L’agrupació censal de Font de la Pólvora i Vila-roja, a Girona ciutat, és la que té una renda mitjana per persona més baixa de tot Catalunya: 6.155 euros, quan la mitjana al conjunt del país és de 13.634 euros. Aquesta és una de les xifres que es poden extreure de l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST), elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de diversos paràmetres: a banda de la ja mencionada renda mitjana per persona, també es té en compte la població ocupada entre els 20 i els 64 anys, els treballadors de baixa qualificació, la població de vint anys o més amb estudis baixos, la població jove sense estudis postobligatoris i la població estrangera procedent de països de renda baixa o mitjana. A partir de l’anàlisi de totes aquestes variables, s’obté una puntuació que és la que determina l’índex socioeconòmic de cada localitat.
Si s’observen conjuntament aquests paràmetres, hi ha quatre barris de les comarques gironines que es troben entre els deu de Catalunya amb un índex socioeconòmic més baix. Es tracta de l’agrupació censal de Salt 3 (el nucli urbà nord-oest), que té l’índex més baix de Catalunya amb 34,3 punts sobre 100; Figueres 4 (per tant, el sector oest), amb 52,8 punts, Girona 2 (Font de la Pólvora i Vila-roja), amb 54,3 punts, i Salt 2 (el nucli urbà nord-est), amb 57,3 punts. Els altres barris amb un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya es troben a Santa Coloma de Gramenet, Sant Roc de Badalona, el nucli antic de Balaguer, el nord-est de Tortosa, Montornès del Vallès i la zona sud-oest de Vic.
Les zones de Salt 3 i Font de la Pólvora-Vila-Roja són les que obtenen una pitjor puntuació en totes les variables socioeconòmiques. Així, Font de la Pólvora i Vila-roja no només són l’agrupació censal amb una menor renda mitjana per persona, sinó que també és on hi ha un major percentatge de joves sense estudis postobligatoris: pràcticament un 80%, quan la mitjana catalana és del 27,9%. En canvi, una agrupació de Sant Cugat del Vallès és la que té un índex més elevat. A més, Font de la Pólvora i Vila Roja també és l’agrupació censal amb un percentatge més baix de població ocupada entre els 20 i els 64 anys, ja que només un 34% de les persones que es troben en aquesta franja d’edat té feina, quan la mitjana a Catalunya és del 65%. En canvi, el nucli antic i l’Eixample de Sant Joan Despí és on hi ha un índex més elevat de població ocupada.
Pel que fa a Salt 3 (el nucli urbà nord-oest), és la zona de Catalunya on viuen més estrangers de països de renda baixa o mitjana: suposen un 55% de la població, mentre que la mitjana catalana és del 12,2%. A l’extrem contrari, la zona de Mas Lluhí, a Sant Feliu de Llobregat, és la que té un valor més baix, amb només un 1,5%. Salt 3 també és on hi ha una quantitat més elevada de població de 20 anys o més amb estudis baixos, ja que suposen un 42,2% del total, una xifra molt superior a la mitjana de Catalunya, que se situa en un 16,8%. En canvi, Sant Cugat del Vallès és, amb un 2,6%, la població amb un menor índex de persones amb estudis baixos. Finalment, a Salt 3 també hi ha un 39,9% de treballadors de baixa qualificació, la xifra més elevada de Catalunya, on la mitjana se situa en un 12,2%. Els barris del Tuset i La Font dels Ocellets-Sant Gemma, a Barcelona, són els que compten amb un percentatge més baix, de només l’1,5%.
D’altra banda, només hi ha una agrupació censal de les comarques gironines -Montjuïc, a la ciutat de Girona- que se situa entre les 37 que tenen un nivell socioeconòmic més elevat de Catalunya. Això fa que, a la pràctica, la ciutat de Girona sigui, igual que Barcelona i Sabadell, una de les que compta amb majors diferències socioeconòmiques. Per tal d’elaborar aquest Índex Socioeconòmic Territorial, l’Idescat divideix Catalunya en agrupacions censals, que estan constituïdes per un conjunt de seccions censals que són territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants.
