La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec ha lamentat que no s'hagi tingut en compte aquest sector de l'activitat empresarial en el diàleg social i el consens que hi ha hagut per reformar el mercat del treball. En declaracions a l'ACN el secretari general de l'entitat, Josep Ginesta, ha considerat que la reforma pactada per govern estatal i agents socials «neix amb la necessitat d'adaptar-la en el curt termini» perquè «no és integradora». En aquest sentit, Ginesta lamenta, per exemple, que les pimes no han estat cridades al debat i, per tant, no han pogut defensar-hi ni la representació que considera que els pertoca, ni els drets que els van ser «manllevats» en l'anterior reforma laboral, impulsada pel PP l'any 2012.

A parer del directiu de Pimec, la reforma que s'ha assolit no té la «qualitat democràtica» que hauria de tenir un sistema de diàleg social de «país avançat». Ginesta ha lamentat que Espanya està «lluny d'Europa també en aquests espais», així com el fet que, amb aquesta reforma, s'ha perdut una oportunitat per avançar per aquest camí. Ginesta ha explicat que, per bé que és una reforma fruit d'un acord en el marc del diàleg social, no és «integral» i no revisa aspectes «estructurals» del mercat del treball, que a parer seu era «imprescindible» que fossin revisats. «S'han limitat a fer una reforma més estètica que estructural», ha assegurat.

Per exemple, Ginesta ha subratllat que la reforma no revisa aspectes «essencials» com ara les polítiques d'ocupació actives o passives, ni la necessitat «imperiosa» que les revisions salarials es facin «amb variables diferents» a les actuals, com ara «amb cistelles d'indicadors». Alhora ha lamentat que la reforma tampoc compleix la «màxima d'equilibris entre flexibilitat i seguretat». Així, si bé ha admès que Catalunya i Espanya tenen un problema de temporalitat que «cal resoldre», ha lamentat que s'hagi optat per la via de la restricció de contractes i les sancions per atacar-lo, en lloc de fomentar la contractació indefinida i buscar el «just equilibri» amb les necessitats de flexibilitat que tenen les empreses en determinats contextos.