El president francès, Emmanuel Macron, va oficialitzar ahir el seu rebuig a un gasoducte com el MidCat que uneixi Espanya i Alemanya a través de França, després de la petició d’Alemanya de tornar a engegar aquest projecte. Després d’una reunió amb el canceller alemany, Olaf Scholz, Macron va assegurar que França vol desenvolupar totes les interconnexions energètiques que «tinguin sentit», però que no veu la necessitat de construir capacitat addicional de gasoductes entre Espanya i França.
Per justificar la seva negativa, Macron va argumentar que els dos gasoductes existents entre Espanya i França estan operant actualment a la meitat de la seva capacitat i el flux es dirigeix principalment en direcció nord-sud, cosa que ja havien indicat fonts del ministeri per a la Transició Ecològica en els darrers dies. El canceller alemany va demanar a mitjans d’agost reconsiderar la construcció d’aquest gasoducte per poder suplir un possible tall de subministrament per part de Rússia, cosa que va fer entreveure Madrid que podria haver-hi més pressió sobre França per reactivar aquest projecte. Però no ha estat així. La negativa del president francès, a més, es produeix després que, divendres passat, Moscou paralitzés el funcionament del Nord Stream, el gasoducte més gran que uneix Rússia amb el Vell Continent.
Tot i això, Macron sí que va demanar «solidaritat europea amb l’electricitat» per a França com a conseqüència del fet que més de la meitat dels reactors nuclears del país estan aturats per qüestions tècniques. Això, de fet, juntament amb els preus més barats de l’electricitat a Espanya, ha portat a incrementar les exportacions d’electricitat a França en els últims mesos. I, precisament, aquesta solidaritat espanyola és un dels arguments esgrimits per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per pressionar França en la construcció del MidCat.
El president francès va afirmar, a més, que està a favor d’un «mecanisme de contribució a nivell europeu» que gravi els operadors del mercat elèctric i la recaptació del qual es transfereixi als Estats membres per «finançar les seves mesures nacionals». «Aquest és l’enfocament al qual donem suport. És el més coherent per evitar distorsions entre europeus. És el més just i seria el més eficaç. Si aquest enfocament no pogués tenir èxit a nivell europeu, hauríem d’analitzar-ho a nivell nacional», va explicar Macron.
Impost a Espanya
A diferència de França, a Espanya el Govern s’ha avançat i ha plantejat un impost nacional sobre les vendes de les companyies energètiques durant els dos propers anys, semblant a altres gravàmens establerts en països com Itàlia. Alhora, el president francès també va assenyalar que està a favor de reformar el mercat europeu de l’electricitat perquè els preus es fixin «de forma coherent» i en consonància «amb els preus de producció», de fer compres comunes de gas a nivell europeu -que abarateixin el preu del subministrament- i d’establir límits al preu del gas rus exportat a Europa per gasoducte.
