El 2021 i amb part de les compres de Reis encara pendents, les llars espanyoles hauran gastat 240 euros de mitjana en regals nadalencs, segons un estudi de Deloitte. El mateix informe destaca que entre els obsequis preferits per a nens i adolescents hi figuren les joguines i el material relacionat amb les seves aficions. Però, quin impacte tenen aquests regals al medi ambient?

«El major o menor impacte depèn dels processos necessaris per a la seva fabricació, el transport des del lloc de producció fins al de venda, la seva utilització i com es gestionen una vegada deixen de ser útils per al propietari», explica Òscar Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (Gratet). «Per determinar-ho, la metodologia més àmpliament acceptada és l’anàlisi del cicle de vida», apunta Marc Delgado-Aguilar, enginyer químic al laboratori de materials sostenibles i disseny del producte de la Universitat de Girona (UdG).

L’anàlisi del cicle de vida té en compte tots els impactes que genera un producte, des de l’extracció de matèries primeres per elaborar-lo fins al final de la seva vida, passant per la seva fabricació, transport i ús. Entre altres dades, marca la petjada de carboni i, per tant, el seu efecte a la contaminació, però el dany mediambiental va més enllà d’aquest aspecte: «El CO2 equivalent és una part dels impactes que té qualsevol producte. És la primera capa», afirma Antonio de la Torre, tècnic de gestió ambiental de la URV.

Cada anàlisi del cicle de vida estudia certes categories d’impacte, com el potencial d’acidificació, l’eutrofització, l’esgotament de recursos..., però en deixa d’altres fora. A més, «hi ha moltes coses que de moment no es poden quantificar, com ara la justícia social, la desforestació, l’afectació a la biodiversitat, etcètera», assegura l’expert. Així que «cal ser curosos en comparar», sosté.

Per poder tenir en compte els criteris ambientals de producció en triar els articles, hi ha les etiquetes ecològiques, que certifiquen certes garanties. «No cal saber quins, però si una nina té l’etiqueta i una altra no, vol dir que la primera ha tingut en compte criteris ambientals», explica Marta Escamilla, responsable de l’Àrea de Sostenibilitat del Centre Tecnològic Leitat.

Tot i això, no totes les etiquetes certifiquen el mateix. En les de tipus I, un organisme independent avala de manera oficial que el producte té un menor impacte ambiental. És el cas, per exemple, del distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat i de l’etiqueta ecològica de la UE. En les de tipus II –també conegudes com a autodeclaratives–, és el mateix fabricant el que realitza la indicació ambiental. En canvi, les de tipus III mostren un inventari de dades ambientals semblant al de les etiquetes d’eficiència energètica dels electrodomèstics. La UE advoca perquè els segells nacionals estiguin harmonitzats amb l’europeu, cosa amb què coincideix Escamilla: «No cal inventar noves etiquetes, només cal potenciar les que existeixen perquè tots les coneguem».

Nota: la petjada ecològica que acompanya els regals que apareixen en aquestes pàgines es mesura en kgCO2eq (equivalent a 1 quilo de CO2, un impacte semblant a un trajecte de 9 quilòmetres amb avió o 104 hores de TV)