El canvi s’estava entreveient, però la pandèmia ha acabat de transformar l'escenari per als centres comercials a Espanya. Aquests es van convertir en un filó per a promotors i empresaris del retail, que es beneficiaven de les facilitats que el model aportava a un consumidor que veia créixer el seu nivell de vida, ni imaginava què era comprar per internet i no dubtava a desplaçar-se amb el seu vehicle cap als afores de la ciutat de torn per a tenir-ho tot a prop.
Així van proliferar bona part dels 567 centres comercials que hi ha a tot el país i que ocupen més de 16 milions de quilòmetres quadrats. Però avui cada telèfon és un centre comercial de butxaca i aquestes instal·lacions necessiten nous atractius per a contrarestar el cop que la digitalització ha donat a les botigues físiques, els seus principals clients tradicionals. I enmig de tot això va arribar el coronavirus per a imprimir una accelerada de vertigen a aquesta reinvenció. Segons el director de l'Associació Espanyola de Centres i Parcs Comercials (AECC), Eduardo Ceballos, la COVID dibuixarà un «nou panorama» al sector, basat en l’«oci i la diversió» i en espais més oberts i verds.
El director de l’AECC no descarta algun tancament per la crisi, però destaca que les vendes anaven creixent «entre un 1% i un 4%» en els cinc anys previs i es declara «molt optimista» de cara al futur per a aquells que se sumin a la «tendència cap a l'experiència» que impera actualment.
L'associació no disposa de dades sobre l'evolució dels usos de superfície, però assegura que l'oci i la restauració ja ocupen de mitjana un 30% del total del sòl nacional i constata que molts han optat per abandonar el retail per a especialitzar-se en altres branques més vinculades amb això que el sector en diu «creació d'experiències». Consultores com Deloitte coincideixen a assenyalar que molts centres pateixen una gran necessitat de reposicionar-se si volen evitar abaixar les persianes.
Laetitia Ferracci, directora executiva d'operacions d’URW, empresa propietària de vuit centres comercials a Espanya, confirma que el sector ja es preparava per al canvi i que la COVID ha actuat com a «accelerador» en aquest procés. La clau ara, apunta, és proposar a l’usuari una «àmplia gamma d'experiències molt més allà del shopping», especialment en «oci i restauració». Per a il·lustrar aquesta voluntat renovadora posa l’exemple de La Maquinista, centre comercial del grup situat a Barcelona i que ha invertit 42 milions d’euros en una profund rentat de cara. «Hem donat entrada a grans marques i ampliat i renovat l’oferta de restauració, millorant l'experiència d’oci i de compra del visitant». En altres instal·lacions, URW ha optat per exposicions d'art o exhibicions de start ups tecnològiques perquè el visitant provi alguns dels seus productes d'última generació. El centre comercial més gran del país, Puerto Venecia, a Saragossa, també ha dut a terme una inversió de 8 milions per a, segons la seva gerent, Yolanda Gimeno, «millorar l’experiència» a través del redisseny de zones exteriors. Aquesta és una altra de les potes fonamentals del nou paradigma, segons coincideixen tots els consultats. «La visita ja no només es basa en una àmplia oferta comercial sinó en l'elecció d’espais oberts, sostenibles i segurs», afegeix Gimeno.
Grans empreses en crisi
A qui sí que s'ha emportat per davant la pandèmia ha estat a un altre dels grans actors del sector a Espanya, Intu Properties. La multinacional britànica, promotora de quatre dels centres comercials més grans d'Espanya -entre ells el mateix Puerto Venecia- i amb dos més, encara més ambiciosos, projectats, va entrar en suspensió de pagaments el 2020 en no poder fer front al forat de 5.000 milions d'euros que li va provocar la crisi sanitària. Per a obtenir liquiditat, aquest gegant del sector s'ha vist obligat a vendre tres dels quatre centres a Eurofound, el partner amb el qual es va aliar a Espanya.
El soci director d’Eurofound, Salvador Arenere, va assenyalar que el sector ja estava en transformació i que la COVID només ha estat el catalitzador. Per a Arenere, el model d'èxit en aquest nou tauler postpandèmia és «un mix d’oci i comerç: grans espais oberts amb oci, sobretot infantil, i botigues», opina. El dirigent d’Eurofound assenyala que el gran canvi arribat amb la COVID és que ara el consumidor exigeix que els centres estiguin a l'aire lliure.
Malgrat que el creixement del sector està congelat des de la crisi financera (en els últims cinc anys s'han construït el mateix nombre de metres quadrats que només el 2008, quan se’n van inaugurar 30), la companyia espanyola està intentant fer-se amb els dos actius projectats per Intu a Espanya, un a Torremolinos (Màlaga) i un altre a Paterna (València), i que estan aturats als tribunals per disputes amb les administracions autonòmiques sobre el seu impacte ambiental.
En aquest sentit, Arenere denuncia que els promotors són tractats de forma molt diferent en funció del color del govern autonòmic, des de la «llibertat absoluta» que ofereixen en la seva opinió alguns territoris com Madrid (líder en nombre de centres comercials i en densitat de sòl comercial per habitant) a les restriccions d’altres com Catalunya, que disposa de la meitat d'aquestes instal·lacions i també de metres construïts malgrat tenir un milió més d'habitants que Madrid, segons dades d’AECC.
