a l'esquerra) Tossa, a l'entrada de la galeria Colnaghi, al centre de Londres.

Les persones que a partir de dimecres que ve caminin pel cèntric carrer Bury de Londres podran veure, només que girin el cap i parin una mica d' atenció, els paisatges de Portlligat i de Tossa de Mar. Dos quadres d'Eliseu Meifrèn i Laureà Barrau que mostren aquests indrets tan significatius de la Costa Brava es troben a tocar de la porta d'entrada i de l'aparador, de vidre, de la galeria d'art londinenca Colnaghi, on precisament dimecres s'inaugura l'exposició Spanish modern landscapes, organitzada conjuntament amb les barcelonines Sala Parés i Artur Ramón Art, i que mostra una vintena de quadres de paisatges obra d'artistes tan emblemàtics com, al marge dels dos ja esmentats, Modest Urgell, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Isidre Nonell i Hermen Anglada Camarasa, entre d'altres. «Tres de les galeries més longeves del món -entre totes sumen més de 500 anys d'experiència- s'uneixen per difondre i divulgar la pintura catalana i espanyola del Modernisme i del Noucentisme, una pintura amb reconeixement a nivell local però poc valorada i coneguda en el mercat internacional, a diferència de la pintura francesa o alemanya del mateix període», han explicat els responsables de la iniciativa.
 

L'exposició, que es pot visitar a Londres entre el 17 de març i el 21 de maig, es completa amb la publicació d'un catàleg, una visita guiada en realitat virtual i un espai de consulta en línia de totes les peces. Precisament la imatge que il·lustra aquest reportatge i que mostra els quadres de Portlligat (Port Lligat, d'Eliseu Meifrèn) i de Tossa (Tossa de Mar, 1908, de Laureà Barrau) a tocar de la porta de la galeria està extreta d'aquest complet recorregut online per l'exposició (https://my.matterport.com/show/?m=cdXL1UAcgE5), en la qual hi ha dues obres més que retraten amb seguretat paisatges de les comarques gironines: Cementiri i església (Lo toch del mal temps) (1878) és, segons el catàleg, «una de les millors i més celebrades obres de Modest Urgell. Al centre de la composició l'artista hi situa una ermita abandonada, l'absis romànic de la qual i el seu campanar han permès determinar que es tracta del poble de Bellcaire d'Empordà, en particular de l'església de Sant Joan, reconeixible també en un dibuix conservat al MNAC».
 

L'altre quadre inspirat en les comarques gironines que hi ha a la mostra és Cala (El Paradís) (1917), de Francesc Gimeno: «Entre les diverses campanyes pictòriques que Gimeno va realitzar a la Costa Brava al llarg de la seva vida, destaca segurament la seva producció de l'any 1917, quan l'artista es va instal·lar a Begur i, durant alguns mesos, a Fornells. (...) Gimeno estava fascinat per les espectaculars visions dels llavors salvatges penya-segats de la Costa Brava».
 

El catàleg de l'exposició explica d'altra banda sobre Port Lligat, de Meifrèn, que «aquesta obra de gran format és un exemple paradigmàtic del resultat pictòric de les campanyes artístiques de Meifrén a Cadaqués, Port Lligat i el Port de la Selva. Sense cap mena de dubte, va ser un dels artistes catalans que millor va aconseguir captar el cel i els seus efectes cromàtics en els diferents moments del dia, i un dels artífexs més valorats en el circuit espanyol de l'art, tant al llarg de la seva trajectòria com pòstumament». I de Tossa de Mar, de Laureà Barrau, n'apunta que «denota indubtablement la influència de l'obra de Sorolla, evident en la captació de la llum i el viu cromatisme de les figures, alhora que destaca el paisatge de minuciosa descripció gairebé fotogràfica, un element que pren protagonisme».
 

Aquesta és la segona col·laboració entre la galeria londinenca i les dues barcelonines, que ja havien organitzat prèviament The golden age of spanish modern art, que qualificaven com «una mostra introductòria sobre l'art de l'època», en la seva aposta per «posicionar com es mereix una de les millors escoles de pintura de l'Europa de finals del segle XIX i principis del XX». Ara, apunten que «els tretze artistes que formen part de l'exposició es van forjar a Barcelona i molts es van sentir atrets per París, en aquell moment l'epicentre del món de l'art. No obstant això, a diferència d'alguns dels seus coetanis, com Picasso o Dalí, són poc coneguts més enllà de la seva Espanya natal. Spanish modern landscapes pretén afermar el creixent interès per aquest grup d'artistes que van despertar les exposicions al Metropolitan Museum of Art de Nova York, al Cleveland Museum of Art, i al Van Gogh Museum, a Amsterdam».
 

Al costat dels quadres de la Costa Brava i del de Bellcaire, l'exposició mostra pintures inspirades en diferents indrets de Mallorca i de Montserrat obra d'Anglada-Camarasa, jardins de València o Aranjuez retratats per Rusiñol, i paisatges diversos d'artistes com Nonell i Mir, i també de Francisco Pradilla, Nicolau Raurich, o Mariano Bertuchi, inspirats en escenaris de la costa catalana, dels Picos d'Europa o de l'Alhambra de Granada, per citar-ne alguns.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit