El Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero acaba de recuperar l'impost de patrimoni, que no havia arribat a suprimir encara que l'hagués deixat de cobrar, després que el 2008 s'hi apliqués una bonificació del 100%.

El restabliment d'aquesta figura la va fer a petició del candidat del seu partit a les eleccions del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, i es va traslladar a la societat com un impost per als rics. Però, segons alerten els experts i van reconèixer posteriorment tant el Govern com Rubalcaba, no gravarà les grans fortunes; si de cas, a una classe mitja alta. De fet, segons els càlculs d'Hisenda, no haurà de pagar-lo ni l'1% dels contribuents, i els ingressos que s'estimen no arribaran als 1.000 milions d'euros.

I per què no afecta realment els rics? Per començar, perquè l'impost sobre el patrimoni és un tribut de les persones físiques, no jurídiques. Això suposa que les grans corporacions i empreses es troben exemptes de la seva tributació. I els grans patrimonis estan en les societats patrimonials i en les societats d'inversió de capital variable (sicav).

També es troben exemptes de pagar aquest impost les ampliacions de capital en les societats, amb l'objectiu d'impulsar el producte interior brut (PIB). És a dir, que aquells que decideixin constituir una societat, amb determinats condicionants, abans del 31 de desembre, podran eludir el tribut.

També hi ha aquelles grans fortunes els propietaris de les quals tenen la seva residència habitual en determinats països en els quals no es paguen impostos per rendes, com Mònaco o Luxemburg, encara que en realitat allà no hi hagi el seu domicili i les seves operacions professionals i empreses no estiguin allà.

A tot això cal sumar les exempcions incloses en el nou impost sobre el patrimoni, que s'eleva, en el cas de l'habitatge habitual, de fins als 300.000 euros, amb un mínim exempt de 700.000 euros i amb ?obli?gació que hagin de fer aquesta declaració tots els qui tinguin un patrimoni que superi els dos milions d'euros. Cal tenir en compte també el patrimoni productiu o, dit d'una altra manera, les accions que el contribuent tingui en una empresa familiar, que no tributen.

El Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), que presideix Jesús Sanmartín, explica amb un exemple com baixa la tributació amb el nou impost respecte al que hi havia en 2007 (veure gràfic).

Així, un contribuent amb un patrimoni d'un milió d'euros, amb accions en empreses cotitzades i un segon habitatge pagaria el 2007 un total de 3.166,72 euros, que es rebaixarien a 100 euros amb el nou impost. El mateix contribuent amb les seves accions en una empresa familiar hauria pagat 708,33 euros amb l'anterior tribut, però amb les exempcions que inclou el nou no paga.

L'altre supòsit és amb un patrimoni de sis milions d'euros. El 2007 hauria pagat 79.632,55 euros, i el 2011, menys, 65.446,37 euros. Si les seves accions fossin productives (empresa familiar, complint determinats requisits), abans la xifra s'hagués reduït a 21.586 euros, i amb el model actual encara seria inferior: 11.942,37 euros.

La pròpia ministra d'Economia, Elena Salgado, va admetre que l'impost no gravarà les grans fortunes i que no és un verdader impost sobre la riquesa, encara que va afegir que tampoc afecta les classes mitjanes. Va explicar també que el candidat Rubalcaba té pensat instaurar un nou impost sobre la riquesa i que el Govern ja ha pres mesures per endurir la fiscalitat a les sicav.

Les comunitats autònomes tenen competències normatives sobre el mínim exempt, la tarifa de gravamen i les deduccions i bonificacions en quota de l'impost de patrimoni. I estan dividides. Per exemple, Madrid, València i Castella-la Manxa ja han anunciat bonificacions suficients perquè segueixi latent, mentre que altres són favorables, com Extremadura.