Gènere, espais públics i art contextual

Ingrid Riera es desplaçava cada dia en bicicleta des de Girona, on resideix, a Salt, on tenia el seu lloc de treball. Durant aquest trajecte diari observava una sèrie, gairebé excessiva, de representacions fàl·liques en forma de grafit a les parets. Aquests dibuixos, aparentment inofensius, feien que Riera se sentís en certa manera, i sense entendre llavors exactament el perquè, violentada, molesta i, fins i tot, «incòmoda». Partint d’aquesta situació quotidiana, que ella mateixa defineix com a «anècdota», va decidir proposar a Maria Soler, amb qui un temps abans havia fundat el col·lectiu artístic La Noia del Monyo, la possibilitat de començar a catalogar tots els grafits d’aquest tipus tot i que en un primer moment, reconeix Riera, el projecte els va generar certs «dubtes». «En un principi no sabíem exactament quin objectiu podia tenir el de documentar aquest tipus de pintades», comenta Riera. No obstant això, a poc a poc aquell projecte va començar a prendre forma, esdevenint en emblema de La Noia del Monyo i travessant fronteres per arribar fins a Montreal, al Canadà. 

«Com que en aquell moment, el 2020, fèiem una residència a la Volta, vam decidir començar a convidar la gent a fer una fotografia de qualsevol grafit sobre sexualitat o gènere que l’interpel·lés, i a fer-nos-la arribar, amb la seva ubicació», explica Soler sobre els inicis del projecte que van acabar batejant com a Espais púb(l)ics. En un any i mig, van arribar a rebre més de dues-centes fotografies, la majoria de les quals de caràcter fàl·lic. «Hi va haver un moment en el qual vam decidir limitar-ho perquè rebíem massa fotografies», recorda Riera, que apunta que un cop van tenir un important nombre de fotografies, van decidir iniciar «una recerca més teòrica» per a la qual van rebre el suport d’una beca en els àmbits de les arts visuals de la Generalitat de Catalunya. «Vam poder fer més una anàlisi sobre com la gent vivia la seva sexualitat i el seu gènere, qüestionant al mateix temps el perquè hi ha aquestes representacions a les parets» afegeix sobre aquest projecte de recerca, creació i mediació artística que parteix de «la idea de ceguesa selectiva».

La Porca

Després de limitar geogràficament el seu estudi a la ciutat de Girona, un dels instruments que Riera i Soler van fer servir a l’hora de recollir dades va ser La Porca. «Ens agrada molt l’acció participativa i per aquest motiu vam dissenyar una acció anomenada La Porca, que era una guardiola en la qual portàvem paperets amb preguntes i convidàvem la gent a respondre. Vam marcar un itinerari, sortint de Sant Narcís, i també vam situar una guardiola en un centre ginecològic i en un centre cívic», recorda Riera sobre una acció en la qual van trobar una gran resposta per part de la ciutadania.

«Al paperet hi havia diverses preguntes, i cada persona en podia escollir una que responia de forma anònima, només indicant el sexe i l’edat. La gent s’esplaiava molt i alguns ens deien que la resposta que havien donat era una cosa que mai havien explicat a ningú. Amb això vam implicar molt a la ciutadania en la nostra recerca a Girona», afegeix.

«Una de les dades que més ens va impactar de les extretes amb aquesta acció va ser que el 90% de les dones afirmaven que s’havien sentit abusades en algun moment o altres de la seva vida», destaca l’artista.

Intervencions artístiques

Tenint en compte que l’origen d’aquest projecte de recerca van ser els grafits, les dues integrants de La Noia del Monyo van creure oportú realitzar una sèrie d’intervencions en el marc de l’art contextual. «Així com hi ha disciplines artístiques com pintura o escultura, hi ha una nova disciplina que s’anomena pràctiques contextuals. Nosaltres ens situem bastant aquí. El que hem fet és dissenyar una metodologia i la prova pilot la vam decidir executar a Girona perquè és la nostra ciutat i perquè és on vam rebre suport», apunta Riera. «Com que els grafits han estat l’eix principal del projecte, vam decidir intervenir-los amb la col·laboració d’artistes locals» afegeix Soler. A Girona van comptar concretament amb la participació de l’artista d’art mural Aleix Font (Rata con Corbata), l’artista multidisciplinar Jordi Jiménez (Perra Laika) i la fotògrafa Helena Roig. «Amb l’Aleix i en Jordi vam actuar directament en els grafits i amb l’Helena en una acció participativa en el marc d’una Jornada Voltaica a Sant Narcís», comenta Soler. 

Una altra de les accions va consistir a intentar esbrinar qui es trobava rere la firma «Dick» (penis) i d’una sèrie de grafits en forma de vulva. Per aconseguir-ho, Riera i Soler van enganxar uns adhesius per tot Girona. «El primer ens va contactar per Instagram, preguntant si érem la policia. Ell no volia ser entrevistat, però va acabar responent a totes les preguntes que li vam fer». Tanmateix, també van provar sort i li van preguntar si sabia qui dibuixava les vulves. «Ens va respondre que no ens hi esforcéssim molt perquè mai contactaria amb nosaltres. Que es tractava d’un noi que dibuixava vulves quan anava begut». 

L’experiència al Quebec

Entre els mesos d’agost i setembre de 2022, Riera i Soler van poder fer una residència a La Chambre Blanche de Quebec, aplicant la seva metodologia del projecte Espais púb(l)ics a la ciutat canadenca, gràcies al programa Bòlit Residència Girona Creativa. «Al Quebec vam començar des del mateix punt que a Girona, però ben aviat la recerca se’n va anar cap a altres direccions. Perquè és un altre context i hi passen altres coses» apunta Riera.

En el marc de la pràctica de l’art contextual, totes les accions realitzades dins el projecte Espais púb(l)ics queden recollides en una publicació. «Amb tots els materials que vam anar generant a Girona, vam dissenyar una publicació» destaca Riera, que afegeix que la idea del projecte és desenvolupar la metodologia en diversos territoris amb l’objectiu de comptar amb una col·lecció de publicacions que serveixin per contrastar mirades i cultures diverses al voltant de la sexualitat, el gènere i la seva representació a l’espai públic. «La publicació és extreta d’aquesta intervenció amb la ciutadania, a través de La Porca. I després hi ha representades les accions que hem fet en col·laboració amb artistes, no d’una manera documental, sinó traslladada de forma performativa. També hi ha alguns dels missatges, un mapa amb les accions dels artistes que han col·laborat en el projecte i una carta escrita per totes dues», assenyala Soler. Tanmateix, tots els materials també han quedat recollits, amb les seves corresponents explicacions, al web del projecte (lanoiadelmonyo.com).

De moment, La Noia del Monyo ja ha pogut aplicar el seu projecte a la ciutat de Girona, al Quebec i al barri del Besòs i el Maresme de Barcelona. La recerca de grafits, la col·laboració amb entitats locals i desenvolupar accions a l’espai públic constitueixen els eixos essencials de la metologia desenvolupada del projecte.

Preguntades per quina és la principal conclusió que han pogut extreure d’aquest projecte de recerca, Riera apunta que, en el cas concret de la ciutat de Girona, van confirmar que «no existeix una educació sexual adequada». «Sembla que estiguem avançant molt ràpid en aquesta matèria, però la realitat és que es va molt lent» sosté, al mateix temps que recalca que La Noia del Monyo ha acabat centrant més el seu objectiu en el professorat que no pas en l’alumnat. Soler per la seva banda, posa d’exemple que en molts instituts «les nenes encara parlen en masculí per referir-se a elles mateixes».

Subscriu-te per seguir llegint