La Cambra de la Propietat Urbana de Girona celebra enguany el seu centenari. Tot i que l’aniversari va ser el 6 de juny de l’any passat, les activitats del centenari s’han posposat fins ara. «L’habitatge ha estat sempre problemàtic al llarg d’aquests cent anys», explica Miquel Costa, el gerent de la Cambra, qui fa un repàs dels canvis de l’entitat durant aquesta llarga trajectòria.
La Cambra va néixer l’any 1920 fruit d’una convocatòria feta al 'Diario de Gerona' a la secció ‘Avisos y Noticias’. En aquesta convocatòria es feia una crida als propietaris a assistir a una reunió a la seu de la Cambra de Comerç de Girona amb la voluntat de crear una entitat que defensés els seus interessos. Un Reial decret les avalava i, és més, establia l’obligatorietat que tots els propietaris d’edificis i solars havien de pertànyer a la nova Cambra, per tal d’unificar un sector que estava «atomitzat». Segons Miquel Costa, el secretari gerent de la Cambra de Girona, «els propietaris arrendadors es caracteritzaven per tenir blocs de pisos per llogar, no com ara que el perfil del soci de la Cambra és el d’un propietari que té poc més d’un o dos pisos de lloguer».
Aquesta primera reunió, presidida per Ramon de Berenguer, va nomenar una junta provisional, que va estar formada per Francesc Casadevall, el mateix Berenguer, Bonaventura de Viñals o Santiago Masó, entre altres. El governador Civil va convocar posteriorment, al setembre, eleccions per escollir la primera Junta democràtica, i Casadevall va tornar a ser elegit president. A més dels membres mencionats, a la Junta també s’hi van afegir Narcís Xifra i Masmitjà, Joaquim Franquesa, Salvador Auguet i Joan Prats.
La primera tasca de la nova Junta, segons expliquen fonts de la Cambra, va ser l’elaboració d’un cens de propietaris de la ciutat de Girona, així com organitzar els serveis que oferirien als socis. A partir de l’octubre, les oficines situades a l’edifici conegut com a ‘Fontana d’Or’, cedit per la Cambra de Comerç, es van obrir al públic «un parell d’hores cada matí».
A més, davant les competències que els hi atorgava el Reial decret de 1919, les primeres setmanes ja van començar a defensar els seus interessos com a propietaris. Primer, davant l’Ajuntament de Girona, que havia aprovat l’alineació del carrer Nou del Teatre i no els havia consultat. Després, davant del jutge de primera instància, ja que la Cambra li va enviar una queixa contra el jutge municipal, que era l’autoritat davant de la qual es dirimien els conflictes entre llogaters i propietaris. El jutge, en aquest cas, no havia admès els dos representants de la Cambra en el tribunal que havia de veure els eventuals desnonaments, tot i que la normativa així ho assenyalava en aquella època.
Entre les següents reclamacions que va fer la Cambra abans de passar a ser una entitat «provincial», hi trobem al·legacions i recursos contra l’augment de la contribució o bé la demanda del subministrament d’aigua potable, posteriorment esdevenint una reclamació per la municipalització d’aquest servei. «Ara tenim assumides moltes coses que en aquell moment eren problemàtiques, com el subministrament de l’aigua o els desaigües, que preocupaven als propietaris arrendadors d’aquell temps», explica Costa.
Ben entrada l’època de la transició, l’any 1982, la Generalitat va assumir les competències pel que fa a les cambres de la propietat. El decret les establia com «corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’interlocució amb els poders públics». Vuit anys després, l’any 1990, un segon decret va establir-ne l'afiliació com a quelcom voluntari. Segons el gerent de la Cambra, «la problemàtica de l’habitatge sempre s’ha anat gestionant d’una forma més o menys enginyosa, passant per un paper més administratiu d’ajudes pel lloguer fins a un moment, on hi ha regulacions molt restrictives, en el qual el paper de les cambres canvia cap a l’assessorament als propietaris sobre com poden subsistir davant aquesta nova situació».
En l’actualitat, la Cambra de la Propietat Urbana de Girona compta amb 6.000 socis i cinc oficines: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot i una a Sant Feliu de Guíxols. Segons Miquel Costa, actualment el focus d’atenció està a les comunitats de propietaris, una problemàtica «de gran pes», va assegurar.
Actes pel centenari
Aquest estiu, la corporació celebra el seu centenari posant en valor la seva tasca en el sector immobiliari. Segons el gerent, els actes de commemoració consistiran en la publicació d’un llibre que ha anat a càrrec del periodista Xavier Martí, així com en una exposició sobre elements històrics de la Cambra.
