En la reunió mensual del Banc Centra Europeu (BCE) es va acordar, per sorpresa, la reducció del programa de deute públic en mercats secundaris, a partir de setembre de 15.000 milions d'euros mensuals, la meitat dels 30.000 actuals, i preveu finalitzar el programa de compra de deute el desembre. Més enllà, de la sorpresa, que des del nomenament de Draghi com a president sempre havien estat sorpreses favorables, la pregunta rellevant és quin impacte pot tenir la progressiva reducció dels estímuls monetaris pot tenir sobre el conjunt de l'economia de l'àrea de l'euro.
En aquest sentit, cal analitzar prèviament que el programa de compra de deute públic es va anunciar el 2015, en el pitjor moment de la crisi financera, on la prima de risc espanyola, per posar un exemple, va assolir registres de 700 punts bàsics, per sobre del bo alemany a deu anys. En aquest sentit, el paquet de mesures establert pel BCE van permetre relaxar les tensions en els mercats de deute públic, permetent una major capacitat, i a un cost més reduït, de l'endeutament de les economies perifèriques europees.
El programa de compra de deute públic va començar amb la compra de 60.000 milions d'euros mensuals, el que ha provocat un increment de 2.000 milions d'euros d'actius del BCE de deute públic en l'actiu del banc central. En l'actualitat, les compres mensuals ja s'havien reduït dels 60.000 milions inicials fins als 30.000 milions, anunci que es va produir a principis de 2018. L'impacte que va provocar en el mercat de deute va ser un increment, modest, dels tipus d'interès del deute públic, com en el cas del deute espanyol que va passar d'un 1,451% el gener de 2018 fins a l'1,586% del febrer, malgrat que aquest increment va ser puntual i el tipus d'interès es va acabar relaxant fins a l'1,255% el mes d'abril.
Respecte a l'evolució de la cotització de la borsa, l'Ibex-35 l'impacte va ser significativament més rellevant, provocant una reducció de la cotització en el mes de febrer, d'un 5,5%, passant dels 10.447 punts del mes de gener, fins als 9.869 de febrer.
En les primeres sessions després de l'anunci del BCE la reacció del mercat ha estat similar a la que vam observar el gener, amb una caiguda relativament intensa dels mercats de renda variables, principalment de les entitats financeres, mentre que l'impacte en la prima de risc ha estat moderat.
Amb tot, des d'un punt de vista analítica de l'evolució econòmica, sembla que la decisió del BCE és coherent respecte a l'evolució de l'activitat econòmica del conjunt de l'àrea de l'euro, on preveu una modesta desacceleració del creixement econòmica, però en l'entorn del seu nivell de creixement potencial del 2%, a l'hora que l'escenari d'inflació anticipa un increment de l'IPC, liderat principalment per l'encariment dels preus del petroli. En aquest sentit, cal recordar que l'objectiu principal del BCE és mantenir l'estabilitat de preus, i les incerteses sobre l'escenari de projecció són a l'alça.
Per a l'economia espanyola les notícies de retirades d'estímuls monetaris són una amenaça per a l'escenari de creixement econòmic, atès que cal recordar que part de la fortalesa del creixement econòmic en aquesta etapa de recuperació ha estat fonamentada principalment en factors externs, com la recuperació del comerç internacional, els estímuls monetaris i la caiguda del preu del petroli. Per tant, els tres principals estímuls al creixement estan en risc important de diluir-se en el mitjà termini. Així, les amenaces sobre el lliure comerç dels aranzels dels Estats Units, l'increment del preu del petroli i l'inici de la reducció dels estímuls monetaris per part del BCE; són amenaces reals per al creixement econòmic, que podem provocar una desacceleració del ritme de creixement de l'economia espanyola.
