El pol d'atracció de Peralada

«Hem creat un pol d’atracció a Peralada, amb una oferta variada i diversa, però complementària». Javier Suqué, president del Grup Peralada, feia aquesta afirmació el mes de maig de 2022, quan s’acabava d’inaugurar el nou celler dissenyat pels prestigiosos arquitectes olotins RCR a l’antiga granja del Castell de Peralada, situada a tocar d’aquest recinte, a l’entrada de la localitat. Aquella inauguració suposava un punt culminant en un procés que va arrencar fa cent anys, el mes de desembre de 1923, quan Damià Mateu Bisa (1863-1935), un home de negocis de Barcelona dedicat entre d’altres al sector metal·lúrgic, va comprar el Castell de Peralada, una antiga edificació medieval que els germans Rocabertí, la família que ostentava el títol del comtat de Peralada, havia restaurat a la segona meitat del segle XIX per utilitzar-la com la seva residència. Damià Mateu no volia el castell per a ell, però, sinó perquè fos l’habitatge d’estiueig del seu fill, Miquel Mateu Pla (1898-1972), que s’acabava de casar amb Júlia Quintana. «Després de cercar per les rodalies de Barcelona (...), es va decantar pel conjunt empordanès; aquest reunia tots els requisits imaginats i un bagatge històric inigualable», explica Inés Padrosa Gorgot, arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada. Miquel Mateu era un destacat col·leccionista que va trobar en aquell edifici el recinte ideal per fer créixer aquesta seva vocació.  

Cent anys després, el Castell de Peralada és l’epicentre de l’activitat d’un grup empresarial que gestiona la quarta generació de la mateixa família (els germans Isabel, Javier i Miguel Suqué Mateu) i que centra la seva activitat en el món del vi i la gastronomia (amb celler a Peralada i en altres indrets i diversos restaurants, un dels quals amb una estrella Michelin), l’oci i la restauració (amb casinos, un hotel i un camp de golf) i la cultura (amb un reconegut Festival), i que manté viu a més un dels projectes més emblemàtics de Damià Mateu: l’empresa automobilística Hispano Suiza.

Durant tot aquest any s’han fet activitats per commemorar aquest primer centenari de la compra del conjunt monumental de Peralada per part de Damià Mateu, i la celebració no s’acabarà aquí, perquè per a l’estiu que ve està prevista la posada en servei de la primera fase d’un altre projecte molt significatiu al recinte del castell: un auditori permanent, amb sales d’assaig i altres instal·lacions, que serà la seu del Festival i d’altres activitats.

Des del segle XIII

L’existència d’un castell a Peralada està documentada des del segle XIII: «l’any 1285, durant una guerra contra França, el primer castell dels vescomtes de Peralada va quedar destruït», es pot llegir al web del Museu del Castell de Peralada, que afegeix que, enlloc de restaurar-lo, els vescomtes van decidir construir-ne un de nou fora de la muralla de la localitat, per evitar les limitacions d’espai que se’n derivaven. També van cedir a uns frases carmelites uns terrenys situats al costat perquè hi fessin el seu convent, amb la condició que els vescomtes se’l quedarien si els religiosos en marxaven.

Amb el temps, castell i convent van quedar abandonats fins que a mitjans de a dècada de 1850, els tres germans Rocabertí, la família que conservava el títol nobiliari de Peralada (transformat de vescomtat a comtat), decideixen traslladar-s’hi des de la seva residència de París (també tenien propietats a Mallorca): «En arribar es troben amb un castell medieval, entre militar i casalot, que no té res a veure amb els palaus francesos on estan acostumats a viure, així que decideixen convertir el vell castell en un Palau a la moda francesa, dotar-lo d’algunes comoditats com aigua corrent i llum de gas i construir el parc, encarregat a Duvillers, que firma el projecte el 30 d’abril de 1877. A l’actual museu hi instal·len una escola gratuïta per als nens del poble; és una escola de cultura general, oficis artístics i música, en la que un dels comtes hi fa també de professor», expliquen des del Museu.

La mort sense hereus dels tres germans Rocabertí deixa el castell en mans del Marquès de la Torre, que l’utilitza només com a casa d’estiueig. Qual ell mor, Damià Mateu el compra per cedir-lo al seu fill. Tal com explica Inés Padrosa, « així va ser com el casal tan ben restaurat i equipat pels Rocabertí es va convertir en la segona llar de la família Mateu-Quintana. Peralada li va permetre a Miquel Mateu esplaiar-se en la seva afició pel col·leccionisme; amb la col·laboració de la seva esposa, va ampliar el patrimoni artístic amb la dotació de peces extraordinàries de mobiliari, pinacoteca, vidre, orfebreria i tapissos, i va procedir també a l’ampliació d’algunes col·leccions ja iniciades pels comtes com la de Vicente López, la de morters, la de numismàtica i la biblioteca. A ell es deuen diverses de les principals col·leccions bibliogràfiques existents: la d’Executòries de Noblesa; la Col·lecció Cervantina; la d’Incunables; la de Goigs; així com la compra de còdexs, cantorals i manuscrits».

Miquel Mateu va desenvolupar una llarga carrera en el món dels negocis, continuant i ampliant els del seu pare, i també en la política (arribaria a ser alcalde de Barcelona i procurador a Corts). A Peralada, Mateu va posar les bases del que avui és el celler més important de la Denominació d’Origen Empordà: Perelada. Com explica Inés Padrosa en la presentació de l’exposició del centenari (veure peça lateral): «al cap de quatre anys de la compra del Castell, Miquel Mateu posa els fonaments de la que esdevindrà una de les millors empreses vitivinícoles de Catalunya: ‘Cavas del Ampurdán’. Primerament a les dependències del Convent del Carme i, amb els anys, es basteix un nou edifici a l’antic eucaliptar dels comtes, just davant les torres del castell». Aquella incipient empresa vitivinícola disposa ara de l’espectacular nou celler inaugurat l’any passat, produeix uns 2 milions d’ampolles a l’any a l’Empordà i hi factura uns 20 milions (60 si s’hi sumen altres cellers del grup i la producció de cava).

De fet, el nou celler de Peralada es va construir aprofitant l’espai i part de les instal·lacions d’una granja que també va impulsar Miquel Mateu: la va dissenyar Adolf Florensa l’any 1941 i tenia la doble funció d’explotació de bestiar boví i equí, i allotjament de famílies de treballadors.

El Castell de Peralada es va convertir durant dècades en nucli d’activitat cultural i social a la zona, i va protagonitzar episodis històrics tan destacats com ser el refugi de part del patrimoni del museu del Prado de Madrid quan era traslladat fora d’Espanya per evitar que resultés danyat durant la Guerra civil. S’hi feien celebracions diverses, de festes de la verema a exhibicions de cotxes clàssics, en una aposta que reforçaria la tercera generació de la família: la filla de Miquel Mateu, Carmen Mateu Quintana (1936-2018) i el seu marit, Artur Suqué i Puig (1930-2021): «El matrimoni Suqué Mateu s’ocupa de diversificar les actuacions i obrir les col·leccions al públic. Els principals objectius foren els dedicats a la cultura i el lleure amb l’obertura del Museu, la creació del Casino, la del Festival Internacional de Música, la del golf i l’impuls vitivinícola i gastronòmic. Com a resultat el nom de Peralada traspassa fronteres i esdevé conegut internacionalment», assegura Inés Padrosa.

El Casino de Peralada (com els de Lloret i Barcelona, impulsats també per Artur Suqué) data de finals de la dècada de 1970, mentre que les primeres gales musicals que Carmen Mateu organitza al castell són a la dècada de 1980, i acabarien cristal·litzant en el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, que neix el 1987. Totes dues activitats estan més que consolidades en l’actualitat, i al seu voltant el grup empresarial familiar hi ha bastit un concepte de «resort» que inclou diversos restaurants, un hotel i un camp de golf i que genera aquell «pol d’atracció» amb una «oferta variada i diversa, però complementària».

A més, per facilitar el coneixement de la història de Peralada i la família Suqué Mateu, s’ha apostat per potenciar el Museu que hi ha al Castell, que des del 2022 compta a m és amb un espai dedicat a la marca d’automòbils Hispano Suiza, que van fundar el 1904 Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, i que després d’unes primeres dècades fulgurats va caure en declivi, fins que el 2019 va ser recuperada pels germans Isabel, Javier i Miguel Suqué Mateu com una altra de les apostes d’un grup que ha crescut en el sector dels casinos i dels vins de manera exponencial en les darreres dècades.

La història del Castell, a la biblioteca

Una de les joies de la corona del Castell de Peralada, la seva biblioteca (tant per la bellesa de l’espai com per la riquesa dels fons que atresora, amb més de 100.000 volums, alguns dels quals autèntiques rareses dels segles XVI i XVII), és l’escenari d’una exposició que vol repassar la història del recinte i donar una pinzellada de les principals activitats que l’han marcat des de la seva adquisició per Damià Mateu, l’any 1923. La responsable de la mostra (que estarà oberta fins el mes de març i els horaris de visita de la qual es poden consultar a museucastellperalada.com) ha estat la bibliotecària i arxivera Inés Padrosa, que explica que «hem seleccionat algunes peces especialment significatives de les principals col·leccions del museu, i també objectes que tinguin a veure amb les diferents activitats relacionades amb el Castell». Tot plegat s’exhibeix als laterals de l’espai central de la biblioteca, algunes peces a les parets i d’altres en vitrines.  

Figures de vidre, llibres dels fons bibliogràfics més destacats de la col·lecció (els incunables, el Quixot, les executòries de noblesa i l’anomenat «infern», amb obres «prohibides», sobretot eròtiques) i documentació i fotografies diverses ocupen bona part d’aquestes vitrines, en les quals també hi ha espai per al món del vi i la gastronomia, la cultura de la mà del Festival de Peralada, i l’oci i el joc (a l’interior del Castell també hi ha una casino).

Inés Padrosa ha seleccionat algunes peces escollides que representen bé a la família, informa Cristina Vilà Bartis. Per una banda, el retrat del comte de Peralada, una obra del pintor Vicente López (1772-1850), de qui Miquel Mateu va aplegar una de les col·leccions privades més importants del món. També un retrat de la seva dona, Joana de Boixadors, comtessa de Peralada i els seus cinc fills, pintat per Francesc Lacoma (1778-1849). Padrosa explica que aquesta va ser una tela molt viatgera, ja que del París on va ser pintada, va seguir els seus propietaris, segurament, a Madrid o Palma de Mallorca, tot i que es té constància que al segle XIX ja estava a Peralada gràcies a una fotografia que va fer Tomàs de Rocabertí i que es conserva en uns àlbums familiars. «Més tard, els descendents mallorquins se’l van endur, fins que fa pocs anys Carme Mateu el va comprar i va retornar a Peralada», comenta la bibliotecària. Finalment, a l’exposició s’exhibeix un retaule de Mencía de Mendoza, que es trobava en una capella de la Casa del Cordón de Burgos, i un privilegio rodado del 1300, de la villa de Pedroso, a la Rioja, comprat per Miquel Mateu i que la mateixa Padrosa n’ha fet la transcripció. «És inèdit i representa molt bé la documentació variada de tot Espanya que va arribar a comprar Miquel Mateu, és com la punta de l’iceberg», detalla.

Llibres destacats a l’exposició n’hi ha molts, com ara La cosmografia de Ptolomeu, del 1482, la Crònica de Nuremberg, del 1493, i un Missal Mallorquí editat a Venècia el 1506 del qual només hi ha deu exemplars al món. Al marge de diversos exemplars del Quixot, entre els quals un d’editat el 1605, el mateix any de l’aparició de l’obra.

I també hi ha, és clar, l’origen de tot plegat, l’escriptura de propietat del castell que Damià Mateu va comprar l’1 de desembre del 1923, ara n’ha fet cent anys, per cedir-lo al seu fill Miquel. «Damià Mateu va comprar el castell perquè tenia un pòsit històric i cultural i ja hi havia col·leccions importants que havien portat els Rocabertí. I Miquel Mateu va saber convertir aquella ‘casa d’esbarjo’ en el recinte ideal per fer créixer la seva passió col·leccionista».

Subscriu-te per seguir llegint