Enric Ansesa és un excel·lent conversador i una persona inquieta. Inquieta en un doble sentit: s'aixeca sovint durant la conversa per mostrar això o allò, per avalar un seu argument, i té moltes inquietuds, molts temes que l'interessen, i que va desgranant i lligant l'un amb l'altre de manera molt natural. Com a exemple, alguns comentaris de l'artista durant l'entrevista per a l'elaboració d'aquest reportatge.
- L'art a Girona: «A Girona cal que es faci un museu d'art contemporani gros. Però no a la Casa Pastors, que em sembla bé recuperar-la, però que jo lligaria molt més al Museu d'Història de la Ciutat, per proximitat. En canvi el Museu d'Art Contemporani el faria a la Casa de Cultura, ara que no hi ha la biblioteca. És al centre de ciutat i l'accés és fàcil, cosa que no passa al Barri Vell».
- La ciutat postpandèmia: «Aquesta part de Girona necessita un estímul important perquè la pandèmia ha posat de manifest la seva feblesa. El Barri Vell només és un passeig, com un museu a l'aire lliure, on hi ha poques pernoctacions i crec que la gent ni hi menja».
- Catalunya independent: «Confonem sovint desitjos amb realitat, som els pares d'allò virtual. L'autonomia catalana es va anar configurant com un exercici virtual de poder. En la realitat és feble. S'ha de redefinir no només Catalunya, també Europa. Entenc que la solució catalana fàcil és l'Europa federal, amb aportació catalana, basca, castellana, andalusa.... Però ara hi ha velocitats massa diferents i Catalunya necessita ser independent en l'economia i també en pensament i idees».
- Recuperar l'esperit de l'ADAG: «El món té prou eines perquè la injustícia social pogués estar abolida. No es pot menjar dues vegades al mateix temps, ni dormir en tres llocs diferents. Cal posar la intel·ligència al servei de la solidaritat».
- Després del coronavirus: «Porto molt de temps interessat per saber com acabarà tot això, aquest canvi tan gran que ve. Perquè per primera vegada fem cua però els magatzems són plens. I paguen a la gent sense treballar... Això és el final de la moneda, és un canvi molt seriós. I hi ha una obsessió d'algunes persones capdavanteres a tot el món, econòmicament i i social, que parlen d'anar a l'espai, però no d'anar-hi a veure-ho, sinó a situar-s'hi. Per què?».
- Els mòbils i la Lluna: «Si es despertessin els avis i veiessin que es pot parlar des del llit i mirant l'altre€ Recordo que quan l'home va arribar a la lluna, ho vaig ensenyar a la meva àvia i s'ho va agafar amb normalitat absoluta. En canvi, l'avi Gironella, des del carrer de l'Àngel, m'ensenyava aquella lluna gran i vermellosa de les nits d'estiu i em deia que tot era regadiu, a la Lluna. Jo mai li vaig comentar, 'si hi ha regadiu, vol dir que hi ha gent€' Hi ha hagut una evolució brutal en quatre dies».
- Molins de vent: «Estic bastant d'acord amb els crits d'alerta que hi ha sobre les energies alternatives. S'estan fent ocupacions del paisatge, i que les carenes estiguin coronades per hèlixs immenses em sembla una mica bèstia. Costaria tant que totes les teulades de les ciutats fossin plenes de panells solars? I seria la manera que cada casa fos gairebé autosuficient. Crec que aquest és el futur».
- Esglésies: «Un repte que tenim és què farem amb les esglésies. Són espais impressionants. Les actualitzem? A mi m'agradaria molt posar dos o tres peces grosses a la Catedral, per reflexionar, per la mística de l'austeritat€ Crec que s'ha de reconvertir tot, i és necessari que cuidem pensaments nostres, ideals, il·lusió, i fins i tot que la por la convertim en esperança»
- La seva obra és senzilla per a l'espectador?: «No m'ho plantejo. Hi ha una tradició en part del nostre país de dir que hi ha una gent que entén en pintura i una altra que no; això és massa simple, hi ha qui hi connecta i qui no»./A.P.B.
