«Fa dos anys que no tenim turisme en condicions, i aquest és l’any», afirmava Javier Ibáñez, economista de CaixaBank Research, en una de les ponències de la primera edició de la jornada Turisme de Qualitat i Reptes de Futur al S’Agaró Hotel. Al mateix temps, però, també deia que «la demanda és molt bona i els ingressos estan assegurats, tot i que els costos del sector turístic preocupen», per la pujada dels preus de l’energia, dels salaris i dels productes agroalimentaris. Així, «s’han de defensar els marges» perquè «el xoc que ve és important».

En la jornada, organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica, patrocinada per Caixa Bank i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró es va posar de manifest que després de dos anys de pandèmia, on el sector turístic va estar molt colpejat, tots els indicadors apunten que l’estiu d’aquest any serà molt bo, amb xifres que s’aproximaran a les de 2019, l’últim estiu abans de l’arribada de la Covid-19.

Situació normalitzada

Les ganes de viatjar que té la gent, ara que la situació de la pandèmia s’ha normalitzat, són moltes, i les comarques gironines en sortiran molt beneficiades segons els pronòstics. I és que la demanda pels mesos de juliol i agost ja és molt alta i ni la crisi derivada del conflicte entre Ucraïna i Rússia sembla que pugui esgarrar aquestes previsions tot i la pujada dels preus de determinats productes.

En tot cas, la tendència de recuperació del sector turístic és molt bona i el conflicte ucraïnès no ha colpejat tant com es preveia en un primer moment. «La situació actual difereix del que esperàvem», explicava Ibáñez perquè «els preus s’han normalitzat una mica i la línia de futur té creixements moderats». Per exemple, pel que fa al gas, el creixement actual ronda el 27% segons l’economista de CaixaBank Research, quan en un principi es pensava que seria del 60 o 70%. Cas a part són els preus del petroli, que «es disparen més ara que quan va començar la guerra», i això no és el pitjor perquè aquest cost «s’endurirà encara més».

Pujada de preus de gas i petroli

Després de la pujada dels preus del gas i el petroli també alerta que no només les matèries primeres tenen aquesta tendència a encarir-se, sinó que també ho fan els materials industrials i els productes agroalimentaris. «El mercat ajusta el preu a l’alça i veiem preus que ens comencen a preocupar», avisava Ibáñez. Tot i així, «la demanda del sector turístic no està afectat per aquesta pujada de preus». Segons explica, la demanda turística «pot recuperar els nivells de 2019» que va ser un any «espectacular». De fet, les dades de «vols són molt positives» i estan a unes xifres similars a les de l’últim estiu sense pandèmia, i és que hi ha «més operacions ara que en el punt màxim de 2021». Ibáñez deia, amb optimisme, que «les ganes de viatjar a Espanya són moltes». A més, «les perspectives són molt bones, la demanda hi és», però avisava que «hi ha el problema del marge de beneficis».

Perspectives «excel·lents»

En la següent ponència, Jaume Dulsat, vicepresident del Patronat de Turisme i alcalde de Lloret de Mar, coincidia amb les dades donades per part de l’economista de CaixaBank Research i afirmava que «les perspectives són excel·lents» de cara a la temporada turística, amb una demanda superior al 95% el mes d’agost i rondant el 80% el juliol. Ara, la pregunta és «què passarà al setembre?» perquè el canvi del calendari escolar pot haver alterat alguns plans. Tot i així, es preveu un estiu amb una activitat amb xifres similars a les de 2019 perquè durant els 135 primers dies d’aquest l’any el nombre de visitants només ha caigut un 7,6% respecte al 2019, i les pernoctacions ho han fet un 10%. Així, si es comparen aquestes xifres amb la de l’any passat es pot observar que «la recuperació és absoluta», perquè durant aquest inici de 2022 hi ha hagut un 132% més de visitants i un 168% més de pernoctacions.

Una de les xifres indicatives en aquest sentit són les de l’Aeroport de Girona que «sembla que tornen a créixer després d’una davallada important», explicava Dulsat. El vicepresident del Patronat de Turisme també es guia per la demanda i les visites que tenen dos grans establiments de la comarca, com són el Celler de Can Roca i el Museu Dalí. «Si en Joan Roca em diu que recuperen reserves americanes o asiàtiques això ens serveix per veure que la demanda de llarga estada creix». Pel que fa al museu situat a Figueres, un dels més visitats de la província, «també recuperen dades del 2019» i això fa pensar que «anem en bona direcció».

Des del Patronat de Turisme també diuen que la «prioritat és recuperar el mercat britànic», un cop el principal mercat emissor del territori gironí -el català, l’espanyol, el basc i el del sud de França- s’ha consolidat. El mercat alemany, holandès o britànic sembla que, de mica en mica, es va reanimant. Això és positiu perquè els turistes provinents del Regne Unit «ens donen estabilitat» relatava Dulsat. A més, s’ha de tenir en compte que el turisme de proximitat, com el que arriba de Catalunya o Madrid, fa estades més curtes i «ens interessa el públic llunyà perquè és a partir del quart dia d’estada dels turistes que es veuen més ingressos», també afirmava.

Turisme amb «prestigi»

Marta Domènech, directora general de Turisme també va participar en la jornada i va exposar que «hem de donar al turisme la importància que es mereix com a sector transversal», afegint que «el turisme ho és tot i implica tot els àmbits de la nostra vida». Domènech va fer referència al turisme que hi ha arreu de Catalunya i va fer una crida per tornar-li a donar «prestigi». Els joves «poden estudiar turisme a casa nostra i treballar a casa nostra», sentenciava. L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, va dir amb «nostàlgia» que «hi ha escenaris que no es repetiran, però l’horitzó està ple d’esperança». En aquest cas, va afirmar que la «Costa Brava és un referent del turisme gràcies a la feina feta, però no ens volem aturar». En la mateixa línia, la regidora de turisme, Jenny Xufré, també va dir que «cal treballar fermament per la satisfacció d’aquell que ens ha escollit», afegint que «sigui quin sigui el nostre públic cal que el consolidem i el cuidem».