Bojos per les quines

Les quines (batejades així a les comarques gironines i al Maresme, i també denominades quintos, rifla, plenes o loteria vella en funció del territori on se celebren, des del Penedès a la regió belga de Valònia, passant per la Cerdanya, el Vallès, el Baix Llobregat, el Moianès, el Garraf, algunes regions valencianes i zones de França) són una tradició mil·lenària que, segons la llegenda, va néixer de la mà de Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés recaptar més recursos per a l’Estat. Es creu que la quina, a més, és el joc precursor del bingo i de la loteria. En l’actualitat, són una important font d’ingressos per al manteniment d’associacions i clubs esportius. 

A les comarques gironines, que s’hagin comunicat a la Generalitat de Catalunya, aquestes festes de Nadal s’han programat un total de 255 quines arreu de la demarcació. Parlem amb alguns dels protagonistes, des de la mastodòntica quina de Bescanó a la de Palau-saverdera, «una de les quines que més donacions benèfiques fa», passant per una canària que fa més de vint anys que canta quines.

La Gran Quina de Bescanó, que s’ha convertit en una cita imprescindible en la litúrgia nadalenca i ja és un santuari de pelegrinatge per a milers de persones vingudes des d’arreu de la província de Girona, però també de Vic o de Barcelona, va començar a caminar al 1973, després que la tradició hagués anat i tornat al municipi de la mà de diverses associacions que se n’acabaven cansant, amb seu al bar Paradell, el «cafè del poble».

Aleshores, el Club Bàsquet Bescanó va demanar una ajuda a l’Ajuntament per a poder subsistir, i se’ls va acudir organitzar una quina per a recaptar fons al pavelló, on també s’hi van unir el Club Esportiu i el Club Patinatge Bescanó. Els premis, al principi, eren vi, cava, espatlles i fuets, però van decidir anar un pas més enllà i fer regals «més vistosos». «Un any vam regalar tres cotxes, tothom volia venir perquè els premis eren molt llaminers, fins que vam començar a rebre denúncies per part d’associacions de casinos i bingos per competències deslleial, i la Generalitat va començar a regular les quines, ara ens donen permís per fer quines només de l’1 de desembre al 7 de gener i hem hagut de rebaixar l’import dels regals a màxim 500 euros per quina», explica el president del Club Bàsquet Bescanó i un dels organitzadors de la quina, Robert Llagostera.

No obstant, això no els ha tallat les ales per a oferir premis a l’engròs. En una temporada, regalen «unes 6.000 ampolles de vi i cava i unes 700 espatlles», subratlla Llagostera. Tot, de quilòmetre zero: «Intentem comprar-ho tot als comerços de Bescanó, des de les bicicletes als fuets». També regalen fregidores d’aire o patinets elèctrics, però assegura que «la gent prefereix fuets, espatlles i ampolles». I és que una vegada, recorda, «ens van venir a canviar un televisor de 55 polzades per 200 fuets, els feia més gràcia tenir-ne 200». Però abans, recorda un dels dos presentadors històrics de la quina, Nando Massaneda, «no es donaven regals, sinó diners, 200 pessetes era un premi prou digne». I els cartrons es marcaven amb blat de moro, que ara han hagut de substituir per fitxes del parxís: «La gent es tirava el blat de moro pel cap quan un cantava quina i, per seguretat, l’hem canviat per fitxes del parxís, que com a mínim no volen».

L’èxit de la Gran Quina de Bescanó és, asseguren, «els regals i la festa que es munta, amb dos showmans que animen el cotarro». I gairebé sempre acaben penjant el cartell de «sold out»: «Els dies més assenyalats hem de tancar la guixeta perquè ja hem arribat a l’aforament màxim: 1.800 persones».

«Més donacions benèfiques»

La quina de Palau-saverdera, a l’Alt Empordà, és «una de les quines que més donacions benèfiques fa», assegura Santiago Montoro, president i fundador de l’entitat organitzadora, l’Associació Recreativa i Cultural El Fitó. «Fem jugades extra en benefici a l’Oncolliga i les associacions Ona, Afanoc i El Dofí, els diners de la venda dels cartrons els donem a aquestes entitats i nosaltres també hi aportem el nostre granet de sorra», detalla. L’any passat, van aconseguir recaptar més de 3.000 euros. A més, també destinen part de la recaptació de la quina a altres iniciatives, com la recuperació de l’ermita de Sant Onofre. «És la nostra insígnia», assegura Montoro. 

L’entitat El Fitó va néixer l’any 2015 precisament per a recuperar la quina de Palau-saverdera. «Va haver-hi un canvi de govern i el nou equip va voler deixar de fer la quina, que fins aleshores organitzava l’equip de futbol, i aleshores ens vam trobar un grup de veïns del poble i vam decidir crear l’associació per a salvar la quina», recorda Montoro. De tot el que recapten a la quina, destinen el 40% a les entitats del poble que els venen a ajudar, un altre 40% a donar suport a projectes que es facin al municipi i, el 20% restant, per a poder pagar el material i els premis de la quina. Vuit anys després, han aconseguit un altre dels seus objectius: donar a conèixer el poble. I és que fins a Palau-saverdera hi arriben persones provinents de Barcelona, Santpedor o Perpinyà per a jugar a la quina.

L’art del canari

La veïna de Colera Susi Ariza -natural de Córdova- fa més de vint anys que canta quines. Primer, en la que organitzava el Club Rem Colera, on saltava a l’escenari «disfressada amb una perruca, com si estigués al Sorpresa, sorpresa». I és que, reconeix, «soc una artista frustrada i l’escenari m’encanta, vaig començar cantant quines davant d’una vintena de persones i, amb el boca-orella, en van acabar sent tres-centes». Alguns números, els batejava ella mateixa: «El 18, els meus anyets», «el 23, san Tejero» o «el 69, el guarrindongui». I fins i tot, feia una espècie d’espectacle a la mitja part, interpretant cançons d’Isabel Pantoja o Mónica Naranjo.

Després d’un parèntesi de deu anys sense cantar, l’any passat, als 70 anys, va tornar a pujar a l’escenari per a cantar la quina, ara organitzada per l’AFA de l’escola Puig d’Esquers de Colera. El secret per a cantar bé una quina, assegura, és «sentir-ho»: «T’ha d’agradar, perquè la gent capta el que transmets sobre l’escenari, i si ho fas amb ganes enganxa, del contrari, és avorrit». Altres municipis de la zona li han ofert cantar en les seves quines, però s’ha volgut mantenir fidel a Colera: «Jo vull estar aquí, perquè tot el que es recapta es destina als nens de l’escola».

El públic jove agafa força

A l’inici, recorda Robert Llagostera, «el públic de Bescanó era més familiar». Ara, les quines han experimentat un «important canvi generacional», amb l’entrada d’una gran massa de públic jove.

Una visió que també comparteix Belén Rodríguez, secretària del Club Esportiu Llançà, entitat organitzadora de la quina en aquesta localitat de l’Alt Empordà. Rodríguez, que ha viscut en la seva pròpia pell com la quina deixava enrere els bars del municipi (amb el canari cantant els números des d’un bar i jugadors dispersos en altres establiments que seguien la narració per megafonia) per a instal·lar-se al pavelló, assegura que el públic ha canviat molt: «Ara ve molta gent jove, de 16 a 30 anys, de Llançà, però també de Portbou, Vilajuïga i Barcelona». Al llarg de la vida de la quina de Llançà, que fa més de vint anys que se celebra, mai s’ha canviat el bombo: «És el mateix que al començament, de ferro i amb les boles de fusta».

La lletra petita

Organitzar una quina, però, també implica renúncies. I és que perquè per molts pugui ser una espècie de sobretaula després dels àpats més assenyalats, els membres de l’organització han d’aixecar-se de taula molts abans. «Estàs entaulat amb la família i saps que entre les tres i les quatre hauràs de marxar a preparar les taules, muntar els regals, escalfar el pavelló i preparar el bar perquè quan comenci a arribar la gent tot estigui a punt», explica Rodríguez.

De còmics a actuacions de circ

Les quines s’han reinventat i, algunes, han optat per fugir dels tradicionals lots de vins i fuets a l’hora de donar premis. És el cas de la Quina Freak de Platja d’Aro, organitzada per l’associació Arocinema, amb premis orientats al món del còmic, el cinema, la música i el col·leccionisme (i premien a les persones que venen disfressades de temàtica cinematogràfica).

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Altres exemples són les quines eròtiques (com les de Fornells de la Selva i Viladamat, que el Departament d’Interior va sancionar perquè no tenien autorització per exhibir espectacles eròtics) o una quina amb actuacions internacionals de circ a Besalú de la mà de Circus Arts Foundation, que enguany no s’ha pogut celebrar però que l’organització espera poder recuperar l’any que ve.

Subscriu-te per seguir llegint