El Govern va treure ahir transcendència a la resposta de Brussel·les sobre la reactivació del MidCat i va recordar que el projecte sí que forma part de les infraestructures incloses en el pla RepowerEU dissenyat per la Comissió Europea per superar la crisi energètica actual. «La Comissió Europea ha dit que el projecte no està a la llista de projectes d’interès comunitari, una llista prèvia al debat suscitat, però sí que forma part del pla RepowerEU que van adoptar els caps d’Estat i de Govern a proposta de la Comissió Europea abans de l’estiu», va defensar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després del Consell de Ministres celebrat ahir a la Moncloa.

Els projectes d’interès comunitari són plans de desenvolupament d’infraestructures que tenen per objecte completar la construcció d’un mercat interior europeu de l’energia més integrat i resilient. L’última llista de projectes es va publicar el novembre passat, abans de la invasió de Rússia a Ucraïna (24 de febrer). La resposta de Ribera es va produir minuts després que la Comissió Europea es posés de perfil i evités enfrontar-se al president francès, Emmanuel Macron, després del seu rotund «no» al desenvolupament del gasoducte que travessaria Espanya i França per duplicar la capacitat actual dels fluxos entre tots dos països (7.000 milions de metres cúbics).

La vicepresidenta va concedir que és «precipitat pronunciar-se» sobre una decisió definitiva, però va advocar per un debat «més de fons», que va assegurar que formarà part del Consell Extraordinari de ministres d’Energia que se celebra divendres a Brussel·les, i que espera que es mantingui «obert» a l’interès «dels líders europeus». L’objectiu últim, segons va explicar Ribera, és donar resposta a «com es garanteix el subministrament aquest hivern i el proper». «És pertinent tenir un debat sobre què representa la defensa de l’interès europeu (...) sempre pensant en infraestructures que serveixin per al futur», va indicar, en relació amb el fet que la canonada serveixi per transportar també gasos renovables en el futur, com l’hidrogen. La vicepresidenta va emmarcar el debat en què a Europa hi ha uns objectius d’interconnexió entre països que Espanya no compleix i passen per la construcció, tard o d’hora, de més interconnexions. «Si cal avançar la inversió, cal debatre-ho. També serà bo veure alternatives i on poden estar les dificultats de França, que en té», va afegir.

Mirada de futur

Va recordar la importància de vetllar per l’interès europeu en una situació com l’actual, que no es limita a la immediatesa dels propers mesos -un dels arguments del president francès per rebutjar el projecte és que els gasoductes actuals que travessen els Pirineus no funcionen al màxim de la seva capacitat i, fins i tot, l’últim mes envien més gas de França a Espanya que al revés- sinó també caldrà valorar «què passa de cara al proper hivern». Actualment, els emmagatzematges de gas a Europa se situen en el 82% de la seva capacitat, complint l’objectiu europeu d’assolir aquesta taxa abans de l’1 d’octubre per poder mitigar l’impacte d’un tall de gas rus. L’any 2023, l’objectiu serà del 90% a l’inici de l’hivern.