Vint anys de català en parella
E l programa Voluntariat per la Llengua celebra el vintè aniversari havent arribat a formar gairebé 20.000 parelles lingüístiques a les comarques gironines
Vint anys de català en parella. / Aniol Resclosa
E l programa de parelles lingüístiques Voluntariat per la Llengua (VxL) celebra enguany el vintè aniversari. Al llarg d’aquests anys a les comarques gironines s’ha arribat gairebé a les 20.000 parelles lingüístiques. El programa consisteix en practicar català a través de la conversa i la parella està formada per un voluntari i un aprenent. Aquest projecte està impulsat i dirigit per la Secretaria de Política Lingüística i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística a través dels Centres de Normalització (CNL) i les oficines de català.
Per celebrar l’aniversari han organitzat diverses activitats i actes al llarg de l’any. S’han fet festes arreu de les comarques gironines des d’Olot passant per Palamós, Girona, Salt, entre altres. Aquestes celebracions han servit per fer reconeixements a voluntaris i aprenents. L’acte central dels 20 anys de VxL es va fer el dia 8 d’octubre al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona. Aquí es va anunciar que el VxL havia arribat a les 175.000 parelles lingüístiques.
Virtual gironí
El Voluntariat per la Llengua ofereix dues modalitats: una de presencial i una de virtual. La presencial és la més utilitzada i és aquella en què les parelles es troben en un lloc. Mentre que a la virtual, el voluntari i l’aprenent fan les trobades per videoconferència.
En els dos casos són una hora durant 10 setmanes. L’any 2017 es va posar en marxa la modalitat virtual i la idea va néixer a Girona, concretament al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat. La responsable del VxL a les comarques gironines, Montse Deulofeu recorda que van presentar la idea a la Secretaria de Política Lingüística del departament de Cultura, «va agradar, a partir d’aquí el procedir és el mateix i el difonem com el presencial». Aquesta tipologia permet donar «altres oportunitats a persones que potser per horaris, viuen fora de Catalunya o venen aquí i volen aprendre català de trobar-se i aprendre virtualment a través de la plataforma». Imma Torres és la dinamitzadora del VxL a Girona i recorda que a l’inici funcionaven amb l’Skype però que això ha evolucionat. Ambdues coincideixen que el format virtual els «va salvar quan va arribar la pandèmia perquè ja teníem tot el funcionament del programa en dansa perquè el format virtual funcionava», diu Deulofeu. De les 20.000 parelles que s’han format en aquests 20 anys a les comarques de Girona, 1.000 són de la modalitat virtual. Aquesta la gestionen des del CNL de Girona.
Actes dels 20 anys del voluntariat per la llengua català CNL Girona. / Aniol Resclosa
El format presencial va néixer fa 20 anys a Cornellà del Llobregat i el mateix any ja es va estendre a les comarques gironines, concretament a Olot i Palafrugell. L’evolució va ser molt ràpida, recorda, ja que es va passar de les «de 53 parelles el 2003 a totes les comarques gironines a tenir-ne una mitjana de 1.100 cada any fins al 2023». Aquestes xifres situen Girona com el segon Centre de Normalització Lingüística per darrere de Barcelona. En total la província compta amb 19 serveis de català repartits sobretot a les capitals de comarca.
Els inicis
Les dues treballadores del CNL de Girona recorden que el VxL va començar com a un programa que es difonia només a les aules dels cursos en català per a adults i de la necessitat de practicar la llengua fora de classe. El programa posteriorment es va decidir obrir i això fa que «una persona que arriba de fora a Girona o a qualsevol lloc que vol aprendre català i ja en sap una mica, ja es pot apuntar com a aprenent», destaca Montse Deulofeu. Ambdues coincideixen que el 90% de les parelles funcionen i en cas que alguna no prospera és sovint per canvis de disponibilitat d’un dels membres.
D’altra banda, aquest programa ha anat evolucionant amb els anys en el sentit, recorda Imma Torres, que al seu voltant s’han anat creant altres coses com per exemple una xarxa d’establiments col·laboradors. En aquests s’assegura als participants que «dins de totes les possibilitats se’ls atendrà en català i en alguns també els fan descomptes», indica. A banda també hi ha entitats col·laboradores de diversos àmbits com per exemple el cultural o l’esportiu. «Una cosa és la trobada i la conversa, més enllà hi ha el coneixement de l’entorn», apunta la responsable del VxL a les comarques gironines. Això ho aconsegueixen sovint amb aquesta xarxa d’entitats i establiments col·laboradors, ja que els participants tenen un carnet i gràcies a aquest poden accedir i conèixer espais. Un d’aquest seria per exemple el teatre.
Acollida i integració
Aquestes activitats que engloben també el VxL mostren com el programa si bé és «foment de l’ús de la llengua, però també aposta molt per acollir i la integració de persones que arriben i que volen aprendre català, perfeccionar-lo o guanyar fluïdesa».
Una mostra que sovint les parelles van més enllà de conversar, com diu la dinamitzadora, és que n’hi ha que «es fan amics, coneixen les famílies i aquestes es fan amics. Cada parella és una història diferent». Això no només passa amb la versió presencial, en la modalitat virtual hi ha persones que s’han acabat coneixent. Imma Torres posa el cas d’una voluntària de la UdG i d’una aprenent que viu a Montenegro i que no es coneixien, però que aquest estiu han fet un viatge juntes.
Actes dels 20 anys del voluntariat per la llengua català CNL Girona. / DdG
Voluntaris «reincidents»
L’elecció de la parella no és una cosa d’atzar. Les dues empleades del CNL de Girona descriuen que tot comença des del moment en què la gent s’apunta al portal vxl.cat o s’adreça als serveis de català. A partir d’aquí, cada persona compta amb una fitxa i el primer que es mira per part del CNL és òbviament la coincidència horària del voluntari i l’aprenent. També intenten que tinguin l’edat similar i si pot ser aficions que també en siguin. D’altra banda, Torres apunta que de voluntaris n’hi ha «molts que repeteixen» i fins i tot a la ciutat de Girona en tenen que fa 18 anys que participen en el programa. Alguns d’aquests fins i tot van començar d’aprenents i amb el pas del temps han esdevingut voluntaris. N’hi ha de perfils diversos i també hi ha voluntaris que sorgeixen d’un conveni amb la Universitat de Girona. Estudiants de l’àrea de Voluntariat de la UdG «tenen possibilitat d’obtenir crèdits de lliure elecció» si participen del programa.
El VxL amb els anys també s’ha anat introduint en diferents àmbits com l’empresarial, la sanitat, l’esport, l’educació i s’ha adaptat a les necessitats d’aquests col·lectius. En el cas de Girona, fa anys que treballen amb el geriàtric Maria Gay i els seus treballadors que molts són nouvinguts. Actualment, el VxL està molt centrat en l’ús de la llengua en l’àmbit de la salut, un tema que s’ha difós en hospitals gironins i que ara hi estan treballant, indica Deulofeu.
D’aprenenta a voluntària virtual
Patrícia Osorio viu a Calonge i és originària de l’Uruguai. Fa tres anys i mig que va començar a participar al Voluntariat per la Llengua (VxL) com a aprenenta i en aquell moment, ella estudiava en català. Des de llavors no ha parat de fer sessions per aprendre a parlar la llengua però el curiós és que des fa menys d’un any també s’ha convertit en voluntària lingüística. Va ser la coordinadora de l’oficina de Calonge que li va oferir fer aquest pas. Al principi va creure que «no estava segura perquè creia que no era suficientment bona. No em sentia a l’alçada i és una responsabilitat també. Però la Sandra em va donar ànims i em va dir que si no pensessin que estaves preparada no m’ho haurien proposat», recorda.
A partir d’aquí va començar a fer de voluntària però del mode virtual. Per a Patrícia Osorio no va ser complicat perquè ella va començar d’aprenenta del VxL amb aquest sistema i parlava a través de videoconferències durant la pandèmia. Des que és voluntària ha tingut converses amb una aprenenta de l’Argentina; posteriorment va fer una suplència i parlava amb una holandesa de Cassà de la Selva i ara està pendent de tenir data per començar amb una altra persona.
Tot i que es dedica a la modalitat virtual recorda que va tenir dos voluntaris a la vegada abans de convertir-se en voluntària. Un veí de Calonge amb qui passejava la gossa i parlaven i van fer 10 sessions i també amb un de la Bisbal, Francesc, amb qui encara manté en contacte i amb qui han arribat a fer 74 sessions. Arran d’aquestes converses «se li va obrir una porta que no tenia pensat aquí al Baix Empordà», relata Patrícia. La van convidar a redactar un article a La revista, de l’Ateneu popular de Calonge, i des de llavors hi col·labora. Precisament, a principis de gener en publicarà un sobre el vintè aniversari del programa de Voluntariat per la llengua.
Patrícia Osorio és advocada i fa 19 anys que viu a Catalunya. Reconeix que el català al principi potser no li era necessari però va començar a estudiar la carrera que havia deixat penjada al seu país i un cop aquí va escollir fer la carrera en català. La voluntària ressalta que llegir li va costar «una mica al prinicipi però el pots entendre i la paraula que no, la trobes al diccionari». En canvi sobre la modalitat oral del català és molt taxativa: «si vols parlar-lo has de practicar». Reconeix que les converses amb els voluntaris del programa de VxL li han servit de molt. També critica que sovint al carrer es troben -els aprenents- que «la majoria de gent quan sent que tens dificultats et canvia al castellà. Això et genera encara més inseguretat», lamenta./E.V.
Patricia Osorio Voluntariat per la Llengua voluntària i aprenenta de Calonge Francesc és amb qui continua fent voluntariat. / DdG
Connexió Xina-Girona
Carles Sala i Shengmei Li són una parella lingüística de la ciutat de Girona. Es van conèixer el mes de maig de l’any passat durant la celebració de Temps de Flors mentre eren en un cafè de la plaça Independència de Girona. Mei -com li diuen a Shengmei Li- és xinesa i aquell dia anava amb una amiga i van començar a parlar amb Carles Sala, que és escriptor de literatura infantil i juvenil en català. A partir d’aquí ambdós van començar a quedar per parlar en català.
Mei Li assegura que ha tingut «molta sort fent parella lingüística amb aquest escriptor famós» mentre que ell treu ferro a la seva professió explicant que l’aprenenta és una persona «molt implicada i treballadora». Una mostra d’això és que va equipada amb una llibreta petita on es va anotant paraules o que bé no entén per exemple d’una lectura i les hi pregunta al voluntari. També li pregunta si són sinònims paraules que com roc o pedra, conceptes que potser algú altre no s’hauria plantejat, diu Sala.
Ambdós van començar a quedar i posteriorment van «oficialitzar-se» com a parella linguïstica del Voluntariat per la Llengua. Carles Sala explica que ell fa molts anys que coneixia el projecte i que ja ha tingut «moltes parelles» i d’algunes se n’ha fet amic. De fet, amb Mei Li ja porten més de 10 sessions -que és el mínim- i el voluntari assegura que s’entenen «molt bé» i que les seves trobades ja han anat molt més enllà. Es troben a casa d’un o de l’altre, coneixen els amics, entre altres. Les seves sessions no compten amb un temari sinó que parlen del seu dia a dia.
Tant per al voluntari com per a l’aprenenta asseguren que al final el programa de Voluntariat per la Llengua s’ha convertit en un intercanvi cultural. Fins i tot, Mei Li s’ha atrevit a traduir algun poema del català al xinès i alguna part de llibres del seu company de conversa que ha traduït.
Ella és psicòloga i professora de xinès i fa nou anys que viu a Girona. Recorda que quan «va començar a estudiar català només sabia dir hola i adeu» , també va estudiar-ne a l’escola d’adults però per horaris no hi pot assistir en l’actualitat. Les converses amb Carles Sala són importants per ella que afegeix que la seva millor amiga és la Marta, una catalana però que «de petita no va estudiar català i quan li pregunto coses moltes vegades: ‘em diu Mei, no sé exactament aquesta paraula si és o no catalana» i per això va decidir fer el VxL.
Actualment, Mei Li assegura que parla molt millor el català i que el seu fill en broma fins i tot li diu que parla l’anglès una mica ja amb accent català. L’aprenent busca també formes d’entendre’l més i per això assisteix a activitats que es fan a la ciutat, ja siguin xerrades a la UdG, inauguracions, entre altres. Posa d’exemple que va anar a la presentació de la nova guia del Museu del Cinema de Girona «per sentir» i així anar aprenent millor l’idioma.
Preguntada de si voldria ser voluntària, Mei Li no ho descarta. De fet, la seva feina actual a banda de psicològa és «ensenyar el xinès» i es troba amb «alumnes que són nens nascuts aquí i que entenen el català». També destaca que recomanaria el programa perquè la gent participi del VxL./EVA BATLLE
Subscriu-te per seguir llegint
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Així captava a noies el lama detingut per donar mercuri als seus fidels: "La relació sexual serà un instrument de més consciència
- Gairebé 18.000 persones es presenten a les oposicions per a cobrir 9.344 places docents a Catalunya
- Quin temps farà aquest dissabte a Girona?
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Tanca la residència Bellamar de Platja d’Aro
- Els productors de musclo del Delta preveuen que totes les cries provinguin de Roses entre els pròxims quatre i sis anys
