Són com petites vacunes contra l’escalfament global. Així defineixen els boscos o rodals madurs des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya (Creaf). Es tracta d’enclavaments amb arbres molt longeus, de mida extraordinària en alguns casos, i gairebé sense acusar l’empremta de l’home. Endinsar-se en aquests espais és com retrocedir en el temps. Almenys, així ho asseguren els que han tingut la fortuna de poder estudiar-los i catalogar-los. Les seves dinàmiques de flora i fauna són úniques, amb una biodiversitat que resisteix millor la sequera i l’erosió. Tot un camp de proves en la lluita contra el canvi climàtic, segons els experts. «Malgrat el pas del temps, continuen captant diòxid de carboni», expliquen des del Centre d’Investigacions i Estudis Forestals de la Comunitat Valenciana (CIEF).

Els investigadors del Creaf, mentrestant, insisteixen que la seva capacitat de resistència davant de plagues els converteix en potents antídots per afrontar l’escassetat hídrica que afectarà gran part del sud-est penínsular amb l’augment dels fenòmens extrems. Catalunya ha estat una de les autonomies avançades a localitzar i posteriorment caracteritzar aquests terrenys tan singulars en punts de la Garrotxa, l’Alt Pirineu i el Montseny.

A la Comunitat Valenciana es tenen comptabilitzats deu boscos fins a la data, alguns dels quals als parcs naturals disseminats per tot el territori. Des del Penyagolosa, la Pobla de Sant Miquel, la Font Roja, la Tinençà de Benifassà o l’Albufera.

L’Estratègia de la Unió Europea sobre Biodiversitat 2030 considera fonamental definir, cartografiar, seguir i protegir rigorosament tots els boscos primaris i madurs que queden en territori europeu. Els considera ecosistemes forestals molt rics, malgrat que alguns estudiosos recorden la seva poca capacitat per fixar les emissions dels gasos d’efecte contaminant. Les superfícies forestals joves o en ple creixement són les que més capturen diòxid de carboni.

A més de recuperar les muntanyes de més valor, entre les metes de la Comissió Europea hi ha la de plantar 3.000 milions d’arbres en territori comunitari en la propera dècada, fet que suposa duplicar la tendència actual. L’objectiu és incrementar la cobertura verda, la resiliència dels boscos i el paper per revertir la pèrdua d’espècies, mitigar l’escalfament global i facilitar també la imprescindible adaptació. Aconseguir, en definitiva, que els rodals de menor edat continuïn complint anys.

El projecte LIFERedBosques proposa crear una xarxa de referència a escala estatal, coordinada per Europarc-Espanya amb l’aval científic del Creaf.

Per definir els criteris per desenvolupar aquesta xarxa s’ha activat un grup de treball de gestors de forests, responsables d’espais protegits i científics, que han acordat un procediment de prospecció i identificació d’aquests rodals. La iniciativa s’ha començat a aplicar sobre el terreny per part de diverses administracions públiques, com ara la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, el govern de Múrcia, la Junta d’Andalusia o la Xunta de Galícia. Aragó, Castella-la Manxa i Castella i Lleó també fa temps que treballen en la matèria. A Espanya només es poden considerar madurs un 1% dels boscos estudiats.

xarxa de referència

La majoria dels hàbitats forestals a Espanya es troben en estadis previs a la maduresa. Des de fa un temps, el projecte LIFERedBosques persegueix aquest registre estatal d’enclavaments sense o amb poca intervenció externa. És a dir, que no hagin patit tales, incendis o altres afectacions humanes o climàtiques que n’alterin la composició més primigènia. D’aquí ve el naixement de la Xarxa de Rodals de Referència. Tot i que moltes d’aquestes joies verdes estan en àrees que ja disposen d’una protecció com són els parcs naturals, un percentatge elevat presenta un estat de conservació desfavorable, com mostren les avaluacions periòdiques vinculades a la Xarxa Natura 2000.

preservar la fusta morta

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic destacava fa mesos en un informe que al Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, per exemple, s’han establert dues parcel·les permanents al bosc de Turieto on s’estan inventariant els elements de la flora i fauna associats a boscos madurs i fusta morta. Es tracta de fagedes mil·lenàries on s’ha posat la lupa en detalls com els briòfits, líquens i coleòpters saproxílics.

Igualment, s’ha prestat especial atenció als elements en descomposició presents en la cobertura vegetal. «Aquests enclavaments requereixen un tipus de gestió diferent, no s’han de retirar branques caigudes o exemplars sense vida, perquè incorporen una biodiversitat que cal preservar», destaca Antoni Marzo, del CIEF.