La inflació ha escalat el març fins al 9,8% respecte el mateix mes de l’any anterior, 2,2 punts per sobre de la taxa registrada el febrer (7,6%) i la més alta des de 1985, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’estadística avançada ahir, que deixa l’índex de preus de consum (IPC) a la vora dels dos dígits, incorpora les primeres dades d’inflació després de l’esclat de la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer, amb el consegüent encariment major d’energia, aliments i determinats subministraments, que ja havien iniciat una escalada de preus des de fa mesos.

En l’indicador avançat per l’INE -la dada definitiva del qual es publicarà el 13 d’abril- l’organisme avança que el significatiu augment de 2,2 punts en la taxa anual d’inflació es deu a «les pujades generalitzades en la majoria dels seus components, sobretot de l’electricitat, els carburants i combustibles, i els aliments i begudes no alcohòliques».

En relació al mes de febrer, la taxa mensual de l’IPC suposa un increment del 3%. Mai en un sol mes havien pujat tant els preus, des d’agost de 1977, fa 45 anys, quan la gran crisi mundial del petroli. En aquesta ocasió, el preu mitjà mensual de l’electricitat en el mercat majorista ha passat de 200,2 euros el megavat hora a 284,77 euros i, segons el servei d’estudis de CaixaBank, «el mercat de futurs no espera que el preu de l’electricitat baixi dels 200 euros al llarg de 2022». El barril de Brent ha aconseguit una mitjana mensual de 102 euros (enfront de 83 euros al febrer) i CaixaBank preveu que «es mantindrà en nivells elevats enguany».

En paral·lel, la fundació de les caixes d’estalvi (Funcas) estima que «l’espiral inflacionista» suposarà un minvament de la renda real disponible de les llars de 16.700 milions d’euros i danyarà el consum.